Zelenski i l'alcalde de Kíiv es barallen pel fred
Els dos polítics mostren les seves diferències respecte a la gestió dels refugis energètics
BarcelonaQue Vladímir Putin utilitzarà tant com podrà el fred com una arma més de guerra ha quedat demostrat. Moscou no amaga que dirigeix les seves onades de bombardejos contra instal·lacions energètiques d'Ucraïna, claus per garantir el subministrament elèctric al país. Malgrat els esforços de les autoritats de Kíiv per revertir la situació després de cada atac, milions d'ucraïnesos han patit talls de llum –de més o menys intensitat– en les últimes setmanes, just quan han arribat les primeres nevades al país i els termòmetres sovint registren temperatures sota zero. A banda de les conseqüències que això suposa per a la salut i el benestar de la població civil, el Kremlin sap que privar un país d'electricitat i d'aigua també té un impacte important en la seva moral. I, probablement, sense aquest últim apunt no s'entendria la picabaralla que han protagonitzat el president Volodímir Zelenski i l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó.
Tot va començar dimarts. Zelenski va anunciar l'habilitació d'una xarxa de 4.300 refugis que, repartits per tot el país, puguin protegir la població del fred hivernal, especialment aquells que s'han quedat sense aigua calenta o calefacció per culpa dels atacs russos. En aquell mateix discurs, en què el govern va recordar que fins a sis milions de persones estaven llavors sense subministrament elèctric, el president va criticar la gestió que el consistori de la capital havia fet d'aquests refugis. "Desafortunadament, les autoritats locals no han treballat bé en totes les ciutats. En particular, hi ha moltes queixes a Kíiv. Per dir-ho suaument: es necessita treballar més", va dir. En concret, doncs, va acusar l'ajuntament de Kíiv de no haver preparat aquestes infraestructures amb prou antelació i de no tenir-les a disposició quan tocava. "La gent de Kíiv mereix una millor atenció", va afegir.
Klitxkó havia optat pel silenci, fins aquest diumenge, que ha decidit contestar a Zelenski. "No vull, especialment tenint en compte la situació actual, entrar en batalles polítiques. És ridícul", ha anticipat l'alcalde. Però després ha acusat el president de "manipular" la població ucraïnesa difonent informacions falses. També ha defensat la seva gestió
El president ucraïnès Volodímir Zelenski i diversos els líders europeus van commemorar diumenge el 90è aniversari de l'Holodomor, o Gran Fam, que va matar més de 3 milions d'ucraïnesos durant dos anys, quan règim de Josef Stalin, el novembre de 1932, va enviar a la policia a confiscar tot el gra i el bestiar de les granges ucraïneses col·lectivitzades de manera forçosa, incloses les llavors necessàries per plantar la següent collita.
Canvi de rumb?
Des d'un punt de vista polític, l'episodi és rellevant. Des que va començar la invasió russa contra Ucraïna, ara fa nou mesos, el país havia apostat per aparcar les diferències polítiques i evitar qualsevol enfrontament que pogués debilitar la unitat ucraïnesa –i la seva imatge internacional– davant l'ofensiva del Kremlin. Alguns polítics ucraïnesos, com el mateix alcalde de Kíiv, havien parlat obertament de la seva decisió de fer pinya amb Zelenski mentre durés la guerra. I la bona relació entre alcalde i president havia estat evident –com a mínim, de portes enfora– tot i que són rivals polítics i que, abans del conflicte, ja havien protagonitzat algunes baralles dialèctiques. Per exemple, Klitxkó, que abans d'entrar en política havia tingut una brillant carrera com a boxejador, feia sempre que podia referència al passat de còmic de Zelenski.
Caldrà veure si tot plegat es queda només en una anècdota o suposa un canvi de rumb en l'harmonia política ucraïnesa, però el que sí que és segur és que el país s'enfrontarà a un dels hiverns més foscos de la seva història. Una de les companyies elèctriques del país assumia aquesta setmana que els talls de llum "poden durar mesos" i demanava a la població que acumulés mantes i tot el que els servís per abrigar-se. Mentrestant, diversos organismes internacionals fa setmanes que llancen missatges d'alarma. Un dels últims ha sigut el director regional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a Europa, Hans Henri Kluge. Ras i curt, Kluge advertia que aquest hivern "suposa una amenaça mortal per a milions de persones a Ucraïna".
