Eminem fa 50 anys convertit en una llegenda del rap

BarcelonaPer a molts de la meva generació, Eminem va ser la porta d'entrada d'un gènere musical que abans d'ell no sabíem que existia o, els que ho sabien, mai haurien pogut imaginar que podia tenir res a veure amb ells. L'artista de Detroit, que dilluns va fer 50 anys, va ser el responsable de popularitzar el hip-hop i el rap com els gèneres musicals més escoltats a tot el món al tombant de segle. De fet, el seu vaixell insígnia, la cançó Lose yourself , és vint anys després del seu llançament la cançó de rap més escoltada de la història, amb més de mil milions de reproduccions tant a Spotify com a YouTube, els nous temples de la música.

El raper, nascut a Missouri el 1972 però criat a Detroit, ha mantingut un perfil realment molt baix els darrers anys, una faceta pública del tot allunyada del seu perfil omnipresent a finals dels 90 i al principi dels 2000, quan el món corejava les seves rapidíssimes lletres fins i tot sense saber anglès ni per anar a comprar el pa. Queden lluny aquells anys en què la gent feia cua per veure al cinema 8 mile, la pel·lícula autobiogràfica de l'artista protagonitzada per ell mateix i amb la mencionada cançó com a element principal de la banda sonora. De fet, per aquest film la cançó va aconseguir fins i tot un Oscar, una fita destacable si es té en compte que no sempre els gustos del gran públic coincideixen amb els premis dels acadèmics.

Per celebrar la cinquantena, Eminem ha fet molt menys soroll que aleshores i només ha fet un petit gest a través de Shady Records, el segell que ell mateix va fundar. "Fins al dia que caigui, mai podràs dir que no els estic matant", van escriure els seus community managers al costat d'una tragicòmica foto d'ell mateix en què apareix amb mirada provocadora i un vestit elegant, però amb una arma gairebé de joguina i un barret de paper d'aniversari infantil. A pesar d'aquest canvi de posada en escena, que continua sent tota una icona de la cultura nord-americana –i, per tant, global– és un fet incontestable. Tant és així que en molt poc temps de diferència ha interpretat el seu Lose yourself a la gala dels Oscars, on va fer vibrar fins i tot algunes persones de la generació zeta que no havien ni nascut quan ell ja era famós; i a la mitja part de la Super Bowl, que enguany va estar dedicada a les grans llegendes del rap i en la qual va tenir de teloners tota la resta dels participants, que eren ni més ni menys que llegendes com Snoop Dogg, Dr. Dre, Mary J. Blige i Kendrick Lamar.

Eminem, elevat a categoria de llegenda al seu país des que va batre rècords de vendes amb música rap que mai s'havien vist abans, va arribar a col·locar al mercat gairebé 2 milions de còpies amb el seu tercer disc The Marshall Mathers (2001) en una setmana i va despatxar-ne 27 milions amb el següent, The Eminem Show (2002), en tan sols un any. Alguns van dir llavors que bona part de l'èxit derivava del fet que aprofitava l'afegitó de popularitat que li donava ser un home blanc en un món amb una aclaparadora hegemonia d'homes negres, cosa que ell es va encarregar de retratar perfectament –i d'explotar comercialment– a 8 mile. Tot i això, el temps s'ha encarregat d'esborrar aquest pecat original seu i la seva trajectòria ha demostrat que aquella crítica recurrent va ser només una qüestió passatgera, perquè actualment és respectat des de dins el sector i revisat també per noves generacions.

La revista Billboard, que el 2010 el va condecorar com l'artista de la dècada, calcula que ha venut més de 220 milions de còpies, amb cinc senzills que van assolir el top 1 de les llistes d'èxits de manera consecutiva. Una acumulació d'èxits amb un gènere que fora dels EUA resulta llunyà al mainstream i que, en aquests nivells, només seria equiparable a artistes que es dediquen al pop.

Però a Eminem, a banda del carrer, també li ha somrigut la indústria. Als seus prestatges, hi té col·locats quinze premis Grammy, vuit American Music Awards, un Oscar, un Emmy i el segell de pertinença al Saló de la Fama del Rock And Roll, que tenen estrelles de la talla d'Elvis Presley, John Lennon, David Bowie i Michael Jackson. Però Marshall Bruce Mathers III, el seu nom real, va acumular tots aquests èxits en molt poc temps. Potser massa poc. I se li va fer bola. Després d'aquella vertiginosa dècada en què les classes més baixes dels EUA el van convertir en el seu portaveu de facto amb algunes de les seves lletres com a himnes de classe i de protesta, el raper va haver d'aturar sobtadament la seva carrera musical per tractar-se l'addicció als calmants que tenia. De fet, el seu estat era tan greu que el 2007 va haver de ser hospitalitzat per una sobredosi de metadona que el va deixar en mort cerebral durant unes hores.

Posteriorment, ha continuat treballant en la música i publicant àlbums. La seva nova música no ha coincidit mai més tant amb el sentir general del poble nord-americà ni ha travessat fronteres amb la mateixa força, però no per això ha rebaixat els seus estàndards. De fet, amb el seu disc Recovery (2010), el seu sisè àlbum d'estudi, va comptar amb les col·laboracions de figures com Lil Wayne, Kobe, Pink i Rihanna.

Però, a pesar dels èxits comercials, dels reconeixements professionals i que el seu record continua molt vigent –fins i tot el veterà Joe Biden va elegir el seu famós tema d'8 mile per a la seva campanya–, la seva vida personal ha estat víctima de tants alts i baixos i de tantes polèmiques –homofòbia, racisme, baralles públiques amb altres cantants...– com ha provocat. Eminem, que no va conèixer el seu pare i que ha odiat obertament la seva mare a les seves lletres, s'ha casat –i s'ha separat– dos cops amb la mateixa dona, Kimberly Anne Scott, amb qui té una filla anomenada Hailie que avui és influencer. El raper va conèixer la seva eterna companya quan aquesta es va fugar de casa, encara menor d'edat, amb la seva germana bessona i les dues es van instal·lar amb ell i la seva mare. Actualment, l'artista també té la custòdia de la filla de la bessona de la seva exdona i del seu mig germà Nathan.