Gonzo: "Volem tornar a l’esperit de 'Salvados', al carrer"

BarcelonaLa primera temporada de Fernando González, més conegut com a Gonzo (Vigo, 1976) al capdavant de Salvados es va haver d'aturar a la meitat per culpa del covid. Aquest diumenge hi torna, precisament, per abordar la gestió de la pandèmia.

Quins programes es van quedar a mig fer?

Teníem una entrevista emparaulada amb Puigdemont, que feia un any que lluitàvem per fer i finalment ho havíem aconseguit. Volíem preguntar-li sobre la gestió de la pandèmia de Torra i altres qüestions d'actualitat que ara ja han caducat.

¿Tenen pensat algun altre programa sobre Catalunya per aquesta temporada?

Bé, amb Puigdemont mantenim el contacte i espero que el puguem entrevistar més endavant. Catalunya és un tema que sempre està sobre la taula, i amb les eleccions del 14 de febrer… Segur que en farem alguna cosa, però encara no hem parlat sobre l'enfocament ni res.

¿Hi ha algun altre reportatge que els fes especial il·lusió i que hagi quedat a mitges?

N'hem hagut de posposar uns quants. Per exemple, volíem fer un reportatge sobre com funciona l'extrema dreta a Europa i com s'organitza i es finança aquest moviment, que està creixent a tot arreu. El farem més endavant, però ara estem treballant a dues o tres setmanes vista, perquè la situació és molt imprevisible.

¿Continuarà amb el mateix estil i format que el Salvados

L'empresa ens va renovar, i això és un senyal que el programa va anar bé i que la fórmula és la correcta. També tornarem més a l'esperit de Salvados, el d'estar al carrer i analitzar temes socials. Així és com seguirem.

¿També vol recuperar el Salvados

De formació soc periodista i no tinc coneixements sobre com es genera l'humor. En tot cas, ens servim de la ironia o la sorna per trencar barreres amb qui volem que parli. Per exemple, un truc que faig servir en situacions tenses és primer de tot riure'm de mi per després tenir via lliure amb l'entrevistat. Però si rius a Salvados no és per un acudit, és perquè hi ha una situació que fa gràcia. Deixem-ho en que fem un programa desenfadat, dir que és humorístic és massa.

Amb l'experiència de Caiga quien caiga i d'El Caiga quien caigaElIntermedio

És el que estic més acostumat a fer i, evidentment, les hores de vol es noten. Però a poc a poc també vaig aprenent a fer millor les entrevistes de gran format i llargues. Són més com un joc, sobretot amb polítics. En vaig aprenent.

¿Faran menys entrevistes de gran format?

Ho combinarem. Per exemple, per explicar la pandèmia, s'ha d'escoltar els usuaris de la sanitat pública i els seus treballadors. Això es fa al carrer, no en els despatxos. Però també parlarem amb responsables polítics, encara que sigui difícil que s'asseguin, i més amb aquest tema. Hem aconseguit Esperanza Aguirre per preguntar-li fins a quin punt la mala gestió en la sanitat pública de Madrid ha ajudat al fet que les xifres d'infectats i morts siguin les pitjors durant molts mesos a Europa.

¿I ho comparen amb la gestió de la crisi del covid a Alemanya?

En el segon programa anem a Berlín per comprovar que les coses es poden fer d'una altra manera. També per veure on són els metges espanyols. Un cop sapiguem per què han marxat a l'estranger, ens asseiem en un despatx a demanar responsabilitats.

Què ha fet millor Alemanya que Espanya?

Els alemanys no són més responsables que els espanyols, al contrari. Allà seria impossible que la societat respongués tan bé a un confinament com el del març o de l'abril. Però allà no veuràs els enfrontaments que hi ha hagut a Espanya entre administracions. I, a més, quan vas per Europa et sents orgullós de la formació i el nivell dels nostres metges, però esclar, per estar ben pagats han de marxar.

Més enllà del PP, ¿també demanaran responsabilitats a l'actual govern espanyol?

Ja hem demanat una entrevista amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i si no l'accepta potser l'anirem a buscar en algun acte en què sapiguem que assistirà i li plantejarem alguna pregunta de les que li voldríem fer en una conversa com cal. És una manera de demostrar que no ens rendim. De fet, amb algun responsable que no ha volgut parlar ja ho hem fet. Això sí que estic acostumat a fer-ho i sí que vull tornar-ho a portar al programa.

Hi ha periodistes que s'han queixat perquè no se'ls ha deixat treballar amb normalitat durant la pandèmia. ¿Han pogut gravar sense problemes?

No se'ns ha permès gravar en cap centre d'atenció primària ni en cap hospital de Madrid. Totes les imatges les hem hagut d'aconseguir d'una altra manera. A més, se'ns han negat entrevistes a responsables polítics amb l'excusa del covid, però després veus que en concedeixen a altres mitjans i amb les mateixes condicions. En canvi, a Alemanya no hem tingut cap entrebanc per gravar enlloc.

¿Considera que els mitjans de comunicació han informat de manera rigorosa sobre el covid?

Durant la pandèmia hi ha hagut més política que gestió i informació útil, i això és el que els mitjans han reflectit. Potser peco de corporativisme, però sempre que he necessitat informació per protegir la meva família i a mi mateix del covid he consultat els mitjans de comunicació. Els polítics s'han dedicat a donar-nos ànims i a tractar-nos com nens, i sovint no ens han facilitat informació o dades verídiques. També és veritat que hi ha mitjans que han donat veu a persones que tenen coneixements que no estan avalats per la ciència sinó pel reconeixement personal.

Quina és l'entrevista o el reportatge dels seus somnis?

Amb això decebo a tothom. Tinc les meves fílies personals, però si vull conèixer algú concret vaig a fer un cafè amb ell i ja està. Al final sempre vull fer el reportatge i l'entrevista que tingui més coses a dir sobre l'actualitat.