Una censura subtil (però letal) al col·lectiu LGTBI+

BarcelonaEl col·lectiu LGTBI+ pateix una curiosa nova forma de censura digital. Els algoritmes que col·loquen anuncis automàticament a partir del contingut d'una pàgina sempre tenen paraules prohibides. Ningú vol publicitar una línia aèria al costat d'una notícia on se'ns informa d'un avió sinistrat amb uns quants centenars de morts, per exemple. En general, es tendeix a evitar aquells termes considerats més conflictius: molt millor posar-ho en una pàgina banal, diu la llei de mercat. El cas és que algunes publicacions especialitzades en temàtica LGTBI+ han denunciat que el 73% dels seus continguts reben la classificació d'"insegurs per a les marques", perquè contenen temes tan perillosos com "lesbiana", "bisexual" o "drag queens". Es pot entendre que una marca no vulgui aparèixer en pàgines de contingut pornogràfic, per exemple. Però l'automatisme fa que s'excloguin –i per tant s'escanyin– publicacions periodístiques que idealment haurien de rebre tanta publicitat com qualsevol altre mitjà.

Aquest tipus de censura podria semblar una anomalia involuntària, però evidencia en realitat tot de prejudicis i biaixos presents en una internet que se suposava que havia de contribuir molt més al progrés social. El model de negoci d'internet es recolza sobre aquesta i altres injustícies similars. Creure que es tracta només d'un caprici matemàtic, o d'una singularitat anecdòtica, vol dir renunciar a fiscalitzar uns gegants d'internet que marquen –tot i els futbolins de les seves seus centrals– unes regles del joc profundament conservadores.

9 de març

Les dones són només propietàries de l'11% dels mitjans als Estats Units. I només el 23% dels directors de 200 mitjans rellevants d'arreu del món són dones. 9 de març, 10 de març, 11 de març...