Barra lliure de música per internet

Si les botigues de discos tanquen i les seccions equivalents dels grans magatzems van quedant arraconades és perquè els aficionats a la música ja han decidit que prefereixen tenir accés a una fonoteca de cançons pràcticament il·limitada que posseir-ne unes quantes, empaquetades per dotzenes en forma de disc compacte. Després d’un breu període de certa popularitat de les descàrregues de cançons en format digital en règim de propietat -introduït per Apple amb el reproductor iPod i la botiga vinculada iTunes-, actualment els serveis d’audició en temps real per internet ( streaming ) s’han imposat com el procediment més habitual per consumir música enregistrada.

Fa anys ja vaig repassar aquí els principals serveis de música en streaming disponibles al nostre mercat. Alguns han desaparegut, d’altres han guanyat funcions i fins i tot han sorgit serveis nous. Com que en les últimes setmanes Micrososoft ha comunicat que a finals d’aquest any tancarà el seu Groove Music Pass, i Amazon ha inaugurat aquí el seu Music Unlimited, toca posar al dia la comparació entre serveis.

Anàlisi de cinc opcions

He examinat cinc serveis: Spotify, Apple Music, Google Play Música, Tidal i el nouvingut Amazon Music Unlimited. Cal dir que tots ells comparteixen moltes característiques, començant per unes àmplies fonoteques amb milions de cançons, al voltant dels 40 milions. Hi ha segells especialitzats que no publiquen en totes les plataformes, i també artistes que limiten la difusió a un servei en exclusiva. Però amb cap d’ells us quedareu en silenci. També ofereixen aplicacions per a ordinadors, dispositius mòbils, televisors i altaveus connectats, i en alguns casos per a consoles de videojocs i per a descodificadors de TV de pagament.

Per estalviar consum de dades al mòbil, amb tots es poden descarregar cançons, àlbums o llistes de reproducció senceres a la memòria de l’aparell per poder escoltar-los sense connexió. Gairebé tots tenen una tarifa individual, generalment de 9,99 euros mensuals, i una altra de familiar al voltant de 15 euros per a cinc o sis usuaris independents, que rebaixa considerablement el preu mensual per usuari, fins al punt que alguns espavilats contracten aquesta modalitat amb diversos amics, pagant un d’ells i repartint el cost entre tots, obviant que fan trampa perquè les condicions del servei especifiquen que tots els usuaris inclosos en un compte familiar han de residir a la mateixa llar. Tots ofereixen una funció de recomanació de música que suggereix cançons per escoltar a partir de les que l’usuari ha anat indicant que li agraden. Finalment, tres dels serveis disposen d’una opció gratuïta per escoltar música a l’estil d’una emissora de ràdio, amb anuncis intercalats i sense possibilitat de triar l’ordre de les cançons.

Spotify és el servei més veterà dels cinc. Funciona des de fa nou anys i és la referència del sector. D’origen europeu, és el que disposa d’aplicacions pròpies per a més varietat de dispositius. L’usuari pot vincular el seu compte amb el perfil de Facebook, cosa que facilita les operacions de compartir música i saber què escolten els teus amics de la xarxa social. Les seves excel·lents funcions de recomanació inclouen el Descobriment setmanal, que cada dilluns proposa a l’usuari una llista de cançons d’un parell d’hores de durada. La informació sobre els artistes procedeix de l’enciclopèdia especialitzada All Music Guide. La qualitat màxima dels fitxers digitals és de 320 kilobits per segon (kbps) en la modalitat de pagament, que es pot provar de franc durant 30 dies. És un dels dos serveis que ofereix modalitat gratuïta.

Apple Music és el servei ideal per als usuaris de dispositius Apple (Mac, iPhone, iPad i Apple TV), sobretot els que hagin acumulat música comprada a iTunes. Tot i això, també disposa d’aplicacions per a mòbils Android i per a ordinadors amb sistema Windows, en aquest cas amagada en forma de funció de l’aplicació iTunes. A més de les recomanacions automàtiques, conté diversos canals temàtics programats per DJ humans. No ofereix modalitat gratuïta, però el període de prova de la de pagament dura tres mesos, prou temps per decidir si us satisfà. La qualitat màxima dels fitxers és de 256 kbps. És un dels dos que té la interfície d’usuari traduïda al català, i els usuaris de dispositius Apple poden fer-li preguntes amb la veu gràcies a l’assistent digital Siri.

L’altre servei que té l’aplicació en català és Google Play Música. Va inclòs en tots els dispositius amb sistema Android, tot i que també disposa d’aplicació per als mòbils d’Apple. Té modalitat gratuïta, la de pagament es pot provar durant 30 dies i les cançons estan digitalitzades a 320 kbps. Curiosament Play Música no és l’únic servei de música en streaming de Google; el gegant d’internet també té YouTube Music, que a més de cançons ofereix vídeos musicals; per tant, pot ser una opció per als usuaris més joves, molts dels quals ja van directament al servei de vídeos quan volen escoltar música.

Tidal és un cas especial. Creat per diverses estrelles del pop i el hip-hop, es promociona com el més vinculat als artistes i, de fet, n’hi ha que hi estrenen les seves novetats en exclusiva, com han fet en algunes ocasions Beyoncé, Rihanna i Jay-Z. Tot i això, no ofereix canals temàtics, modalitat gratuïta ni tarifa familiar, encara que fa un descompte del 50% als estudiants. La característica diferencial de Tidal és la qualitat de so: disposa d’una tarifa premium de 20 euros mensuals per accedir a les cançons digitalitzades a 1.411 kbps; per això la majoria dels altaveus connectats de gamma alta disposen d’aplicació per a aquest servei.

L’últim d’arribar és Amazon Music Unlimited. No cal ser client del gegant del comerç electrònic, però els que ja ho són i paguen el servei Prime de lliurament sense despeses tenen condicions especials: estalvien 20 euros a l’any en la tarifa individual o 30 en la familiar, sempre que paguin tot l’any de cop: 99 o 149 euros, respectivament. Music Unlimited encara ha de millorar la seva catalogació dels artistes locals: quan busques música de l’Orquestra Plateria, per exemple, et proposa fins a sis artistes diferents, que en realitat són el mateix amb diversos errors d’ortografia.

L’elecció d’un d’aquests serveis és una qüestió de matisos. Si hagués de triar-ne un per primera vegada, probablement em quedaria amb Apple Music. Però fa tant de temps que soc usuari de Spotify que el seu algoritme ja coneix perfectament les meves preferències i gairebé sempre l’encerta en les recomanacions. I em faria molta mandra traslladar les meves llistes de reproducció a un servei diferent.