10 sèries per estimar els fills

"Donaria la vida per aquestes criatures. Però a vegades també em venen ganes de matar-los", diu el Paul en el primer episodi de Bendita paciencia (Breeders, a l'original). La sèrie, ideada i protagonitzada per Martin Freeman, demostra que es pot fer humor negre amb la paternitat i sortir-ne triomfant. Al llarg de les dues temporades emeses de la ficció –la tercera just acaba de ser confirmada i s'estrenarà l'any vinent–, Freeman es posa a la pell d'un pare voluntariós a qui això de la criança li va una mica gros. Al seu costat hi té l'Ally, la seva dona –interpretada per una de les actrius britàniques més en voga, Daisy Haggard (Back to life)–, i junts faran pinya contra les tempestes quotidianes de cuidar dues criatures, en Luke i l'Ava. Bendita paciencia parla de les enrabiades dels pares davant la tossuderia dels fills, del cansament acumulat nit rere nit i dels obstacles per mantenir viva la relació de parella quan hi ha fills entremig.

L'actriu Frankie Shaw va inspirar-se en la pròpia experiència per crear Smilf, una dramèdia amb episodis de 30 minuts i protagonitzada per la Bridgette, una mare soltera, i el Larry, el seu fill de tres anys. La maternitat es converteix aquí en una història de superació constant, perquè la Bridgette és una jove de classe baixa amb un somni llunyà: triomfar com a actriu. La noia combina la seva vocació amb una feina tediosa per poder subsistir, tot i que sovint ha de demanar diners a la seva mare o colar-se a l'autobús perquè no el pot pagar. Smilf retrata amb sensibilitat i humor una realitat que no sempre és agradable i que contrasta amb la força del vincle entre la mare i el fill. Després de dues temporades, la sèrie va ser cancel·lada per les acusacions de l'actriu Samara Weaving cap a Frankie Shaw. Weaving va explicar a The Hollywood reporter que Shaw havia tingut un comportament abusiu cap a ella durant el rodatge.

La maternitat pot ser una experiència encantadora i terriblement esgotadora. La comèdia australiana The letdown es fixa sobretot en aquesta última part a través de l'Audrey (Allison Bell), una mare primerenca i desbordada per la situació. Les preocupacions per l'augment de pes arran de la gestació, la incapacitat per dormir bé durant la nit i tot l'estrès que li provoca ser mare desemboquen en una sèrie divertida i honesta sobre les primeres etapes de la criança. La protagonista prova de resoldre els seus maldecaps mitjançant les converses amb un grup de mares que s'atreveixen a parlar dels seus temors sense embuts. "Què passa si no trobo a faltar la meva filla?", pregunta una de les dones mentre alleta el seu nadó. La sèrie també dona veu a diversos pares, des dels que volen mantenir la seva vida exactament igual que abans del naixement fins als que ho deixen tot per als seus fills.

La primera sitcom creada per Berto Romero apunta directament al cor de la paternitat. L'humorista fusiona realitat i ficció al llarg de tres temporades en què es desplega el dia a dia del seu alter ego, la seva dona i dos fills. La ficció arrenca amb les primeres etapes de la criança –l'embaràs, el part i l'aprenentatge a l'hora de relacionar-se amb un nadó cridaner– i evoluciona fins que les criatures ja són tres i juguen a videojocs. La sèrie explora les escenes més quotidianes d'una família com qualsevol altra, i desmunta la idealització de la paternitat mitjançant una mirada còmica i alhora carregada de tendresa. És probable que molts pares i mares s'hi vegin reflectits en escenes com el dilema a l'hora de triar escola, els grups de WhatsApp amb altres pares del col·legi o els consells recurrents de la gent de l'entorn sobre qüestions íntimes com la relació de parella o la lactància.

Quan va estrenar-se, Better things va captar moltes mirades provinents dels fans de Louie. La nova sèrie es presentava com l'última producció dirigida per Louis CK i amb Pamela Adlon –la parella del monologuista a Louie– com a protagonista. Però ben aviat Better things va deixar tot aquest llast enrere i es va enlairar per la pròpia essència. La ficció de la HBO, que de moment té quatre temporades, és la història de Sam Fox (Adlon), una mare divorciada amb tres filles. La més gran ja enfila l'adolescència i la petita encara es troba en plena infantesa. Moltes mares es veuran reflectides en el personatge de la Sam –l'Anna Manso és una d'elles i ho explicava en aquest article–, una dona que estima amb bogeria les seves filles i fa tot el que pot per criar-les el millor possible. Però la Sam, com tothom, és imperfecta i la sèrie s'enfronta amb honestedat a les seves fragilitats: a vegades perd la paciència quan no tocaria, relativitza problemes que per a les seves filles són cabdals o, simplement, no sap com mantenir la seva independència i ser mare alhora. Tot plegat Better things ho recull amb humor i amb una singularitat que fa brillar tots els seus personatges.

L'abisme que apareix quan s'acaba la baixa maternal va donar peu a Catherine Reiman a crear una comèdia. Amb quatre temporades a l'esquena (i la cinquena en preparació), Workin' moms s'agafa a la conciliació laboral per plantar a la pantalla tots els malabarismes que han de fer les dones quan han de compaginar la carrera professional i la maternitat. La sèrie canadenca orbita al voltant de quatre amigues que s'ajuden les unes a les altres per tirar endavant. Les depressions postpart, els embarassos no desitjats i l'avortament són alguns dels temes que apareixen a la ficció, que té una mirada profundament feminista i carrega contra els pares que es desentenen dels fills o bé consideren que totes les responsabilitats han de recaure en les dones. Al llarg de les diverses entregues, Workin' moms reflecteix també com evoluciona la maternitat i com cada etapa fa emergir conflictes nous però també situacions inesperades i vivències enriquidores amb els fills.

El punt de partida de MaPa és demolidor: en Metin (Maux Mauff), el protagonista, és un jove vidu i pare d'un nadó de pocs mesos. Lluny de la mirada fàcil i complaent sobre la paternitat, la sèrie alemanya acompanya el noi en el difícil procés de superar el dol i alhora cuidar de la petita. MaPa és una creació d'Alexander Lindh que combina la tasca d'escollir guarderia i els canvis de bolquers amb aquell plor incontrolable derivat de la pèrdua sobtada. Descrita com una "comèdia trista" pels mitjans alemanys, la sèrie aborda la criança des d'una perspectiva poc habitual: una etapa vital que la majoria de gent dona per fet que serà feliç està plena de dolor i d'absència. Malgrat tot, MaPa explora la paternitat deixant sempre un bri de llum i un punt d'humor. La relació del protagonista amb la seva mare i un conflicte banal amb els veïns busquen arrencar algun somriure en el periple del Metin i la seva filla per superar la tragèdia.

Un equívoc hospitalari serveix d'excusa en aquesta sèrie per acostar dos mons aparentment desconnectats: el de l'Ana (Ludwika Paleta), una executiva atrafegada que passa de la quarantena quan decideix ser mare, i el de la Mariana (Paulina Goto), una jova de classe baixa que es queda embarassada sense buscar-ho. Quatre mesos després del part descobriran que una infermera despistada els va entregar el nadó de l'altra. Per crear un nou vincle amb la seva filla veritable i per no trencar de sobte amb la que han cuidat durant una bona temporada, decidiran viure juntes. La sèrie mexicana relata així els esforços de les dues mares per deixar enrere les diferències i ajudar-se mútuament ara que el destí les ha unit. A través d'aquesta aventura, Madre sólo hay dos ofereix una visió amable i divertida de la maternitat, però també dels entrebancs de les relacions de parella i dels reptes que suposa el fet de construir una família.

Un dels maldecaps quotidians quan les criatures ja van a l'escola ve sovint derivat pel grup de WhatsApp de pares i mares de la classe. Motherland s'hi aboca des de la ironia i el cinisme a partir de les vivències d'un conjunt d'adults que coincideixen al col·legi dels seus fills. La sèrie de la BBC arrenca amb el personatge de la Julia (Anna Maxwell Martin), una mare treballadora que fa mans i mànigues per compaginar la feina amb la cura dels infants. El seu personatge es contraposa amb el de l'Amanda (Lucy Punch), la representant de les "mares alfa", dones que han renunciat a tot per a la maternitat i que tenen qualsevol conflicte sota control. Els xocs a l'hora d'entendre l'educació dels fills, les disputes sobre què considera prioritari cadascuna i la competitivitat per demostrar que s'és vàlida a l'hora de ser mare porten els personatges a un seguit d'escenes estrambòtiques i divertides que mostren la cara més absurda de la maternitat quan s'idealitza i se sobredimensiona.

Contra la idea fixa d'una única maternitat, Little fires everywhere desplega una història de contrastos encapçalada per dues mares. L'Elena (Reese Witherpoon) és una dona de situació benestant que ho ha deixat tot per poder cuidar dels seus tres fills. Una d'elles, l'Izzy (Megan Stott), és rebel i no aconsegueix connectar de cap manera amb els valors dels seus pares. Unes cantonades més enllà s'instal·la al barri la Mia (Kerry Washington), una artista bohèmia amb una filla adolescent que es diu Pearl (Lexi Underwood). Les desconfiances entre les dues famílies aviat fan emergir una teranyina de traïcions i enveges que cada vegada es va embolicant més i que també parla de les tensions racials al segle XXI. Little fires everywhere és un thriller enrevessat que ataca directament el concepte de mala mare i reflexiona sobre la presa de decisions, els vincles biològics i adoptius cap als fills i l'impacte de la criança en la vida de les persones.