FICCIÓ

Meryl Streep s’infiltra en la sororitat de ‘Big little lies’

La HBO estrena la segona temporada de la sèrie de Nicole Kidman i Reese Witherspoon

Deixant de banda Joc de trons, poques sèries de la HBO han causat tant de rebombori com Big little lies. El 2017, el boca-orella va fer créixer la seva popularitat fins al punt que la minisèrie va aconseguir allargar la seva vida amb una segona temporada, que s’estrena avui a la plataforma. La Madeleine (Reese Witherspoon), la Celeste (Nicole Kidman), la Jane (Shailene Woodley), la Renata (Laura Dern) i la Bonnie (Zoe Kravitz) tornen a la pantalla sentint damunt seu el pes del secret que comparteixen. Les cinc de Monterey no venen soles, sinó que les acompanya Meryl Streep, que interpreta la sogra de la Celeste, una dona capaç d’intimidar qualsevol amb un simple silenci.

La intenció de fer una segona temporada de Big little lies, creada per David E. Kelly,no era damunt la taula quan la minisèrie, basada en la novel·la homònima de Liane Moriarty, es va estrenar. Witherspoon, que a més de protagonista és productora de la ficció juntament amb Kidman, no té cap problema per admetre que si van prendre la decisió de continuar va ser gràcies a la reacció del públic, que en ple #MeToo va celebrar la sèrie com una representació de la sororitat femenina i els abusos masclistes. L’actriu nord-americana s’hi va referir explícitament en el seu discurs d’agraïment quan Big little lies va guanyar el Globus d’Or a la millor minisèrie. “Aquesta sèrie és en bona part sobre la vida que mostrem als altres i la vida real que amaguem darrere la porta, així que vull agrair el premi a tota la gent que aquest any ha trencat el silenci i ha parlat sobre abusos i assetjament”, va dir llavors.

Un paper fet a mida

La violència masclista, exemplificada en la Celeste i el seu marit Perry (Alexander Skarsgård), és un dels temes de la ficció. Un cop desaparegut el maltractador, la sèrie se centra en les conseqüències psicològiques d’anys d’abusos i, tal com explica Kidman, els espectadors tindran l’oportunitat de veure com la Celeste s’enfronta a aquest viatge. “Tenia molt clar que ella no és una superheroïna”, explica l’actriu, que assegura que volia que la sèrie es prengués el temps suficient per mostrar l’evolució del seu personatge. El procés de la recuperació de la Celeste serà tortuós, especialment arran de l’aparició de la Mary Louise (Meryl Streep), la mare del difunt Perry, que arriba arrossegant el seu propi procés de dol i amb ganes de saber la veritat sobre la mort del seu fill. Streep assegura estar encantada de formar part d’una sèrie amb un repartiment gairebé íntegrament femení que mostra la vida de dones “complicades, amb defectes, tràgiques però histèricament divertides”.

Si l’actriu de Mamma Mia! s’ha sumat a Big little lies ha sigut gràcies a Liane Moriarty, l’autora del llibre en què es basava la primera temporada i la guionista de la sèrie. Moriarty confessa en una entrevista amb The Hollywood Reporter que quan li van proposar fer una nova temporada va entrar en pànic. “Quan estava agonitzant perquè no sabia si fer-la o no, la meva germana em va dir: «Fes-la només si és divertit. Per què no crees un personatge per a la teva actriu preferida?»”, recorda. Amb aquesta idea en ment, Moriarty va crear un paper a mida per a Meryl Streep que, a més, s’anomenava Mary Louise, el nom real de l’actriu. Per a la seva sorpresa, la intèrpret de Memòries d’Àfrica va acceptar sense llegir el guió.

Streep assegura que un dels elements que més li agraden de la sèrie és el retrat que fa de la maternitat. Les cinc protagonistes són mares -de fet, es coneixen a través de l’escola dels seus fills- i el personatge de Streep també ho és, encara que el seu fill no fos com ella creia que era. “ Big little lies no té por de les contradiccions de la maternitat i de com, abans de tenir fills, estàs lluitant amb tu mateix. Un cop tens fills, lluites amb tu mateix, amb el que desitges per a ells i amb el repte d’intentar ajudar-los”, explica. En aquest sentit, l’actriu creu que la segona temporada és una bona mostra de la “miopia” que imposa la maternitat, una qüestió que és especialment evident en el cas de la Mary Louise.

Streep, que té tres Emmy -un per Holocausto, un per Àngels a Amèrica i un altre per Five came back -, creu que Big little lies ha aconseguit trencar amb l’estereotip de les “sèries femenines”. “Una de les coses més difícils és aconseguir que els homes mirin històries en què s’han d’identificar amb protagonistes que són dones”, argumenta Streep. “És gairebé un acte d’imaginació impensable per a qualsevol home, però Big little lies ha creuat aquesta barrera. Poden sentir el que tu sents i això és un gran regal per a la humanitat”.

La primera temporada de Big little lies va deixar el llistó ben alt, tant pel que fa al furor dels fans com als reconeixements de la crítica. Fer una segona temporada porta associat el risc de les comparacions, però David E. Kelly es mostra convençut que valdrà la pena perquè promet donar als fans una conclusió satisfactòria. El final, assegura, serà definitiu perquè la segona entrega -dirigida per Andrea Arnold en lloc de Jean-Marc Vallée, responsable de la primera- serà l’última.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF