Mor Jean Daniel, el periodista de la dignitat humana

BarcelonaEuropa perd un dels referents periodístics del segle XX. Jean Daniel, nom imprescindible de la premsa francesa i fundador de Le Nouvel Observateur, moria aquest dimecres a la matinada, als 99 anys, després d'haver informat des de primera línia d'alguns dels esdeveniments internacionals més rellevants (i d'haver combatut durant la Segona Guerra Mundial). Icona de l'esquerra, va ser també un humanista destacat, abrandat en les seves conviccions fins al punt de tenir un mal geni també llegendari.

Nascut el 21 de juliol del 1920, era l'últim d'una família d'11 fills, jueus benestants establerts en l'aleshores modesta ciutat de Blida, a Algèria, quan el país encara era territori francès. Pied-noir com el seu amic Albert Camus, va ser un agnòstic que es trobava més còmode amb la identitat mediterrània que amb la francesa o la jueva. Als 15 anys comença la seva formació política, com a àvid lector del setmanari Vendredi, però ben aviat perd la il·lusió per la utopia comunista quan llegeix Retorn de l'URSS, d'André Gide.

La Segona Guerra Mundial fa estralls durant la seva joventut i ell s'associa a un grup de combatents de la resistència que treballa per l'alliberament d'Alger. També desembarca a Normandia, en la seva lluita contra el feixisme. Quan s'acaba el conflicte, es trasllada a La Sorbona per estudiar filosofia. Però la política s'interposa en aquest camí i acaba treballant pel socialista Félix Gouin, cap del govern provisional francès durant uns mesos del 1946. Inicia després el seu període de periodista, sempre amb un ull en la política interior i exterior del seu país. La seva posició favorable a la independència d'Algèria li va costar amenaces de mort i va acabar acusat dues vegades de posar en perill la seguretat de l'estat. Els articles que publicava a L'Express van ser els detonants de la majoria de segrestos que va partir el setmanari.

La crisi dels míssils de Cuba és l'escenari en el qual assoleix la màxima fama periodística. Daniel havia aconseguit entrevistar John F. Kennedy, i el president nord-americà li va confiar un missatge perquè l'entregués a Fidel Castro amb l'ànim d'apaivagar el clima d'histèria i por. Mentre dinava amb el líder revolucionari per fer honor al seu compromís, es va assabentar que acabaven de matar JFK.

Al cap de pocs mesos talla amb L'Express, i l'ala d'esquerres de la revista el segueix. Li deneguen l'entrada a Le Monde i opta per revifar el France Observateur, que rellança amb el nom de Le Nouveau Observateur. La seva atenció per la política internacional i per la literatura converteix el setmanari en un èxit editorial. Encara avui, amb uns 390.000 exemplars de tirada, és la revista d'informació general més important del quiosc francès. Tot i que mai va ser escrupolós a l'hora de separar fets i opinions, la seva talla intel·lectual i la defensa sense fissures de la dignitat humana i la justícia social el va fer mereixedor de diversos premis internacionals. En els últims anys seguia vinculat emocionalment a L'Obs –com s'anomena familiarment el setmanari– però sense assumir funcions executives. I seguia cavil·lant sobre les contradiccions del segle, dels segles.