Mèdia 15/04/2021

Dotze funcions que enyoro del meu Android d'abans

Passar-se a un iPhone obliga a renunciar a diverses comoditats no sempre prou reconegudes

5 min
La pantalla del Samsung permet mantenir el rellotge i altres funcions mentre està en repòs

CardedeuDes que Nokia i després BlackBerry em van deixar penjat, els meus telèfons d’ús habitual havien sigut de sistema Android fins a mitjans de l’any passat. Però amb l’aparició d’iOS 14 vaig pensar que era el moment de passar-me als iPhone, una opció natural considerant que el meu ordinador és un Mac i la meva tauleta un iPad, i que el punt fort d’Apple és la integració entre tots els seus dispositius. I així, vaig deixar de banda el meu Samsung Galaxy 10e i vaig comprar un iPhone SE 2020, que ofereix una combinació raonable entre potència, mida i preu. Des d’aleshores també he provat altres models d’Apple com els iPhone 12 Pro. Però després d’aquests mesos, hi ha diverses funcions del meu telèfon anterior que trobo a faltar cada vegada més.

Always on Display. Quan la pantalla d’un iPhone s’apaga per estalviar bateria, es transforma en un rectangle negre del tot inútil. En canvi, la majoria dels telèfons Android amb pantalla AMOLED poden mostrar, gairebé sense penalitzar el consum, la visualització simple d’alguns elements com el rellotge, les notificacions pendents o el nivell de càrrega de la bateria. L’omissió per part d’Apple resulta especialment flagrant considerant que els iPhone de gamma alta fan servir la mateixa tecnologia de pantalla.

Samsung Pay. Apple va popularitzar l’ús del telèfon mòbil –i més endavant, també del rellotge– com a substitut de les targetes bancàries per pagar als datàfons sense contacte de les botigues. Però la plataforma homòloga de Samsung permet virtualitzar al telèfon la targeta d’El Corte Inglés a més de les habituals MasterCard i Visa, integra les targetes de fidelització de comerços, cadenes hoteleres i companyies aèries, i amb cada operació acumula punts bescanviables per productes de Samsung. Només li faltaria ser compatible amb les targetes d’embarcament i localitats d’espectacles que Apple Pay sí que admet.

Selfies amb la mà oberta. El narcisisme imperant ha fet que molts usuaris hagin adquirit una gran destresa disparant fotografies on ells importen més que l’escenari de fons. En canvi, els que no som tan hàbils fent contorsionisme dactilar apreciem especialment una funció de l’aplicació de càmera de Samsung que, quan veu en la imatge la mà d’algú amb el palmell obert, activa un breu temporitzador que et dona el temps just per retirar-la i evitar una posició forçada. Posar morrets i aplicar filtres de suposada bellesa ja queda a discreció de cadascú.

Captura única. Aquesta funció de les versions més recents de l’aplicació de càmera de Samsung per als seus telèfons és molt pràctica per als que no som artistes de l’enquadrament ni especialment àgils amb el disparador. Capturant durant 10 segons el nostre objecte d’interès mentre fem moviments lleus de càmera, l’algoritme genera automàticament entre sis i dotze fotografies i vídeos breus de l’escena amb diversos efectes, entre els quals serà fàcil trobar-ne algun que ens permeti presumir de la nostra capacitat per captar l’instant precís.

Càrrega sense fils inversa. Gràcies a les diverses bases de càrrega sense fils que tinc repartides per casa i pel despatx, fa anys que no endollo físicament els meus telèfons per carregar-los la bateria. De fet, descarto immediatament qualsevol mòbil que no disposi de càrrega sense fils. La càrrega inversa porta el concepte a l’extrem: la part del darrere del telèfon fa funcions de base de càrrega per a altres dispositius compatibles, siguin uns auriculars AirPods o Galaxy Buds, o bé -humiliació màxima- l’iPhone d’algun company que s’ha deixat el carregador a casa i que, si el despistat fos jo, no podria fer-me el mateix favor encara que volgués.

OneUI. El meu sistema Android ideal és el pur de Google, sense cap de les capes tunejades que li afegeixen totes les marques asiàtiques. Però entre aquestes, la de Samsung em sembla la més funcional. Especialment perquè permet incloure una mateixa icona, sigui d’aplicació o d’accés web directe, en més d’una carpeta de la pantalla d’inici. Així no he de triar, posem per cas, si Google Maps va a Viatges, a Cotxe o a Ciutats, perquè puc tenir-la als tres llocs.

Carpeta segura. Es diu que tothom té tres vides: la pública, la privada i la secreta. La carpeta segura de Samsung permet portar-ne dues al mateix telèfon. En aquesta zona reservada de la memòria de l’aparell, xifrada i protegida amb un codi PIN o una empremta diferents dels principals, es poden instal·lar segones còpies de les aplicacions i les seves dades, i fins i tot vincular-les a perfils diferents del núvol. Tan útil per mantenir separat el mòbil personal del laboral sense haver de portar dos aparells a sobre com per protegir una doble vida.

Audiometria. Més enllà de les preferències sonores de cadascú, que es poden atendre amb un reforç de greus o d’aguts, hi ha la qualitat objectiva dels auriculars, qüestionable en molts casos, i també la pèrdua de capacitat auditiva amb l’edat. Amb l’equalitzador dels mòbils de Samsung es poden compensar els dos últims factors, gràcies a una funció interactiva d’audiometria que mesura la percepció auditiva de l’usuari en diverses bandes de freqüència i aplica a tot el contingut sonor la compensació necessària per mantenir una resposta més o menys plana.

Cobertura. Samsung fa antenes de mòbil, Apple no. I es nota. Les mateixes trucades de veu IP (amb l’aplicació de Telegram) que amb un iPhone es tallen constantment tan bon punt t’allunyes del centre urbà i perds cobertura, amb un Galaxy no. I la diferència no es nota només en condicions difícils. En l’últim congrés presencial a què vaig anar (a Zurich, sobre 5G), amb el meu Galaxy S10e, sota itinerància de l’operadora Sunrise amb la meva SIM de Vodafone, vaig assolir velocitats de 300 Mbps, mentre que els mòbils Huawei dels col·legues que m’envoltaven no arribaven als 250 Mbps. En aquestes condicions, la 5G ja pot trigar a arribar al meu poble.

Àudio en alta resolució. Ara que els serveis de música a la carta comencen a oferir modalitats amb qualitat sonora de CD o superior, es fan evidents les limitacions sonores dels mòbils d’Apple. No tant per l’absència de sortida analògica d’auriculars -que també, perquè gairebé obliga a incloure en la cadena un enllaç Bluetooth que sovint no està a l’altura- sinó perquè només els telèfons Android inclouen els descodificadors d’àudio de 24 bits i 192 kHz necessaris per explotar Tidal, Amazon Music HD i el futur Spotify HiFi. Per fer-ho amb qualsevol iPhone cal endollar al connector Lighting la pròtesi d’un conversor digital-analògic extern.

Navegador web alternatiu. Apple diu que a iOS 14 pots configurar un navegador per omissió diferent del seu Safari, però en la pràctica no és així: encara que ho facis -jo hi tinc Brave- els accessos web -que són més de la meitat de les icones que hi ha a la pantalla d’inici del meu telèfon- continuen obrint-se amb Safari. A Android puc esborrar o desactivar els navegadors del fabricant i de Google i fer servir el que jo vulgui en tots els casos.

Teclat realment alternatiu. Una cosa semblant passa amb els teclats virtuals. Per molt que instal·lis a l’iPhone una aplicació de teclat més flexible que el d’iOS (ara faig servir el Gboard de Google perquè inclou text predictiu en tres idiomes simultanis com el SwiftKey de Microsoft fa a Android, mentre que a iOS només n’admet dos), en algunes situacions com el tecleig de contrasenyes continua apareixent el teclat propi d’Apple.

Com és natural, cadascuna d’aquestes funcions té una importància diferent per a cada usuari. I algunes d’elles es poden suplir instal·lant aplicacions de tercers. En el meu cas, però, l’absència de totes elles m’ha fet replantejar la meva decisió de passar-me a l’iPhone, i actualment estic decidint per quin model de Samsung canvio el meu iPhone SE 2020. Ara com ara, el principal inconvenient que trobo és que ja gairebé cap marca -fora d’Apple- ven mòbils amb pantalla de menys de sis polzades. Però aquest drama el deixo per a un altre moment.

stats