Dígits i Andròmines
Mèdia 20/11/2022

Les càmeres de fotos es queden sense mirall

Els preus de les càmeres i els objectius segueixen baixant, però es factura més perquè les que es venen són més bones i cares

6 min
El model de Sony ZV E10

El mirall de les càmeres fotogràfiques d’objectiu intercanviable, que permet veure en el visor la imatge abans de prémer el disparador, comença a ser cosa del passat. El visor òptic que portaven les anomenades càmeres rèflex (SLR, de Single-Lens Reflex) està sent substituït per un visor digital, cada vegada més precís i ràpid, fins al punt que els grans fabricants de càmeres digitals ja han decidit que tots els seus models nous només incorporaran visor digital. Fins ara aquestes càmeres s’anomenaven mirrorless –sense mirall, en anglès– però la denominació aviat no tindrà sentit perquè totes seran així.

En una càmera SLR, la imatge a fotografiar entra per l’objectiu i es reflecteix mitjançant un mirall i un sistema de prismes de vidre força complicat, de tal manera que es veu pel visor òptic a la vegada que també és captada pel sensor digital (o impressiona la pel·lícula, en el cas de les càmeres analògiques, de rodet). En les càmeres analògiques compactes, la imatge a fotografiar es veu directament per un forat, mentre que les compactes digitals no acostumaven a portar visor: la imatge es veia en la pantalla de darrere, una vegada s’havia disparat.

Moltes alternatives

La ràpida evolució tecnològica de les càmeres digitals en l’última dècada ha posat al mercat models de tota mena: amb visor òptic, amb visor digital o sense visor i, conseqüentment, amb mirall o sense. També els captadors d’imatge han evolucionat i ara es poden comprar càmeres digitals d’objectius intercanviables amb tres mides bàsiques de sensors: els de format complet (igual que els negatius de carrets de 35 mm); els APS-C, que venen a ser un terç més petits, i els coneguts com de 4/3, la meitat dels de format complet. Amb un sensor APS-C, l’objectiu de 35 mm passa ser el de 50 mm i amb el 4/3 (Panasonic i Olympus) un de 35 mm es converteix en un de 70 mm. Les càmeres compactes porten captadors de mides diverses, des de format complet fins a molt petits.

Que un captador sigui més gran o més petit no implica necessàriament que un sigui millor que l’altre. També depèn de la qualitat de construcció, de la sensibilitat a la llum, de la quantitat de punts d’imatge i d’altres aspectes. En termes generals, com més gran és el captador, millor, perquè pot captar més bé la llum, però també els objectius són més grans i pesats. Al final, com sempre, depèn de quina gamma de producte parlem. Hi ha càmeres amb captador petit molt bones i d’altres amb captador complet bastant fluixes. La competència és tan forta que el preu de cada tipus ha acabat sent un indicador bastant fidel de la qualitat fotogràfica.

En el mercat hi ha un bon grapat de marques de càmeres digitals amb objectiu intercanviable. Les més conegudes són Canon, Nikon, Sony, Fujifilm, OM System Olympus, Panasonic, Pentax i Leica. Totes ofereixen diferents tipus i gammes completes de càmeres i d'objectius, perquè cada càmera funciona només amb determinat tipus d’objectiu i de la seva pròpia marca. Hi ha marques com Tamron, Sigma, Tokina o Samyang que fabriquen només objectius per a diferents marques de càmeres, però no són especialment econòmics si es vol una qualitat comparable.

El model ZV-E10

Així doncs, al mercat hi ha, literalment, centenars de models de càmeres i milers de combinacions possibles. Si hi afegim les càmeres compactes (amb objectiu incorporat), que són una opció gens menyspreable, l’oferta actual és gairebé inabastable. I per si no n’hi hagués prou, sempre es pot ignorar tot això i fer les fotos amb el mòbil. Afortunadament per als fabricants de material fotogràfic, la fotografia és una afició i els que la practiquen no estan mai prou satisfets i sempre aspiren a un equipament millor.

