Com desconnectar del món digital durant l’estiu

El dret a la desconnexió és una realitat de la qual encara no poden gaudir totes les empreses, per això en aquesta peça es recullen algunes estratègies per evitar que el telèfon sigui una nosa mentre els treballadors estan de vacances

Abans dels mòbils, els treballadors assalariats tenien molt clar en quin moment començaven les vacances: un cop activat el missatge de resposta automàtica a la bústia de correu electrònic -indicant quin company es faria càrrec dels problemes que hi hagués durant la seva absència-, tocava apagar l’ordinador i allunyar-se’n fins a la tornada.

Ara, esclar, les coses són molt més complicades, perquè l’ smartphone que portem a la butxaca a totes hores cada dia de l’any ha difuminat la frontera entre la vida personal i la laboral. Aquesta situació passa sobretot si fem servir el dispositiu particular també per treballar, el que s’anomena BYOD -les sigles en anglès de bring your own device (porta el teu propi aparell)-, una modalitat que les empreses practiquen per no haver de proporcionar telèfons corporatius a uns empleats la meitat dels quals es consideren més eficients quan treballen amb el telèfon propi.

L’abús de la connectivitat permanent per part d’empreses i clients -d’això també en sabem els autònoms- ha arribat al punt que ha calgut legislar sobre el dret a la desconnexió digital de la feina, que els més afortunats poden invocar des de fa unes setmanes. Exercir aquest dret és més fàcil per al personal de les empreses que disposen d’un sistema de gestió de dispositius mòbils que divideix virtualment el telèfon de l’empleat en dues parts: una que conté les dades i les aplicacions empresarials -accessible a distància per l’empresari-, i una altra amb el contingut personal que només es troba a l’abast de l’usuari. Entre els sistemes més populars hi ha el de BlackBerry i el de Samsung, anomenat Knox. Tots dos admeten també dispositius d’altres marques.

Tanmateix, únicament les companyies més grans solen tenir aquesta mena de plataformes. La resta dels usuaris de smartphone ens hem d’empescar altres menes d’estratègies de desconnexió. A continuació en teniu algunes, que no valen només per aïllar-nos de l’empresa, sinó també per portar una vida digital més saludable en general.

La majoria dels mòbils actuals es poden posar automàticament en situació de No molesteu a partir d’una hora determinada. El significat exacte de la modalitat depèn de cada cas, però generalment implica deixar de rebre notificacions de trucades i missatges fins que es torna a activar el funcionament normal.

El mode No molesteu també es pot activar manualment quan convingui, i alguns telèfons -com les antigues BlackBerry- ho feien sols quan començava cada cita de l’agenda, i tornaven al funcionament normal quan s’arribava a l’hora de finalització prevista. El procediment de desconnexió més radical és l’apagat del telèfon; jo no el tinc activat perquè el meu Android ja es reinicia sol cada matinada per fer net, de manera que estic desconnectat fins al matí.

El filtratge de les trucades rebudes pot ser encara més selectiu. A més de la citada llista blanca hi ha la llista negra, amb els números que no tinc intenció d’atendre, i que es pot anar ampliant sobre la marxa amb els interlocutors que no volem tornar a sentir. També es pot escollir que el telèfon només soni quan el número que truca ja és a la nostra llista de contactes. I hi ha aplicacions de cerca inversa que mentre sona un número desconegut proven de trobar-lo en una base de dades remota de números identificats per altres usuaris, per tal de donar-nos l’opció de respondre a la trucada, desviar-la a la bústia o penjar directament. Resulta molt pràctic per evitar les trucades brossa que pretenen vendre’ns alguna cosa.

Més enllà de les trucades de veu, l’autèntic problema d’interrupció el generen les aplicacions de xarxes socials. La primera mesura és decidir a quines ens cal ser-hi realment i donar-nos de baixa de la resta, començant probablement per Facebook. I, en les que conservem, ser extremadament conservadors amb les notificacions visuals i sonores de missatges rebuts. Soc partidari de tenir-les desactivades sempre totes i anar a consultar cada aplicació només quan vull, no quan ella em reclama.

Un suggeriment: feu servir amb el cercle més íntim una plataforma de xat diferent de la que tingueu per participar en grups. Jo només tinc activades les notificacions de Signal, on em comunico exclusivament amb una dotzena de persones de les més de 3.000 que tinc als contactes. Si sou més de WhatsApp o de Telegram, podeu aprofitar la funció de missatgeria dual d’alguns telèfons que permet tenir dos comptes de cada aplicació al mateix aparell, tot i que us caldrà disposar de dos números de telèfon -el particular i el d’empresa- i ser molt disciplinat a l’hora de donar l’un o l’altre. En canvi, per al correu electrònic faig servir l’aplicació de safata d’entrada de BlackBerry -disponible per a qualsevol mòbil amb Android- que unifica totes les meves bústies de missatgeria i em permet definir grups reduïts de remitents que sí que donen lloc a notificacions al meu dispositiu.

Sigui com sigui, la clau de la desconnexió digital és assumir que estar disponibles sense interrupció no és necessàriament bo, i actuar en conseqüència, sense angoixar-nos si ens quedem hores sense cobertura de dades -més difícil des que van desaparèixer els suplements d’itinerància dins la Unió Europea-. I tenir present que no passa res si no publiquem immediatament aquella selfie a Instagram. De fet, ¿per què suposem que algú tindrà interès a veure-la en format digital, si abans tots fugíem de les sessions de diapositives de vacances dels amics?

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF