Un emèrit teletubby a la recerca "de moltes abraçades"

Un dels factors que evidencia la decadència/obsolescència de Joan Carles és la seva política comunicacional. Després de tres dies, les escasses paraules que ha compartit amb uns mitjans expectants són decebedores. Que si està "molt content". Que si "explicacions de què?". I, aquest dilluns, que si de la vista al seu rei –i circumstancialment també fill seu– espera treure'n "moltes abraçades". Qualsevol persona mínimament arrelada al moment contractaria un professional que li marqués directrius clares sobre quina narrativa intentar imposar. No pas Joan Carles, que exhibeix encara els tics autàrquics de qui ha confós la inviolabilitat amb una barreja de carta blanca i targeta black. Aquesta actitud, l'any 2022 i amb el bagatge que arrossega, només és possible amb la complicitat entusiasta de bona part dels mitjans de comunicació. A El Mundo, que malgrat tot manté un to crític amb el personatge, li compren la narrativa de l'aquí-no-passa-res per titular a portada "L'emèrit, davant de Felip VI: «He vingut aquí a normalitzar-ho tot»". I la monàrquica La Vanguardia optava per minimitzar la importància d'aquesta trobada subratllant que només torna "unes hores" a la Zarzuela.

Ara bé, és La Razón qui exemplifica més la capacitat de mantenir un màtrix informatiu. "El govern i la Casa Reial treballen per minimitzar l'efecte de les polèmiques", assegura la seva portada. Però la realitat desmenteix aquest paisatge pintat de rosa. Només cal repescar les paraules de la portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, dient que l'exrei "ha perdut una oportunitat que els espanyols esperaven de donar explicacions, de demanar perdó". O veure com El Confidencial obre amb "La Casa del Rei considera «una enorme equivocació» el desenvolupament de la visita de Joan Carles I". Encara sort que volien minimitzar les polèmiques...