15/02/2018

El poder xinès sobre la UE

3 min

La nova v ia ferroviària que unirà Budapest i Belgrad s’hauria de convertir en un dels grans projectes transfronterers en mans d’empreses i capital xinès a Europa. Hongria i Sèrbia n’han fet una prioritat. La Comissió Europea intenta pressionar per garantir que la seva construcció complirà els estàndards europeus i això ha endarrerit, de moment, tot el projecte. Però, mentrestant, la Xina ja s’ha convertit en el nou Mr. Marshall del centre i el sud d’Europa. Els últims cinc anys les inversions xineses en la construcció d’infraestructures s’han multiplicat des de Polònia fins als Balcans. L’any 2012, a Varsòvia, es va crear un grup anomenat 16+1, que s’ha convertit en una de les plataformes d’influència diplomàtica més importants de Pequín: és la seva connexió directa amb 11 governs del centre i l’est d’Europa i amb els cinc països dels Balcans occidentals que esperen la seva adhesió a la UE. Grècia estudia com implicar-s’hi i Ucraïna i Bielorússia han demanat explícitament poder formar-ne part.

“La Xina ha invertit de moment 3.000 milions de dòlars que es repartiran entre 16 països diferents -explica Tomás Strázay, investigador d’un think tank eslovac-; si ho comparem amb el que hem rebut de la Unió Europea, són engrunes”. Però, malgrat tot, la Xina ha aconseguit erigir-se en el soci ideal, menys incòmode que Rússia davant la Unió Europea. La influència econòmica és només una de les tres potes del desplegament xinès a la UE. Segons un estudi que acaben de publicar dos centres alemanys, Mercator i l’Institut Públic de Política Global, la influència xinesa s’estén a les elits polítiques, els mitjans de comunicació i les organitzacions civils d’arreu d’Europa. Des del lobi tradicional sobre experts i funcionaris fins al finançament de centres de recerca o la compra de publicitat en els grans mitjans de comunicació de la Unió. L’estudi denuncia, per exemple, que antics diplomàtics francesos i alemanys estan a sou de la Xina per intentar influir sobre els seus governs.

Grecs, txecs i hongaresos, el lobi xinès

A canvi, les posicions polítiques dels Vint-i-vuit sobre la Xina s’han anat transformant. Les crítiques a les violacions dels drets humans per part del règim xinès fa temps que van caure de la taula de negociacions bilaterals. Però, últimament, a més, intentar aprovar qualsevol posicionament de la Unió Europea crític amb la Xina s’ha convertit en una missió impossible.

Mercator n’ha fet tota una relació: el juliol del 2016, Hongria i Grècia van impedir la referència directa a Pequín en una resolució sobre les seves reclamacions territorials al mar del Sud de la Xina. El març del 2017, Hongria va tornar a trencar el consens en una carta conjunta que la UE volia firmar contra les tortures d’uns advocats xinesos detinguts al seu país. El juny de l’any passat va tornar a ser Grècia l’encarregada de bloquejar una declaració de la UE al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides criticant les violacions de drets humans a la Xina. Mai fins aleshores s’havia trencat la unitat dels Vint-i-vuit en una declaració davant aquest consell de l’ONU. Grecs i xecs també han aconseguit rebaixar les condicions de control que la UE vol imposar sobre les inversions estrangeres en el seu territori. El diner xinès transforma la UE políticament i econòmicament.

stats