Carles Capdevila dedica el Premi Nacional de comunicació "a tots els que són de l'ARA"

El director del diari ha recollit el premi aquest dijous a la tarda

El director de l'ARA, Carles Capdevila, ha recollit aquest dijous a la tarda, de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el Premi Nacional de comunicació en l'àmbit de mitjans d'arrel digital, que va ser atorgat a l'Ara.cat. En el seu discurs d'agraïment, Capdevila ha assegurat que és un premi "merescut" i l'ha dedicat "a tots els que són de l'ARA". "És merescudíssim, la redacció de l'ARA se l'ha guanyat", ha afirmat Capdevila, que ha destacat la tasca de la cap de l'edició digital del diari, Sílvia Barroso. "La de l'ARA és la redacció més integrada d'Europa, i ella s'assegura en cos i ànima que no ens desintegrem", ha subratllat. 

El director del diari ha agraït al jurat la concessió del "premi més important que ha rebut l'ARA", i que arriba "just a falta de set dies per al seu tercer aniversari". "No és una xifra rodona, però per a nosaltres han estat com deu anys, i per tant sí que ho és", ha reflexionat Capdevila, que ha bromejat dient a Mas que "part del mèrit" que aquests tres anys n'hagin semblat deu "és seu". El director de l'ARA ha remarcat que la redacció d'aquest diari "és la més integrada d'Europa", però també "la més entusiasta i compromesa", i ha afegit: "Fent servir paraules de Guardiola, ens aixequem ben d'hora, ben d'hora i marxem ben tard, ben tard". Capdevila ha explicat que la redacció va rebre el premi "amb eufòria, i no una eufòria moderada, una eufòria eufòrica, la de tota la vida", i ha afegit que "molts lectors se'n van alegrar, se sentien premiats també ells". 

Renovar el compromís

Per Capdevila, aquest és "el moment d'innovar". "Cal ser valent i agosarat, tenir ganes de canviar, de ser optimista i positiu, de plantar cara amb optimisme", ha dit, i ha reflexionat: "Quan tantes coses van malament, el que és arriscat és no moure's". En aquest sentit, ha afegit que "la gent que intenta que no passin coses és un bon estímul". "Hi ha moments de desànim, que penses a deixar-ho, però després penses en l'alegria que tindrien alguns i decideixes continuar". 

El director de l'ARA ha aprofitat l'ocasió per "reivindicar el periodisme", i ha explicat que aquest diari vol ser "un mitjà optimista, compromès" i que "defensi l'essència del periodisme, que és la independència". Per això, ha dit, cal posar "el ciutadà, el lector, al centre", ja que ell "ens ensenya el camí". "Estem en un món més horitzontal. Si no tenim la gent al costat no té sentit. S'ha acabat el món dels despatxos on es decidien coses", ha opinat. 

Per últim, Capdevila ha remarcat que "un premi compromet molt", però que "un premi merescut compromet encara més". "Per això, renovem el compromís de fer bon periodisme, d'ajudar a construir el món que ve", ha sentenciat. 

L'"orgull" d''El gran dictat'

També s'ha emportat un Premi Nacional de comunicació el programa de TV3 'El gran dictat'. En la categoria de televisió, el Govern ha premiat els responsables d'aquest format d'entreteniment de la pública catalana, que han expressat l'"orgull que una màxima institució reconegui" el format. En el seu discurs, han agraït a Mònica Terribas que "cregués en el programa" i a l'actual direcció de la cadena haver-hi apostat prou com per "fer-lo créixer i fer-lo 'prime time' dels dissabtes a la nit". Òscar Dalmau ha parlat també en nom del programa que ell presenta. Amb la seva ironia habitual, ha dit al president de la Generalitat, Artur Mas, que li donava "suport en la tempesta mediàtica de demà". Dalmau ha posat com a exemples d'aquesta hipotètica polèmica el diari 'El Mundo', que diu que farà aquest titular: "Mas premia un dictador". També ha citat una possible portada de 'La Razón': "El dictador catalán con Óscar Dalmau".

ACN: "Volem continuar explicant el procés de reivindicació nacional que viu Catalunya"

Joan Maria Claveguera, director de l'ACN, ha reivindicat el paper de l'ACN –guardonada en periodisme de proximitat– com a "estructura d'estat", que té "voluntat de continuïtat". Claveguera ha lamentat en el seu discurs davant l'auditori els efectes de la crisi en les plantilles dels mitjans de comunicació públics i ha afegit que, malgrat aquesta austeritat que afecta també mitjans públics com l'ACN, volen "continuar explicant el procés de reivindicació nacional que viu Catalunya". També ha reivindicat "l'esforç de la plantilla de l'ACN", que ha minvat substancialment en els darrers temps.

Clapés agraeix la protecció del poder

Toni Clapés ha rebut el Premi Nacional de comunicació en la categoria de ràdio. El periodista de RAC1 després de recollir el guardó ha dit que "després de 15 anys" agraïa aquest reconeixement, "que és millor ara que a títol pòstum". Clapés ha dedicat el premi als oients que li han "fet costat" al llarg de la seva carrera i als "nouvinguts que han après català" a través de l'espai que presenta. El presentador de 'Versió RAC1' ha fet una menció a la feina que fan els equips de professionals que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria. "Una feina que no serà mai reconeguda", ha dit. Clapés ha posat l'accent en dues característiques essencials del seu programa de ràdio: l'humor i la voluntat d'aprendre. Ha defensat l'humor dient que és una "manera molt directa de comunicar" i que "és una de les coses més serioses que hi ha, la qual és difícil tirar endavant sense fer el ridícul". El presentador ha recordat també que cada dia s'enfronta al programa "amb voluntat d'aprendre". Per últim, ha agraït als que han sigut directors de les emissores on ha treballat que l'hagin "protegit del poder polític".

Reivindicació de les revistes i els mitjans de proximitat

El president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), Lluís Gendrau, ha reivindicat que Catalunya és "un país de revistes" en recollir el premi de premsa, que la seva entitat comparteix amb l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG). Gendrau ha recordat que enguany l'APPEC celebra el 30è aniversari, "com TV3 i Catalunya Ràdio", i que per tant també és "una estructura d'estat". "Algú es podria imaginar Catalunya sense el 'Cavall fort', sense 'La revista dels Súpers', sense 'L'avenç', sense 'Sàpiens', sense 'Serra d'or', sense 'Descobrir Catalunya', sense el 'Time out', sense l''Enderrock', sense 'Cuina'?", s'ha preguntat. 

Des de l'ACPG, Alfons Udina ha remarcat que "la premsa gratuïta de proximitat està al capdamunt del podi" en la majoria de comarques catalanes, i ha subratllat el "compromís" de l'entitat amb "els moments històrics que està vivint la nació catalana". Per la seva banda, el president de l'ACPC, Carles Ayats, ha afirmat que "la premsa comarcal és un ecosistema singular en el mapa comunicatiu de Catalunya", i que és capaç de mostrar la "realitat polièdrica" del país més enllà de Barcelona. 

Miquel Sambola: "Per al diàleg, cal comunicació"

El guanyador del Premi Nacional en la categoria de publicitat, Miquel Sambola, ha agraït un premi que reconeixia la seva "llarga i dilatada vida" en aquest camp, fet que li provoca una "gran satisfacció". El publicitari ha assenyalat: "Estem vivint una situació en què és molt important i necessari el diàleg, i per al diàleg fa falta la comunicació". En aquest sentit, ha afegit que avui en dia el sector de la comunicació "passa per uns moments una mica preocupants", i ha recomanat que "prenguem exemple del Govern i ens dediquem a fer i aconseguir fites per al nostres país". 

Justo Molinero i l'ascensor social

Justo Molinero ha rebut la menció d'honor pels 30 anys de Ràdio Teletaxi, l'emissora que dirigeix. "Qui ho havia de dir fa 46 anys, quan vaig arribar a Catalunya, que un dia la Generalitat reconeixeria el meu treball. L'acte d'avui m'omple d'orgull i ratifica que l'ascensor social, lluny de ser un mite, és una realitat al nostre país", ha subratllat Molinero, que assegura que va arribar a Catalunya "amb res més que la llibertat" i que "46 anys després continua intacta". Molinero també ha reivindicat el paper de la ràdio privada catalana, que "l'any que ve complirà 90 anys" i ha tingut una "història d'èxit". 

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF