Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Galaxy S7 Edge: Samsung torna a liderar

Amb els nous Galaxy S7, Samsung ha aconseguit probablement l''smartphone' més desitjable dels que es poden comprar ara mateix

En un mercat en què els 'smartphones' de gamma mitjana són cada vegada més atractius, les grans marques s’han d’esforçar molt per justificar el preu dels seus telèfons emblemàtics. I si algú ho ha de fer especialment és Samsung, el primer fabricant mundial de mòbils; no fa gaire que encara arrossegava l’estigma d’un disseny i uns materials poc sofisticats, que penalitzaven aquesta marca davant dels iPhones en la percepció dels consumidors disposats a pagar una prima per un smartphone de gamma alta. Ja fa un any, però, que Samsung va deixar enrere aquell paper d’aspirant i va situar els Galaxy S6 com els telèfons a batre. Amb els nous Galaxy S7, Samsung ha refinat el seu disseny del 2015, ha posat al dia el rendiment i ha corregit de passada algunes mancances dels S6, i ha aconseguit així el que probablement és l’ smartphone més desitjable dels que es poden comprar ara mateix.

La variant bàsica del Galaxy S7 té pantalla plana de 5,1 polzades i costa 719 euros. Jo he provat l’altra, el Galaxy S7 Edge, amb pantalla de 5,5 polzades corbada pels costats i un preu de 819 euros.  Del S6 Edge+ de 5,7 polzades que Samsung va treure al mercat l’estiu passat hereta els 4 GB de memòria RAM, la connectivitat LTE Cat 9 per assolir velocitats de descàrrega de fins a 450 megabits per segon en xarxes 4G compatibles i la carcassa de cantells més arrodonits que la de l’S6 Edge original. Gràcies a aquesta forma, l’S7 Edge és el telèfon més estret dels que tenen aquesta mida de pantalla.

El Galaxy S7 recupera dues característiques molt apreciades del model S5 que havien desaparegut a l’S6. Una és que els 32 GB de memòria interna es poden ampliar amb una targeta microSD de fins a 200GB per guardar més fitxers de manera econòmica. Samsung no ha aprofitat la funció del sistema operatiu Android 6.0 que permet agrupar la memòria interna i l’externa en un únic volum lògic, però tampoc ho ha fet Google en els seus dispositius. L’altra funció recuperada és la resistència a l’aigua i la pols: l’S7 no pretén ser un mòbil subaquàtic, però es pot esquitxar o submergir durant mitja hora fins a un metre de profunditat: no heu de patir si us cau a la pica mentre renteu els plats.

L’excel·lent pantalla Super AMOLED dels S7 ofereix una funció molt pràctica: quan està apagada pot seguir mostrant dades bàsiques com el rellotge i el calendari. Així s’evita haver d’encendre’l per mirar l’hora i s’estalvia consum de bateria perquè només s’il·luminen els píxels estrictament necessaris. Per cert, l’autonomia és un altre punt fort: els 3.000 mAh de capacitat de la bateria, combinats amb les funcions d’estalvi d’energia del sistema Android, li proporcionen una durada de més d’11 hores en la prova Geekbench: un 48% més que la del Galaxy S6 i un 67% més que la de l’iPhone 6s Plus. Naturalment, l’autonomia en condicions reals depèn de l’ús que es doni al telèfon; jo l’he pogut fer servir tot un dia de manera intensiva. I quan cal carregar-lo, l’operació és còmoda: és compatible amb els sistemes Qi i PowerMat de càrrega sense fils, i fent servir un cable micro-USB assoleix el 100% en només dues hores.

L’altre punt destacable del Galaxy S7 és la càmera. L’enfocament és molt ràpid, permet previsualitzar el resultat de les fotografies amb HDR i, tot i tenir quatre megapíxels menys que la del S6, la mida més gran d’aquests píxels i l’obertura més gran de la lent aconsegueixen un resultat d’imatge encara millor, sobretot amb poca llum. En aquest aspecte supera clarament l’iPhone 6s, tot i que aquest continua sent més natural amb llum diürna. També grava vídeos amb resolució 4K.

Si bé el hardware de l’S7 és impecable, el software es podria millorar. La capa TouchWiz que Samsung afegeix a Android no és la que més m’agrada, però cal reconèixer que l’han alleugerit respecte a versions anteriors. En canvi, es manté la molesta duplicitat entre les aplicacions pròpies de Samsung i les equivalents de Google, amb l’inconvenient afegit de no poder esborrar-les, igual que les preinstal·lades de Microsoft, Facebook, WhatsApp i altres. Entre les aplis exclusives de Samsung hi ha alguns encerts, com la de salut i forma física S Health, l’emissió de vídeo en directe per YouTube a l’estil de Periscope i un reproductor de música que fa una audiometria a l’usuari per compensar les seves deficiències d’audició i les dels auriculars que fa servir.

Com es podia esperar, el Galaxy S7 és considerablement més ràpid que l’S6. També ho és força més que l’iPhone 6s en potència bruta de càlcul, però en canvi és una mica més lent que el mòbil d’Apple en l’execució de videojocs. Curiosament, l’S7 que Samsung ven als EUA fa servir un processador diferent i funciona una mica més ràpid que l’iPhone en els jocs. Veurem si és capaç de corregir-ho en una futura actualització.

Sigui com sigui, els nivells de rendiment són els que corresponen a un mòbil d’aquesta categoria, però sovint la diferència entre terminals la marquen les funcions que faciliten l’ús quotidià. Per això he inclòs a la taula un índex personal que respon de manera ponderada a la inclusió d’una vintena de característiques que hauria de tenir un mòbil ideal el 2016. Entre d’altres: si té lector dactilar, si es pot carregar la bateria sense fils o si es pot fer una foto instantània sense desbloquejar el telèfon. I en aquest índex el Galaxy S7 obté la puntuació més alta: 5,9 sobre 10, per sobre de tots els seus rivals. Una altra fita que, al meu entendre, el fa encara més atractiu per a qualsevol comprador que se’l pugui permetre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF