Mèdia 25/11/2020

'Des': l'“amable” assassí en sèrie que va esquivar la policia britànica

Starzplay estrena la minisèrie sobre Dennis Nilsen, responsable de quinze assassinats en cinc anys

Alejandra Palés
3 min

BarcelonaEren nois joves que, en la majoria dels casos, vivien al carrer. Amb vides marginals, agraïen una mà amable que els ajudés. El que no sospitaven, però, era que darrere de l’oferiment de menjar i llit s’hi amagava un malson que acabaria amb la seva vida. Aquesta estratègia era la que utilitzava Dennis Nilsen per acostar-se a les seves víctimes, un total de quinze en cinc anys, entre finals de 1978 i principis de 1983, que van passar desapercebudes per a la policia de Londres. Eren morts invisibles de les quals no es va tenir constància fins que una macabra casualitat –unes canonades embussades per culpa d’uns ossos humans– va fer que els assassinats sortissin a la llum. Conegut com “l’assassí amable”, Nilsen va ser un dels criminals més mortífers dels Regne Unit, una figura pertorbadora que ara recupera la minisèrie Des, que s’estrena aquest diumenge a Starzplay.

Vehicle per al lluïment de David Tennant, que es mimetitza físicament amb l’assassí, Des fuig de l’evident faceta macabra del cas per centrar-se no tant en com Nilsen matava sinó per què ho feia. ¿Per què un expolicia i treballador públic aparentment anodí matava indiscriminadament persones de les quals ni tan sols recordava els noms? Aquesta és la pregunta que intenten respondre tant l’agent Peter Jay (Daniel Mays), que treballa per identificar les víctimes i acusar formalment Nilsen d’assassinat, com l'escriptor Brian Masters (Jason Watkins), que fascinat pel cas va publicar una biografia de l’assassí. El seu llibre, Killing for company: The case of Dennis Nilsen (1985) serveix de base per a aquesta minisèrie que explora el caràcter narcisista de l’assassí, però que també reflexiona sobre la soledat, l'homofòbia i la situació de pobresa que es vivia a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta al Regne Unit. Estrenada al setembre a la cadena britànica ITV, Des va aconseguir una audiència de 10 milions d’espectadors, una xifra que converteix la minisèrie en l'èxit de ficció de la cadena més gran dels últims 14 anys.

Desconstruint Dennis Nilsen

“La nostra història comença quan Nilsen és descobert i arrestat i veiem l’autèntica naturalesa de l’horror”, explica Tennant, que també és productor de la minisèrie. En els primers minuts, l'espectador contempla com un tranquil Nilsen confessa els assassinats sense alterar-se i informa la policia que hi ha molts més cossos dels que han trobat a casa seva.

L’exploració de la figura de l’assassí es fa a través del punt de vista de Peter Jay i Brian Masters, que es converteixen en els ulls de l’audiència. Aquests dos personatges són els que permeten “anar més enllà de la façana que es va construir Dennis Nilsen”, remarca Lewis Arnold, cocreador de Des juntament amb Luke Neal. “El nostre repte era explicar la història sense fer-la sensacionalista i recordar el cost humà de les accions de Nilsen”, assenyala.

Per a Tennant, que es mostra convençut de la necessitat d’explicar històries com les de Nilsen, la clau de Des és evitar glorificar el protagonista. “No es tracta de convertir-lo en l’assassí en sèrie més extraordinari de tots els temps, sinó examinar les conseqüències dels seus actes”, explica l’actor escocès, conegut per haver estat un dels Doctor Who més populars dels últims anys. A diferència del seu paper a la sèrie de ciència-ficció, en la qual podia jugar amb l’histrionisme, Tennant fa aquí una interpretació esfereïdorament continguda de Nilsen, que treballava en una agència de treball de Londres quan va cometre la majoria dels assassinats. Per preparar el personatge, l’actor va revisar antigues gravacions i llibres i va contactar amb persones que van conèixer Nilsen, que va morir l’any 2018. “Les poques persones que el coneixien i amb les quals vaig parlar en feien una descripció com una persona força avorrida”, recorda Tennant. “Les persones que treballaven amb ell a l’oficina el trobaven agradable. A vegades una mica pesat, però, segons sembla, no tenia res d’extraordinari o remarcable. Així que el que intentem entendre és qui era aquesta persona en el món exterior i com lligava això amb la seva vida privada en una casa en què amagava cossos en descomposició sota terra”, reflexiona l’actor.

Per a Luke Neal, recordar la història de Dennis Nilsen no és un exercici de morbositat, sinó un vehicle per posar els fonaments del tipus de societat que es vol ser. “Si ens oblidem de Nilsen, si ens oblidem de les raons per les quals va poder cometre els crims, llavors un depredador com ell tornarà a aparèixer i se’n tornarà a sortir”, diu Neal. “Com pot ser que la societat permetés que això passés i que ningú se n’adonés durant tants anys? La responsabilitat de la ficció és respondre a aquesta pregunta”, assegura Tennant.

stats