Pàrquings intel·ligents

Fa més d’onze anys li vaig fer de guia turístic a David Pogue, aleshores columnista de tecnologia de referència al New York Times, de pas per Barcelona. Si no em falla la memòria, el vaig portar a visitar el Palau de la Música, la Pedrera, el Mercat de la Boqueria, l’Anella Olímpica i la Sagrada Família. Però recordo perfectament el que més el va impressionar de la ciutat, fins al punt d’explicar-ho als lectors del seu diari: els nostres aparcaments. Més concretament, que a fora hi hagués un indicador digital amb la quantitat de places disponibles i que un cop a l’interior fos tan senzill trobar una plaça lliure gràcies als llums verds que les senyalitzen. Resulta que aquells avenços que nosaltres ja trobàvem normals encara eren desconeguts als Estats Units. Si més no, l’any 2006.

Per comprovar si els nostres aparcaments urbans encara estan en la primera línia de la tecnologia, he demanat als responsables de les dues principals gestores de places de pàrquing a Barcelona que m’expliquin les innovacions més recents del seu negoci. L’empresa pública municipal B:SM és titular de 43 recintes amb un total de 14.000 places, mentre que la societat mixta Bamsa (40% propietat de l’Ajuntament i 60% de Saba) gestiona 26 espais a la ciutat, amb 18.000 places. Tot i que tenen perfils d’operació diferents -més de la meitat de la facturació de B:SM correspon a abonaments de residents, mentre que la pràctica totalitat dels clients de Bamsa són de rotació-, les dues empreses coincideixen en l’aplicació de tecnologia per optimitzar l’ocupació de l’espai i simplificar l’experiència del conductor des d’abans d’entrar al soterrani fins que torna a sortir al carrer. Els pàrquings actuals, sobretot els de nova construcció i els que es van renovant, s’assemblen molt poc als antics garatges bruts i foscos amb un vigilant malcarat a la garita.

En tots dos casos, la planificació de l’aparcament pot començar abans de sortir de casa: a les respectives webs -i a les de serveis de tercers com Parclick o Parkimeter- es poden reservar estades a un preu per minut més baix que el dels accessos espontanis, així com abonaments multiestada o que permeten estacionar en diversos aparcaments de la mateixa xarxa. La proporció de reserves prèvies és relativament baixa a les instal·lacions urbanes, però en canvi és molt alta als aparcaments dels 14 aeroports i les 72 estacions d’Adif que gestiona Saba; aquests últims estan vinculats als sistemes de Renfe per poder aplicar en temps real descomptes segons el tipus de bitllet.

L’aproximació del vehicle a l’aparcament també està cada vegada més guiada. Quan la mateixa empresa gestiona les zones blaves en superfície i els soterranis -és el cas de B:SM a Barcelona i el de Saba a Mataró, Cornellà, Sant Vicenç dels Horts i diverses poblacions de Portugal i Itàlia- es poden integrar els dos serveis: l’aplicació mòbil ApparkB de B:SM, que ja indica la probabilitat de trobar espai en un tram de carrer, aviat recomanarà també el pàrquing soterrani que hi ha més a prop.

En aplicació d’una norma europea, fa gairebé tres anys que les barreres d’entrada als pàrquings inclouen càmeres que llegeixen i enregistren la matrícula de cada cotxe. A més de proporcionar un registre de cara a possibles reclamacions, això permet que els operadors emetin un duplicat del tiquet en cas de pèrdua, prèvia verificació de la titularitat del vehicle mostrant la documentació a una altra càmera. Aquesta operació, com qualsevol altra d’atenció al client, es fa a distància des d’un centre remot d’operacions: el de B:SM és a l’Eixample i el de Saba és a la Zona Franca, des d’on atenen 135 aparcaments d’Espanya, Itàlia i Portugal. José Antonio López, director de sistemes, assegura que la seva instal·lació d’intèrfons IP sobre xarxa pròpia de fibra òptica és la més àmplia d’Europa. La lectura de matrícula té una altra utilitat: analitzar de manera agregada quin volum de vehicles estacionen habitualment en diversos pàrquings de l’empresa, per preparar ofertes especials.

A l’interior del pàrquing, els llums de colors que tant van sorprendre el meu col·lega Pogue serveixen per accelerar el flux de vehicles. No només indiquen si la plaça està lliure o ocupada; també si està adaptada a persones amb mobilitat reduïda, si disposa de carregador per a vehicle elèctric (sumant cotxes i motos, B:SM en té 318 i Bamsa 154), si està reservada per a serveis de cotxe compartit tipus Avancar, o fins i tot la mida, en previsió de futures aplicacions que orientin cada cotxe cap a l’espai òptim per a les seves dimensions. Els detectors d’ocupació de plaça de B:SM són per infrarojos i autònoms; els de Bamsa funcionen per ultrasons i estan connectats a la xarxa interna, de manera que a la central saben exactament quins espais hi ha lliures a cada aparcament. Una altra innovació lumínica: als recintes nous, com el de B:SM a la Travessera de Dalt o el de Bamsa a l’avinguda Pau Casals, s’hi instal·la il·luminació led per zones, que s’encenen i s’apaguen de manera dinàmica segons la presència de vehicles i persones.

Noves formes de pagament

El tiquet tradicional amb banda magnètica està en vies d’extinció: fa dos anys que Saba l’ha substituït per un tiquet amb un codi QR imprès; B:SM ho està provant al seu pàrquing del Parc Güell. En qualsevol cas, l’objectiu és evitar les intervencions manuals tant com sigui possible: si el client accepta inscriure prèviament un mitjà de pagament, com una targeta bancària, se li poden cobrar les estades sense que hagi de passar pel caixer automàtic, sigui escanejant el codi QR amb una aplicació mòbil, llegint la matrícula a la sortida o detectant el Via-T, com ja fa Saba.

Els clients que encara passen pel caixer amb el tiquet es troben al davant uns aparells cada cop més sofisticats, que han d’admetre tota mena de mitjans de pagament. A Bamsa, el 20% de les estades encara es paguen amb diners en metàl·lic i el 30% amb targeta; a B:SM són el 35% i el 60%, respectivament. La primera empresa ja ha comprovat amb l’adopció del Via-T, que representa la meitat de les seves operacions, el que la segona també preveu: els pagaments tradicionals van de baixa entre els clients freqüents i coneguts.

Les futures millores en aparcaments tenen a veure amb la mobilitat connectada: una plaça actual de mida estàndard fa 2,5 x 5 metres, però els cotxes autònoms ocuparan un 60% menys. Fins que arribin, explica Albert Sant, de B:SM, s’hauran d’atendre necessitats noves, com l’ús dels pàrquings com a centres reguladors de lliurament de mercaderies fruit del comerç electrònic.