Per què la Xina pot ser aviat la primera potència mundial?

PequínLa mida de l'economia, el creixement exponencial, la modernització de l'exèrcit i la gran capacitat tecnològica converteixen la Xina en un desafiament per a l'actual ordre internacional i per a l'hegemonia dels Estats Units com a primera potència des de la desintegració de la Unió Soviètica. Però, a més, el gegant asiàtic té vocació de ser una superpotència i recuperar el lloc que creu que ha de tenir al món i que va perdre durant els segles XIX i XX. El seu nom en xinès és Zhōng Guó (中国, el país del centre), un nom que reflecteix clarament la concepció del món que tenen els xinesos.

L'ambició de la Xina és recuperar el seu lloc en la història, i actualment, després de quatre dècades de desenvolupament accelerat, es veu amb la capacitat d'aconseguir-ho. I també reivindica l'eficiència del seu sistema autoritari davant del que no dubta a qualificar de declivi de les democràcies occidentals.

La conclusió principal de la cimera de l'OTAN celebrada aquesta setmana a Madrid és que els governs de l'Aliança Atlàntica s'han conjurat per fer front a una nova era de confrontació entre potències. Rússia i, sobretot, la Xina són les grans amenaces a ulls d'Occident.

L'economia, clau

L'economia és una de les principals fortaleses de Pequín. Diferents think tanks, com el Center for Economics and Business Research (CEBR) o el Nomura Holdings, han situat en el 2030 l'any en què el gegant asiàtic aconseguirà convertir-se en la primera economia mundial. El govern xinès aspirava a aconseguir-ho uns anys abans, però la pandèmia –i l'estratègia del covid 0– ha frenat el creixement.

Però ser l'economia més potent no significa ser la més rica. La Xina té l'avantatge de ser un país gran, amb molts habitants. Arribarà a ser l'economia més rellevant per volum del PIB, però no aconseguirà que el PIB per càpita i la productivitat siguin similars al dels països rics almenys fins a mitjans de segle.

Una de les claus és que Xi Jinping hagi apostat perquè el seu país sigui capdavanter en les tecnologies que seran fonamentals al segle XXI, com la intel·ligència artificial, la computació quàntica i les tecnologies verdes. Les sancions dels Estats Units a les empreses xineses han obligat el govern a apostar per l'autosuficiència i reduir la dependència de la tecnologia estrangera. 2030 torna a aparèixer com la data per dominar el món, aquesta vegada en el camp de la intel·ligència artificial, que tindrà una indústria valorada en 143.000 milions d'euros.

Poder militar

La modernització de l'exèrcit xinès també preocupa Occident. L'increment de la despesa militar ha estat una de les dades estrella del pressupost anual del gegant asiàtic. El 2022 hi dedica un 7,1% del PIB, fins als 229.470 milions de dòlars. Al juny va presentar en societat el seu tercer portaavions, batejat com a Fujian, dissenyat i construït íntegrament a la Xina. L'objectiu del govern és tenir tres portaavions més el 2035. Tot i que el Fujian no estarà operatiu fins d'aquí uns dos anys, el missatge que llança Pequín és diàfan: es rearma davant una futura guerra per Taiwan i per defensar les seves reivindicacions a les aigües del mar de la Xina Meridional. Informes nord-americans alertaven que el gegant asiàtic aconseguiria la capacitat militar per envair Taiwan el 2027.

L’únic dubte és que la gran inversió no va acompanyada d’experiència. Des de la intervenció al Vietnam, el 1979, l'exèrcit xinès no ha lliurat cap guerra. La Xina de moment només té una base militar a l'estranger, a Djibouti, a l'Àfrica oriental, però aspira a ampliar la seva presència sobretot al Pacífic i ja es parla d'una base secreta a Cambodja, disfressada d'activitat comercial, i en el futur una altra a les Illes Salomó.

La Xina al món

Malgrat que no té el “poder tou” que altres països asiàtics, com el Japó o Corea del Sud, han sabut projectar per seduir el món, Pequín reivindica que incrementa la seva influència internacional de manera pacífica i a través del comerç. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers, Zhao Lijian, assegurava aquesta setmana que no interferien "en els afers interns dels altres": "Ni exportem ideologia ni imposem sancions unilaterals", va afegir. La Xina ja ha esdevingut el principal soci comercial de l'Àfrica i té una àmplia presència a l'Amèrica Llatina en substitució dels Estats Units.

La iniciativa de la Nova Ruta de la Seda vol crear una extensa xarxa d'infraestructures i comunicacions per l'Àsia Central fins a Europa, i fins ara ha significat una pluja d'inversions per a molts països. També s'ha passejat per les illes del Pacífic intentant tancar acords comercials i de defensa, sense oblidar que amb Rússia ha aconseguit una “aliança sense límits”, tal com van verbalitzar Vladímir Putin i Xi Jinping.

No és cap secret que un dels grans objectius de Pequín és buscar un pacte a Indo-Pacífic per frenar la presència dels Estats Units i l'aparició d'aliances com l'AUKUS o el QUAD, que Xi Jinping defineix com una OTAN asiàtica. El paisatge geopolític mira cada cop més cap a aquestes regions asiàtiques i Pequín parteix amb avantatge. Només hi ha tres aspectes que li poden aigualir el seu esperançador futur: el fort endeutament, el baix consum intern i l’envelliment de la població.