Sony és la primera gran marca que va renunciar al visor òptic en les seves càmeres. La seva gamma Cinema Line, pensada per a youtubers i streamers, no té ni visor, només la pantalla de darrere. Fa uns mesos, Nikon va anunciar que no faria més noves càmeres rèflex i fa poques setmanes que Canon ha presentat les R5 i R6 (entre la R10 més senzilla i la puntera R3) que no tenen mirall i funcionen amb el sistema RF d’òptiques. El sistema EF tradicional de la marca, que la gamma EOS portava des de l’era analògica, sembla haver quedat abandonat en favor de les càmeres sense mirall i un altre sistema d’objectius. Nikon també s’inclina pel sistema Nikkor Z de càmeres sense mirall. En definitiva, qui compri una càmera nova sense mirall no podrà aprofitar els objectius dels sistemes antics, encara que siguin de la mateixa marca.

La competència dels telèfons mòbils

La tecnologia permet disposar de visors digitals que treballen en temps real amb qualitat comparable a la dels miralls. També es poden introduir en els marges dels visors digitals altres informacions fotogràfiques útils i la característica piràmide que les rèflex tenien a la part superior es pot reduir o simplement eliminar per aconseguir una superfície plana. En teoria, les càmeres sense mirall podrien ser molt petites, però també cal que siguin còmodes i equilibrades amb diferents objectius. De fet, moltes de les noves càmeres són una capsa rectangular amb un objectiu frontal més o menys gran. Al darrere tenen una pantalla i, si es vol, un visor; de fet, s’obté el mateix resultat amb un visor digital que amb un d’òptic. El que desapareix definitivament és el clàssic soroll que fa el mirall quan es dispara la foto.

Si es treu el visor òptic, encara que se substitueixi per un visor digital, el sistema se simplifica i la lògica diu que hauria de ser més econòmic. Però les dades anuals de la CIPA, l'associació japonesa de fabricants de càmeres i objectius que aplega gairebé tot el mercat mundial, indiquen que el preu mitjà d’una càmera sense mirall és molt més alt que el d’una rèflex. Aquest s’ha estancat al voltant dels 275 euros, mentre que el preu mitjà d’una càmera sense mirall era de 500 euros l’any 2019, de 590 euros el 2020 i de 730 euros l’any passat. El motiu: els models rèflex que ara es venen més són comparativament més senzills i econòmics que els sense mirall i les novetats es concentren en aquests últims.

Sigui com sigui, la realitat és que cada vegada es venen més càmeres sense mirall davant de les rèflex: segons la CIPA, el 47% de les càmeres venudes al món l’any 2019 eren sense mirall, però el 2020 ja van ser el 55% i l’any passat el 58%. Si ho comptem en termes de valor, la diferència és encara més gran: les càmeres sense mirall van representar el 62% de la facturació mundial l’any 2019, el 72% l’any 2020 i el 78% l’any 2021.

La situació a Europa és una mica diferent: la proporció de càmeres sense mirall venudes aquí ha passat del 41% l’any 2019 al 47% del 2021. El comprador de càmeres europeu és, per tant, més tradicional que el mundial. Europa representa el 30% del mercat total de càmeres venudes en unitats, davant el 28% d'Amèrica i el 18% de la Xina, en clar creixement, mentre que la resta del món s’ha estancat. El Japó representa només el 7% del total d’unitats venudes. Àsia, sense comptar el Japó ni la Xina, el 14%. També en càmeres el futur passa per Àsia.

La previsió per a aquest any que ja s’acaba és que la quantitat total de càmeres digitals venudes segueixi baixant fins als 7,85 milions d’unitats, un 6% menys que el 2021, quan ja va caure un altre 6%. A aquesta xifra caldrà sumar-hi gairebé 10 milions d’objectius el 2022, quantitat semblant a la del 2021. La caiguda de les vendes de càmeres en unitats ha estat molt acusada en els darrers anys, i especialment en els dos últims, tot i que la facturació global va augmentar el 2021 i sembla que aquest any passarà el mateix. Tanmateix, cal tenir present que el total de càmeres digitals venudes l’any passat va ser menys del 10% del seu volum màxim, registrat entre els anys 2008 i 2011. Davant uns telèfons mòbils que són cada dia més càmeres de butxaca connectades, la fotografia pura ha passat a ser un segment ocupat només pels usuaris més entusiastes.

stats