Netflix explica el Procés al món

BarcelonaExplicar què està passant a Catalunya sense posicionar-se ni a favor ni en contra de la independència i d’una manera que fos “interessant i entretinguda” per als espectadors catalans, els espanyols i, especialment, els d’arreu del món, que coneixen la situació de manera molt més superficial. Aquest és el repte que es van proposar, ara fa un any, el cantàbric Álvaro Longoria, l’andalús Gerardo Olivares i el gallec Rafael Portela, directors i productor, respectivament, del documental Dos Cataluñas, que a partir de divendres vinent estarà a disposició dels usuaris de Netflix de tot el món. “Després de l’1-O ens vam adonar que les coses no s’estaven explicant bé”, diu Longoria per explicar per què van tirar endavant el projecte.

“Jo vinc de Còrdova, i tots els meus amics tenen una posició molt clara sobre el tema. Jo intentava explicar-los que si venien a Catalunya aquesta imatge es podria ensorrar”, assegura Olivares, i afegeix que durant la producció del documental han intentat “posar-se en la pell” de qui no pensa com ells. “Hem intentat donar veu a les dues parts, i per a algú que ho vegi amb el cap net està molt equilibrat”, assegura Longoria, que considera que, pel fet de no ser catalans, han pogut oferir una visió del conflicte “des de fora” que els ha permès ser més neutrals.

Per elaborar Dos Cataluñas, els directors van entrevistar fins a 85 persones amb punts de vista molt diversos sobre el Procés. De l’àmbit polític hi apareixen des de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, fins a l’excap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, passant pels líders de tots els partits del Parlament o el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, entre d’altres. No hi surt, en canvi, l’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que segons els directors és l’única persona que van voler entrevistar però no els va respondre. L’altra absència notable són els presos polítics. “Ens hauria encantat entrevistar-los, i vam fer gestions, però no va ser possible”, explica Portela.

A banda dels polítics, també participen en el documental periodistes de mitjans molt diversos (catalans, espanyols i estrangers) i analistes de totes les tendències. En canvi, la ciutadania queda en un segon pla: hi ha imatges d’algunes manifestacions a favor i en contra de la independència i hi intervenen representants de l’ANC, Òmnium i Societat Civil Catalana, però en la narració hi tenen molt més pes els partits i les institucions que no pas el carrer.

De fet, el fil conductor del documental (que inclou intervencions en català, castellà i anglès i que s’oferirà subtitulat en 24 idiomes) és la campanya electoral del 21-D. Els autors van seguir els candidats al llarg dels dies previs als comicis, van pujar als cotxes i als autocars de campanya per parlar amb ells abans i després dels mítings i van poder captar, entre bambolines, com preparaven alguns discursos o com reaccionaven quan s’assabentaven dels primers sondejos durant la nit electoral. Les càmeres també van ser presents en situacions especialment tenses, com el moment en què Jordi Turull i Carles Mundó, que pocs dies abans havien sortit de la presó, arribaven al plató de La Sexta per participar en el debat electoral (en representació de JxCat i ERC) i se saludaven amb membres de Ciutadans i el PSC.

Però el documental, de prop de dues hores de durada, no es limita a seguir la campanya, sinó que contínuament s’atura per aprofundir en diversos temes que ajuden a fer-se una idea general de l’origen del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. A més, reconstrueix els fets de la tardor passada, des del ple del 6 de setembre, en què es va aprovar la llei del referèndum, fins a l’empresonament dels Jordis i del Govern i la proclamació de la República Catalana, amb un relat força detallat del que va passar durant les hores prèvies a aquella votació al Parlament. I, lògicament, el treball també es fixa en el referèndum de l’1 d’octubre, del qual ofereix un recull d’imatges que evidencien la violència policial. Especialment en aquest punt, però també en altres moments, els autors del documental hi han inclòs imatges d’una vintena de televisions d’aquí i de tot el món (entre les quals la de l’exministre Alfonso Dastis a la BBC qualificant de fake news les imatges de la violència policial de l’1-O) i diversos vídeos enregistrats per particulars.

Esquitxos d’humor

Els directors asseguren que a l’hora de fer el muntatge tenien present en tot moment un hipotètic “espectador de Sidney” per obligar-se a fer la narració entenedora per al públic internacional. Tot i així, han fet picades d’ullet a l’audiència catalana, perquè el documental recupera moments icònics com l’ apoyaré de José Luis Rodríguez Zapatero o el “ los catalanes hacen cosas ” de Rajoy. I també s’hi han inclòs pinzellades directament humorístiques, com quan Inés Arrimadas rep una trucada de Vodafone just abans d’un míting, o el videoclip de Puigdemoney. “Les xarxes estan plenes de mems [sobre el Procés]. La gent s’ho pren amb humor i també ho volíem reflectir”, argumenta Longoria.