DÍGITS I ANDRÒMINES

Caixa d’eines per teletrobar-nos

El confinament ha disparat l’ús de les plataformes de videoconferència per reunir-nos virtualment

Amb la necessitat de quedar-nos tancats a casa per evitar la propagació del covid-19, molts treballadors no poden accedir als mitjans de producció –primeres matèries, maquinària, vehicles– que necessiten per fer la seva feina habitual i han hagut d’aturar-la. En canvi, hi ha un altre grup nombrós que poden seguir desenvolupant-la a distància, però s’han vist més o menys obligats a adoptar noves eines més enllà de les aplicacions d’ofimàtica que utilitzaven fins ara.

El virus del teletreball

Algunes empreses, sovint les més grans, tenen prevista la possibilitat d’accedir a distància a les aplicacions empresarials que ocupen la major part del temps dels seus empleats administratius i comercials, incloses les d’ús intern que originalment no es van preveure per residir en servidors al núvol i ser utilitzades amb un navegador web. En aquests casos és habitual incorporar plataformes de virtualització com, entre altres, les de Citrix i BlackBerry, que repliquen la pantalla, el teclat i el ratolí de l’aplicació empresarial en el dispositiu de l’empleat i s’ocupen de gestionar els permisos d’accés a les dades, evitant que aquestes surtin del perímetre de seguretat que l’empresa hagi definit.

Veure's a distància

Últimament, però, entre les eines per teletreballar han adquirit un protagonisme insòlit els serveis per mantenir videoconferències en grup. Precisament quan en molts entorns d’empresa es començava a qüestionar l’eficiència de les reunions presencials, tan bon punt els empleats han deixat d’estar sota el mateix sostre, molts equips han decidit que necessiten veure’s les cares encara que sigui a distància.

Així, aquestes setmanes ha augmentat l’ús de les funcions de videoconferència incloses en les dues plataformes d’ofimàtica al núvol més populars, l'Office 365 de Microsoft i el GSuite de Google, que utilitzen, respectivament, Skype i Hangouts Meet. Però també s’han disparat altres serveis específics com ara Zoom (s’ha multiplicat per 12), Cisco WebEx (per 24 als EUA), GoTo Meeting, Whereby, Jitsi, Discord o BlueJeans. La llista seria molt llarga: he intentat censar tots els que hi ha, però vaig deixar-ho al passar dels 150, en part perquè també s’hi poden incloure les aplicacions mòbils de videotrucada més pensades per a ús particular, des de WhatsApp i Facetime fins a HouseParty.

Cada empresa o grup d’usuaris té el seu servei de videoconferència preferit, i en aquest moment no resulta senzill comparar-los perquè molts estan modificant les condicions d’ús comercial durant la crisi sanitària pel que fa a la capacitat d’usuaris simultanis o a la durada màxima de les sessions. Tot i això, en general s’observa que les plataformes per a ús professional disposen d’aplicacions pròpies per als principals sistemes operatius de sobretaula i mòbils, però també permeten accedir a les sessions amb un navegador i un simple enllaç web, evitant així que el convidat hagi de descarregar i instal·lar una aplicació. Malgrat això, l’accés web acostuma a proporcionar menys funcions i qualitat audiovisual que l’aplicació. Els serveis professionals també acostumen a oferir integració –especialment important quan no tens el personal a la mateixa planta sinó a quilòmetres de distància– amb l’agenda i el llistat d’adreces corporatiu i amb plataformes de treball en grup com Slack o Microsoft Teams.

Diversitat d'oferta i funcions

La qualitat d’imatge i la de so afecten molt l’experiència d’ús. Zoom, creada per antics empleats de Cisco, presumeix d’optimitzar el vídeo per a cadascun dels usuaris connectats, a diferència d’altres serveis que opten pel mínim comú denominador. A la pràctica, però, hi acaben fent més la il·luminació que hi posa cada participant i en quina posició té la càmera. En la meva experiència, les videotrucades de grup que es veuen millor són les de FaceTime, que juga amb avantatge perquè requereix l’ús d’una aplicació i aquesta només està disponible per a un grup molt limitat de dispositius, els d’Apple.

La qualitat d’àudio de les diverses plataformes és variable. Sol millorar quan es desactiva el vídeo, i sempre cal fer servir auriculars i micròfon externs, no els incorporats a l’ordinador. Per a desgràcia dels molts cantants i músics que aquests dies voldrien continuar assajant des de casa amb els companys de conjunt, cap dels serveis té una latència prou baixa que ho permeti. Si us arriben vídeos d’orquestres tocant en remot, amb tota seguretat es tracta d’interpretacions enregistrades i muntades a posteriori.

Molts dels serveis poden concedir el primer pla d’imatge i so al participant que parla en cada moment, però això pot ser confús si no hi ha algú que posi ordre en la reunió. Zoom i Jitsi permeten aixecar la mà virtualment per indicar-li al moderador que volem intervenir. Per als usuaris que no treballen en un entorn gaire endreçat, resulta útil la funció que desenfoca automàticament el fons que tenim al darrere: està disponible a Skype i a Jitsi, tot i que no en tots els dispositius. Zoom va un pas més enllà: si us poseu davant d’un fons de color uniforme –l’equivalent al croma dels estudis de TV– podreu substituir-lo per qualsevol imatge o vídeo, per simular que sou en una platja tropical. Pel que fa al retoc de la imatge real cal mencionar també les opcions d’emojis animats que substitueixen la cara de l’usuari per la d’un animal o un ninot. Les trobem sobretot als serveis pensats per a particulars com l'esmentat FaceTime o Skype, tot i que complements com SnapCamera permeten afegir-les també a serveis de caràcter empresarial.

En aquest últim àmbit convé destacar Skype, que gràcies a la seva veterania ha anat incorporant funcions tan pràctiques com la transcripció automàtica en pantalla i la traducció en temps real de les converses en alguns idiomes. Per als usos d’empresa resulta també convenient l’opció –generalment de pagament– d’enregistrar les sessions que alguns serveis ofereixen, i que permet facilitar el contingut als empleats que no hagin pogut assistir en directe a la sessió. Per altra banda, això pot obrir un forat de privadesa, si els enregistraments comencen a circular indiscriminadament. Parlant de privadesa, Zoom és capaç d’avisar el moderador de la sessió quan algun dels participants deixa la sessió en segon terme al seu dispositiu durant més de 30 segons, encara que sigui per respondre un missatge o consultar un document. Si us despisteu, el vostre cap ho sabrà.

En qualsevol cas, sigui quina sigui l’eina que la vostra empresa us imposi per a les reunions virtuals, cal tenir present que la fal·lera per les videoconferències és només una anècdota. Amb tota seguretat, trigarem poc a comprovar que l’autèntica productivitat en grup depèn més de l’ús de plataformes de comunicació i col·laboració com Slack, Teams o Noysi, de les quals ja us vaig parlar en un article anterior.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF