DOCUMENTAL

‘Espies en l’arena’ tanca l’any amb tres premis i una menció especial

El documental és un ‘scoop’ històric d’espionatge durant la II Guerra Mundial i s’estrena a IB3 Televisió avui a les 21.35 hores

Espies en l’arena. Objectiu Espanya és una coproducció de la mallorquina Quindrop Produccions amb la Televisió Pública de les Illes Balears IB3, Radiotelevisió Espanyola RTVE i Dacsa Produccions, dirigida per Pablo Azorín i Marta Hierro. El documental és un scoop històric d’espionatge durant la II Guerra Mundial i s’estrenarà a IB3 Televisió avui a les 21.35 hores.

Des de l’estrena als cinemes Doré Filmoteca Espanyola, el novembre de 2016, Espies en l’arena. Objectiu Espanya ha realitzat un cicle de projeccions que l’ha portat a Madrid, Alacant, València, Palma, Nerja, Lleida, Reus i Barcelona, amb una gran resposta per part del públic. La presència en festivals ha deixat un balanç de tres premis i una menció especial: el premi del públic en el Memorimage-Festival internacional de cinema de Reus, el guardó al millor llargmetratge documental en el festival Som Cinema de Lleida i el premi al millor documental en el festival Ciutadà Compromès de València, a banda de la menció especial al millor documental de memòria històrica en el festival Extremad’oc.

Pels directors, tan important com els premis és el fet d’haver pogut arribar a rodar el documental: “Realitzar un documental és gairebé un fet miraculós, és molt difícil trobar finançament i finestres per a aquest tipus de producte audiovisual de qualitat”, reconeix Hierro.

Fets poc investigats

Espies en l’arena. Objectiu Espanya narra uns fets fins ara poc investigats en la història d’Espanya i dels Estats Units. El 1943, un grup de republicans espanyols exiliats al nord d’Àfrica va ser reclutat per l’Office of Strategic Services, predecessora de la CIA, amb la col·laboració del Partit Comunista d’Espanya. Poc després varen desembarcar clandestinament a les costes d’Andalusia per preparar el terreny per a una possible invasió aliada a Espanya. El documental, que uneix les animacions creades per l’artista mallorquí Luis Ozonas, imatge real i d’arxiu, revela la història completa d’aquest tràgic fet, i creua per primera vegada fonts documentals nord-americanes i espanyoles.

Marta Hierro i Pablo Azorín, directors d’ Espies en l’arena, varen accedir al sumari judicial dels detinguts el 1944, custodiat a l’Arxiu General i Històric de Defensa, com també a documents i imatges inèdits a Espanya del 1943 procedents de National Archives and Records Administration dels Estats Units i documents inèdits de l’Arxiu Històric del Partit Comunista d’Espanya i dels Arxius Britànics. Un dels assoliments més importants del documental és el fet d’haver creuat aquestes fonts: “Gràcies a això, vàrem poder tenir-ne una visió completa, amb tots els punts de vista possibles”, expliquen els directors.

Pablo Azorín entrà en contacte amb aquesta història a partir dels testimonis de veterans espanyols que lluitaren a la Divisió Leclerc durant la II Guerra Mundial. “Investigant i estirant del fil, vaig trobar la història de Ricard Sicre, un republicà català exiliat als Estats Units després de la Guerra Civil. Allà, Sicre va ser reclutat pel servei de contraespionatge de l’exèrcit nord-americà i va ser un dels responsables de l’operació de desembarcament a les costes d’Andalusia”. Agent Sicre. L’amic americà dedicava una petita part del seu metratge a l’operació clandestina dels desembarcaments, “però sempre havíem volgut dedicar un altre documental a narrar l’operació sencera i amb detall, la història dels perdedors”, explica Azorín.

Recerca de familiars

Una part important de la investigació va ser la recerca de familiars dels espies. “Alguns dels familiars que vàrem trobar ni tan sols sabien que els seus éssers estimats havien participat en una operació d’espionatge, només sabien que havien estat detinguts per la policia franquista i que havien estat afusellats, però no en coneixien els motius. Per a ells ha estat molt emocionant conèixer la història. En l’estrena del film a Madrid es varen conèixer entre ells i va ser un moment especialment emotiu per a tots nosaltres”, destaquen.

La tasca de documentació d’aquesta història d’espionatge amb final tràgic està magistralment acompanyada de l’animació de Luis Ozonas, il·lustrador mallorquí que va reflectir amb elegància i gran sensibilitat els moments per als quals no hi ha imatges: els desembarcaments, les detencions, els afusellaments. “Sabíem que hi havia passatges de la història per als quals mai no trobaríem imatges d’arxiu adequades. En aquest sentint, amb l’animació vàrem poder reconstruir-los i això fa que l’espectador pugui seguir la història i emocionar-s’hi. El treball de Luis Ozonas en l’animació i el de Damián Sánchez en la música varen ser claus”, explica Marta Hierro.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF