10 sèries de capítols curts per aprofitar l'hora de dinar

BarcelonaA vegades l'èxit d'una sèrie rau en saber explicar una bona història en els minuts exactes i evitant digressions. En una època de vides ràpides i temps d'oci limitat, les ficcions amb capítols curts ajuden a desconnectar una estona de la realitat sense allargar excessivament el dinar al migdia i sense córrer el risc nocturn d'adormir-se al sofà. La fórmula no és nova: des de The office i Friends fins a Plats bruts, són moltes les sèries amb capítols de menys de 30 minuts que han triomfat al llarg dels anys. Per renovar l'hemeroteca, hem triat les 10 produccions recents més interessants que compleixen aquest requisit.

La Miri Matteson (Daisy Haggard) té 40 anys i acaba de sortir de la presó després de complir una condemna de 18 anys per un tràgic fet de l'adolescència. Aquesta dramèdia britànica acompanya la protagonista en la seva aventura per recuperar una vida que va quedar aturada quan va entrar al centre penitenciari i explica com la reinserció és extremadament complicada sense una xarxa de suport. La Miri es retrobarà amb antigues amigues, el primer nòvio i uns pares sexagenaris que li faran veure que el temps ha passat i ha deixat marca. Back to life és una sèrie amable sobre les segones oportunitats, les coses bones de la vida i la importància de ser sincera amb una mateixa per poder tirar endavant.

Que una dona jove i asiàtica arribi a encapçalar el departament de literatura anglesa d'una universitat de prestigi sembla un objectiu utòpic, però Netflix el converteix en realitat. L'actriu Sandra Oh es posa a la pell de Kim Ji-Yoon, professora de lletres i flamant nova directora de la institució, just després d'assumir el càrrec. A través d'ella la sèrie retrata amb humor les vicissituds de dirigir un departament centenari, ple de catedràtics que no es volen jubilar, de joves professors amb inquietuds que no agraden i d'altres que han estat expulsats per conducta inadequada en l'era del moviment Me Too. La directora és una radiografia precisa i irònica de la irrupció de moviments feministes i antiracistes a les universitats, però també és una sèrie sobre la conciliació familiar d'una mare soltera i, sobretot, de les dificultats per arribar allà on es vol.

La creadora i protagonista d'Insecure, Issa Rae, es va proposar idear una sèrie que plasmés "la vida normal" d'un grup de noies joves, afroamericanes i ciutadanes de Los Angeles. I ho va aconseguir de sobres. Els personatges d'aquesta sèrie tenen dubtes amorosos i professionals, cometen errors i prenen decisions de les quals a vegades es penedeixen. Rae reflecteix les seves vides des de la senzillesa i la complicitat, i potser és per això que la sèrie ha estat lloada internacionalment i ha obtingut quatre nominacions als Premis Emmy. Insecure té cinc temporades, l'última de les quals s'acaba d'estrenar i serà la que posarà el final definitiu a la sèrie. Com no podia ser d'altra manera, hi apareixeran els personatge estrella de la sèrie, com la Molly, l'amiga de la protagonista, i el Lawrence, el seu exnòvio.

El ganxo inicial de Generación 56K és el retorn als anys 90, quan els protagonistes eren dos nens enamorats a punt de deixar la infantesa i entrar en l'adolescència. La sèrie se serveix de la nostàlgia per recordar l'època de vídeos pirates i bicicletes pel poble del Daniel i la Matilda, els protagonistes de la història. Però ben aviat la ficció italiana es converteix en una comèdia romàntica amb tots els ets i uts. Ja a la trentena, els joves es retroben gràcies a Tinder, però ell no la reconeix a ella i la Matilda –que té parella– decideix guardar el secret. Al llarg de vuit episodis, Generación 56K desplega una història d'amor mil·lennial sense oblidar la precarietat i la incertesa professional que acompanya aquesta generació.

És la feel-good comedy per excel·lència dels últims temps. La història d'aquest entrenador nord-americà carregat d'un optimisme infinit ha triomfat a Europa i als Estats Units, fins al punt que en l'última edició dels Emmy va guanyar el premi a millor comèdia. Amb dues temporades ja emeses i una tercera confirmada, Ted Lasso relata el repte aparentment impossible de remuntar un equip de futbol de la lliga anglesa de la mà d'un entrenador amateur. El desinterès per guanyar, la creença cega en la bondat de les persones i un punt d'innocència desmesurat fan d'aquest personatge un dels més estimats de la programació televisiva actual. Però més enllà del protagonista, la sèrie també té personatges memorables com la propietària del club de futbol, Rebecca Welton, i els futbolistes Jamie Tartt i Roy Kent. A través d'ells, Ted Lasso humanitza els esportistes i posa damunt la taula problemes habituals en el seu dia a dia, com l'impacte de les lesions, la gestió de l'ego i el pas del temps.

Feia una dècada que Steve Martin no firmava guions de pel·lícules ni sèries, així que el seu retorn a la televisió generava curiositat però també algunes reticències. Amb Sólo asesinatos en el edificio les ha fet desaparèixer d'arrel. A la sèrie, Martin fa equip amb els actors Selena Gómez i Martin Short per desenvolupar una història divertida i tendra sobre tres veïns que viuen en un espectacular complex a l'Upper West Side de Nova York i que es converteixen, de sobte, en detectius. La passió pel true crime els uneix en una investigació plena d'humor, misteris i els cameos sorpresa de grans noms de la interpretació nord-americana. Hi apareix, per exemple, Tina Fey com a autora d'un podcast de moda. Però la ficció va més enllà de la intriga d'un assassinat i aprofita la història per aprofundir en les vides de tres personatges perduts i marcats per les experiències passades.

És una de les sèries noruegues més vistes dels últims anys. Creada i protagonitzada per Henriette Steenstrup, Perni retrata la lluita diària de Pernille, una mare soltera de dos adolescents que sempre posa per davant la felicitat dels altres. El panorama que se li presenta és complex: a banda dels fills, la Perni s'ha de fer càrrec del seu nebot després de la mort de la seva germana, i també ha de cuidar el seu pare, que acaba de sortir de l'armari. Divertida i commovedora, la sèrie mostra les dificultats de la protagonista per compaginar la seva feina –és treballadora dels serveis socials– amb la família i, alhora, per dedicar una mica de temps a la seva vida amorosa. Perni està considerada la versió nòrdica de Better things, la sèrie de Pamela Adlon sobre una mare soltera i les seves tres filles adolescents.

Starstruck va estrenar-se a principis de novembre i ja s'ha convertit en un petit fenomen, sobretot entre el públic mil·lennial. Aquesta comèdia de sis episodis relata els estira-i-arronses romàntics entre la Jessie i en Tom, dos joves que s'emboliquen una nit de borratxera i que s'acaben enamorant. Ella és una neozelandesa precària que comparteix pis amb la seva millor amiga i no té gaire clar cap on vol encarrilar la vida, mentre que ell és un actor de Hollywood amb una carrera que es comença a enlairar. Cada capítol, d'uns 20 minuts, narra els passos que fan l'un i l'altre per apropar-se i els consegüents dubtes i inseguretats. La sèrie està escrita per Alice Snedden i Rose Matafeo (que també interpreta la Jessie), que amb una mirada divertida i desacomplexada aborden qüestions com les dificultats per trobar una feina estable, els obstacles a l'hora de marxar a viure a fora i l'amistat.

El plantejament de Made for love és poc habitual, perquè la sèrie fusiona dos gèneres que habitualment conviuen per separat: la comèdia i la ciència-ficció. Al llarg de vuit episodis, la ficció relata la història de la Hazel Green (Cristin Milioti), una noia a qui la seva parella ha implantat un xip que li permet accedir a tots els seus pensaments i desitjos. Un dia la noia decideix fugir del marit, que és un home irritant i controlador amb greus problemes per relacionar-se. Made for love imagina una realitat futurista i juga amb les possibilitats de la tecnologia (un dels personatges secundaris és una nina inflable), però alhora planteja les preguntes importants sobre la relació entre la privacitat i els avenços de l'època moderna.

Quant de temps cal per explicar una ruptura amorosa? La creadora d'El tiempo que te doy, Nadia de Santiago, que també n'és la protagonista, en té prou amb 10 capítols d'11 minuts cadascun. Aquest melodrama gira al voltant de la Lina i en Nico (Álvaro Cervantes), una parella que ha trencat després de nou anys junts. Cada episodi dedica una part al seu passat –que a mesura que avança la sèrie, va perdent força– i una al present, que va guanyant protagonisme quan els dos personatges van girant full a la relació. El tiempo que te doy se centra sobretot en la història de la Lina i en el seu procés per acomiadar-se de la relació i del Nico. Es tracta d'una producció minimalista, que posa el focus en els petits detalls per realçar moments bonics d'una parella però alhora per retratar amb cruesa el dol que implica acceptar la mort d'una història d'amor.