TELEVISIÓ

Revivint la Maternitat d'Elna

En rodatge un telefilm que lliga la tasca d'Elisabeth Eidenbenz amb el drama actual dels refugiats

Estiu del 1942. Una infermera suïssa de 29 anys, Elisabeth Eidenbenz, ajudava dones espanyoles refugiades als camps d’Argelers i Ribesaltes, a la França de Vichy, a donar a llum en una torre anomenada Maternitat d’Elna. Feia tres anys que Eidenbenz havia començat a recollir dones embarassades d’aquests camps, on es vivia de manera infrahumana, per ajudar-les a parir i oferir-los un lloc segur on viure i criar els seus fills. Aquell estiu, però, la Maternitat passava per un moment complicat: les autoritats de Vichy tenien la intenció de tancar-la.

Aquesta és la història que explica La llum d’Elna, el nou llargmetratge per a televisió coproduït -entre d’altres- per TV3, TVE i Radio Télévision Suisse. El projecte té com a objectiu donar a conèixer la història, durant molts anys ignorada pel gran públic, d’Elisabeth Eidenbenz i la de totes les mares a les quals va ajudar. El rodatge de la pel·lícula, dirigida per Sílvia Quer, va començar a Calonge el 30 de juny i continuarà durant cinc setmanes més en altres localitzacions com Sant Cugat, la Gola del Ter (l’Estartit) i Estana (el Cadí).

La pel·lícula s’està rodant en català, castellà, francès i alemany -i es doblarà íntegrament en l’idioma de cada país on es comercialitzi-. Els actors que participen en el projecte, que té vocació internacional, són de diferents nacionalitats, i d’aquesta manera poden rodar en la seva llengua materna.

Noémie Schmidt, intèrpret suïssa de parla francesa, és qui dóna vida a Elisabeth Eidenbenz, la protagonista de la història. Schmidt és coneguda per haver aparegut a la sèrie Versailles, de Canal+ i la BBC. Els altres dos papers principals els interpreten una catalana i una andalusa. Nausicaa Bonnín ( Cites) és la Victòria, una catalana rescatada per l’Elisabeth que intenta compaginar la vida a la Maternitat amb la involucració amb la resistència, i Natalia de Molina (guanyadora de dos premis Goya) dóna vida a la Carmen, una dona andalusa molt alegre, agraïda de poder viure amb els seus fills a la Maternitat. Isak Férriz, Pep Antón Muñoz i Pere Ponce interpreten els personatges masculins de la pel·lícula.

La directora, Sílvia Quer, és coneguda per haver estat al capdavant dels rodatges d’altres treballs com el telefilm La Xirgu, l’actriu (2015) i la minisèrie de dos episodis de TVE 23-F: El dia més difícil del rei (2009). Parlant amb aquest diari sobre el projecte que té ara entre mans, Quer explica que ha rodat pensant en l’actualitat: “No vull que el públic surti pensant «Oh, quina història més bonica que hem vist», sinó que vull que surti pensant «Ostres, això és el que està passant ara a Europa»”.

Noémie Schmidt coincideix a destacar la importància de relacionar la història de la Maternitat d’Elna amb la crisi de refugiats que s’està vivint a Europa actualment. Amb molt bon nivell d’espanyol, tot i que a vegades ha de rumiar algunes paraules, explica: “Ser actriu és meravellós, però a vegades no saps per a què ets útil. L’Elisabeth ho sabia perfectament i es va adonar que era molt important ser útil per a aquest món. Ara amb això que està passant de la crisi de refugiats s’ha de ser útil i jo estic intentant ser útil com a actriu”.

Rescatar de l’oblit

Actualment el castell on Eidenbenz havia fundat la Maternitat d’Elna -un edifici aleshores abandonat- és un museu dedicat a la seva proesa. Durant anys, però, va estar desocupat i ni tan sols els habitants de la petita localitat d’Elna sabien què hi havia passat. Els fets van sortir a la llum el 2001, quan va arribar a l’alcaldia del poble Nicolas Garcia, nét de refugiats republicans, que de seguida va tenir clar que la història de l’Elisabeth s’havia de donar a conèixer.

Segons l’exalcalde, el fet que la Maternitat caigués en l’oblit té a veure amb l’actitud del govern francès de no voler reconèixer com va tractar els espanyols que es van refugiar al seu país durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. El llibre La Maternitat d’Elna (Ara Llibres, 2005), d’ Assumpta Montellà, va ser un primer pas per donar a conèixer un indret on van arribar a néixer, segons els documents oficials, fins a 597 nadons.

Nicolas Garcia explica que es va sentir fascinat des del primer moment per Eidenbenz, amb qui va establir una amistat molt pròxima. Garcia fins i tot solia anar-la a visitar a la població de Rekawinkel (Àustria) -la ciutat on ella s’havia retirat-, fins que Eidenbenz va morir el 2011 als 97 anys. L’exalcalde del municipi assegura que, tot i que la infermera sempre havia tingut molt clar que no volia que la història se centrés en ella sinó en totes les mares que van parir a la Maternitat i, sobretot, en per què van haver d’anar allà a tenir els seus fills -una idea que les guionistes afirmen que han tingut molt en compte-, Eidenbenz hauria estat encantada amb el projecte.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF