TECNOLOGIA
Mèdia 09/02/2019

Eivissa, el primer lloc del món en què es va escoltar la ràdio

Una exposició reivindica el paper de la pitiüsa major en la història d’aquest mitjà de comunicació

Inma Saranova
4 min
Eivissa, el primer lloc del món en què es va escoltar la ràdio

EivissaQuan pensam en la ràdio com a invent, a quasi tothom li ve un nom propi al cap, el de Guglielmo Marconi, tradicionalment conegut com el creador d’aquest sistema de comunicació. No obstant això, aquesta creença popular no és exacta. Per descomptat, si continuam pensant en la història de la ràdio, a pocs se’ns ocorreria pensar que una illa com Eivissa va ser l’escenari d’un fet històric importantíssim -però molt poc conegut- per a aquest mitjà de comunicació.

Precisament per això, la història de la ràdio a Eivissa és el tema al voltant del qual gira la doble exposició organitzada pel Consell, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, que es va inaugurar dijous a Sa Nostra Sala i de la qual es podrà gaudir fins al 15 de març, mentre que el Centre de Cultura Can Jeroni acull la part dedicada a Sant Josep, Sant Josep en la història de la ràdio, fins al 10 de març.

La doble inauguració es va fer amb una connexió radiofònica entre Eivissa i Sant Josep a càrrec del president del Consell Insular, Vicent Torres, i l’alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas. A Sa Nostra Sala també hi havia el comissari de la mostra, Antonio Viñarás, qui va fer un recorregut per la història d’aquest mitjà a Eivissa i que reivindicà una de les figures fonamentals que varen desenvolupar la tecnologia de la ràdio, l’enginyer i comandant de Sogorb, Julio Cervera Baviera, un dels grans “oblidats” de la història de la ciència.

Pare de la ràdio

Alguns, fins i tot, s’atreveixen a parlar de Julio Cervera com l’autèntic pare de la ràdio, però el comissari Viñarás explica que, de fet, no es pot parlar d’un sol pare, tot i que Julio Cervera aconseguí, onze anys abans que Marconi, transmetre, per primera vegada en la història, la veu sense fils de Xàbia a Sant Josep de Satalia. És a dir, la primera retransmissió de ràdio del món -tal com la coneixem actualment- es va escoltar a l’illa d’Eivissa el desembre de 1902. Durant quaranta dies d’aquell any es feren transmissions telefòniques sense fils entre la localitat alacantina i Sant Josep. De fet, Julio Cervera arribà a registrar la seva patent no tan sols a Espanya, sinó també a Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.

Fins a aquell moment, Cervera ja havia fet altres transmissions entre Algesires i Ceuta el 1900, i entre Tarifa i Ceuta només dos anys després, encara que just hi va emetre senyals elèctrics, però mai veu. Un mes abans de l’emissió de veu a Eivissa, Marconi va aconseguir emetre senyals elèctrics entre dos punts a banda i banda de l’Atlàntic i separats per uns 3.000 quilòmetres. La distància entre les places espanyoles era de només 34 quilòmetres, però Cervera ho havia fet amb un sistema propi que, a més, millorava el creat per Marconi.

Julio Cervera Baviera era un comandant d’Enginyers de l’Exèrcit de Terra espanyol i tingué l’oportunitat de desplaçar-se a Londres per treballar durant alguns mesos de 1889 amb Marconi mateix i conèixer els avenços de l’italià en matèria de telegrafia. Però Cervera era un alumne tan avantatjat que després d’això va registrar més de vint patents, entre les quals destaca la del primer sistema de ràdio de la història tal com la coneixem avui dia.

De fet, Marconi és, sens dubte, un dels impulsors de la telegrafia sense fils, però no de la ràdio o, el que és el mateix, de la transmissió de la veu humana més enllà dels senyals telegràfics, assumpte que no tractà fins a 1913, onze anys després que Cervera ja ho hagués aconseguit en la seva retransmissió Xàbia-Eivissa.

Però la transmissió de veu no va ser l’únic assoliment de Cervera. Una de les primeres patents registrades per aquest comandant permetia duplicar la velocitat de transmissió de missatges respecte dels invents de Marconi, els quals només arribaven a transmetre en codi morse un màxim de 22 paraules per minut. En canvi, l’enginyer de Sogorb, anticipant-se als correus electrònics de l’actualitat, va usar una màquina d’escriure, amb la qual aconseguí transmetre 40 paraules per minut.

Com dèiem abans, també sobre Cervera recau el mèrit de posar en marxa entre Tarifa i Ceuta la segona xarxa telegràfica permanent sense fils del món, després de la que Marconi havia iniciat entre l’illa de Wight i Bournemouth.

Llavors, per què Marconi s’ha emportat tot el mèrit d’aquest invent? Principalment perquè Marconi -el mèrit del qual en el desenvolupament de l’invent és incontestable- va tenir, a més d’enginy tècnic, visió comercial. De fet, l’italià va usar un oscil·lador de l’enginyer Nikola Tesla per transmetre els seus senyals telegràfics a través de l’oceà, però Marconi es va avançar a Tesla a l’hora de patentar l’invent. Va ser el 1904 i això va suposar que el 1909 li fos atorgat el premi Nobel. Malgrat això, el 1943, la Cort Suprema dels EUA va reconèixer el mèrit de Tesla i li va retornar la patent.

Pel que fa al complet anonimat de Julio Cervera, cal recordar els convulsos temps que vivia l’Espanya de principi del segle XX, la guerra del Marroc, la pèrdua recent de les colònies i, en definitiva, la difícil situació de la investigació a l’Estat, cosa que de ben segur no va contribuir a reivindicar la figura d’aquest enginyer, del qual ni tan sols es coneix la data de la mort.

stats