Barra lliure d’internet, per fer què?

El govern espanyol ha posat les telecomunicacions al mateix nivell que la llum, l’aigua i el gas

La pandèmia del coronavirus ha aconseguit que el govern de l’Estat inclogui les telecomunicacions entre els serveis que a partir de l’abril les companyies de subministraments no podran tallar a cap ciutadà. D'aquesta manera, s'ha posat l’accés a internet al mateix nivell que l’electricitat, l’aigua i el gas. Ara bé, això no vol dir necessàriament que la xarxa passi a ser de franc: l’abonat que tingui dificultats per pagar el rebut haurà d’acreditar-les, complint els requisits de l’anomenat bo social per a famílies vulnerables.

En paral·lel, les grans operadores de xarxa s’han compromès a mantenir la qualitat del servei, després que el mateix govern els fes el favor de prohibir els canvis de companyia mentre duri l’estat d’alarma. En realitat probablement el compromís no caldria. És cert que la Comissió Europea pateix per si les xarxes no aguanten l’increment de consum de dades provocat pel teletreball, l’ensenyament a distància i el lleure digital. Per exemple, ha demanat a les plataformes de vídeo a la carta que degradin la seva qualitat d’emissió: Netflix, YouTube, Amazon Prime i Facebook ja ho han acceptat, i Disney+ s’ha estrenat aquest dimarts aquí assumint d’entrada aquesta rebaixa de qualitat de la imatge. A França, en canvi, la plataforma del ratolí Mickey ha endarrerit el seu llançament a petició del govern d’Emmanuel Macron.

De tota manera, aquí els temors del comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, tenen menys fonament: la infraestructura d’internet a Espanya és robusta i molt extensa. Pedro Sánchez no exagera quan presumeix que a l’Estat hi ha més quilòmetres de fibra òptica que als altres quatre grans estats de la Unió (bé, ara tres més el Regne Unit) junts. Dels 25 milions d’unitats immobiliàries (habitatges, despatxos i locals) existents a Espanya, hi ha 23 milions que disposen de cobertura de fibra i podrien contractar el servei. Una altra cosa és que només ho hagin fet menys d’11 milions d’aquests clients potencials. Ves que en aquesta discrepància hi tinguin molt a veure les tarifes. Però d’això, el decret de l’estat d’alarma no en parla.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF