Només contra alguns assenyalaments de periodistes?

BarcelonaL'altre dia van aparèixer al carrer uns papers –dir-ne cartells seria excessiu– amb la imatge de sis periodistes qualificats de "terroristes de la informació" i "sicaris de l'Íbex". Ni se sap qui ho va fer, ni se sap quantes còpies n'han circulat. Tot i que la selecció d'assenyalats era heterogènia i estrambòtica, com que la majoria dels periodistes treballen per a mitjans considerats hostils amb l'independentisme es va activar la màquina de l'escàndol (i d'intentar esquitxar la Generalitat). S'ha parlat d'amenaces i agressions, tot i que el que hi ha és l'expressió irrespectuosa d'un rebuig i la banalització del terme terroristes. Desagradable i desenfocat? Segur. I evidencia la inquietant pressió creixent contra els periodistes, una derivada del populisme. Ara bé, l'excessiva reacció només s'explica per la instrumentalització del cas.

L'endemà de saltar la polèmica em topo amb la següent notícia d'El Español: "Comissaris, incendiaris i bufons: els set genets de l'odi de TV3". És una peça amb fotografies d'uns quants professionals de la tele pública. De Pilar Rahola en diuen que és "la Belén Esteban del Procés". De Toni Soler, que practica "humor xenòfob català". De Lídia Heredia en diuen que és la "bòrnia en el país dels cecs", però li salven la vida perquè és "el més pròxim que hi ha ara mateix a TV3 a un veritable professional del periodisme".

Seieu amb mi, estimats lectors, i observeu les plantes que roden pel desert, mentre esperem en va els solidaris comunicats de les associacions professionals, els tuits dels líders polítics i les ardents columnes d'opinió corporativistes en què es defensa que als periodistes no se'ns pot criticar –en uns paperots anònims del carrer!– mentre nosaltres imprimim milers de còpies de les nostres invectives. Mireu com roda, aquella planta! Roda i roda fins a perdre's en l'horitzó. I quin silenci, tu.