Internacional 27/07/2021

La Xina, forçada a acceptar la crisi climàtica

El creixement econòmic del país va crear ciutats mal equipades per afrontar el clima extrem

S.L.M. / K.B. / C.B. (The New York Times)
4 min
Nens travessant les aigües de la inundació dissabte a Xinxiang, una ciutat al centre de ChinaCredit ... Aly

PequínEl creixement vertiginós de la Xina en les últimes quatre dècades va erigir ciutats en alça on abans hi havia hagut poblats i terres de cultiu. Les ciutats atreien fàbriques i les fàbriques atreien treballadors. El boom va fer sortir centenars de milions de persones de la pobresa i les dificultats rurals en què es trobaven. Ara, aquestes ciutats s’enfronten a l’enorme repte d’adaptar-se al clima extrem provocat per la crisi climàtica, una possibilitat que pocs van pensar quan el país va començar la seva extraordinària transformació econòmica.

Cap esdeveniment meteorològic no es pot relacionar directament amb el canvi climàtic, però la tempesta que va inundar Zhengzhou i altres ciutats del centre de la Xina la setmana passada, que ha deixat almenys 69 morts, reflecteix una tendència global de clima extrem que ha generat inundacions mortals recentment a Alemanya i Bèlgica i calor severa i incendis forestals a Sibèria. Les inundacions a la Xina, que van engolir línies de metro, van tallar carreteres i van deixar aïllats pobles, també posen de manifest les vulnerabilitats ambientals que van acompanyar el boom econòmic del país i que encara poden minar-lo.

Persones desplaçant-se a través de les inundacions a Zhengzhou.

La Xina sempre ha patit inundacions, però, com Kong Feng, aleshores professor de polítiques públiques de la Universitat Tsinghua de Pequín, va escriure el 2019, la inundació de ciutats d'un costat a un altre de la Xina en els últims anys és "una manifestació general de problemes urbans" al país. La gran expansió de carreteres, subterranis i ferrocarrils a les ciutats, que van créixer gairebé de la nit al dia, va significar que s'hi reduïren els llocs on la pluja pogués ser absorbida de manera segura, cosa que interrompria el que els científics anomenen cicle hidrològic natural

Faith Chan, professor de geologia de la Universitat de Nottingham, a Ningbo, a l’est de la Xina, apunta que les ciutats del país –i n’hi ha 93 amb més d’un milió d’habitants– es van modernitzar en un moment en què els líders xinesos, abans que la resiliència climàtica, veien la prioritat en el desenvolupament econòmic.

¿És ja massa tard?

Xi Jinping és el primer líder del país a fer del tema una prioritat nacional. Ja el 2013, Xi va prometre construir una "civilització ecològica" a la Xina. "Hem de mantenir l'harmonia entre l'home i la natura i perseguir el desenvolupament sostenible", va dir en un discurs a Ginebra el 2013.

El país gairebé ha quintuplicat la superfície d’espai verd de les seves ciutats en les últimes dues dècades. S'hi va introduir un programa pilot per crear "ciutats esponja", inclosa Zhengzhou, que absorbeixin millor les precipitacions. L’any passat, Xi es va comprometre a accelerar les reduccions d’emissions i a assolir la neutralitat del carboni el 2060. Va ser un canvi tectònic en la política, que pot arribar a ser-ho també en la pràctica. La pregunta ara és si ja és massa tard.

L’augment del nivell del mar ara amenaça les metròpolis costaneres de la Xina, alhora que tempestes cada cop més severes assolen ciutats de l’interior que, com Zhengzhou, s’enfonsen sota el pes del desenvolupament que es va planejar a correcuita, amb edificis i infraestructures que en molts dels casos no es van construir amb els recursos suficients. Fins i tot Pequín, que va ser afectada per una inundació mortal el 2012 que va deixar 79 morts, encara no té el sistema de drenatge necessari per desviar les precipitacions d’una gran tempesta, tot i les brillants fites arquitectòniques de la capital, que simbolitzen l'ascens econòmic xinès.

Cal "reviure la saviesa antiga i millorar-la"

Avui dia, els gratacels i les torres dels apartaments s’estenen a la distància i la població de la ciutat s’ha duplicat des del 2001: ja ha arribat als 12,6 milions. El 2016, Zhengzhou va ser una de les setze ciutats escollides per a un programa pilot per ampliar l'espai verd i mitigar les inundacions, el concepte de "ciutat esponja". La idea, a diferència del que els planificadors dels Estats Units anomenen "desenvolupament de baix impacte", és canalitzar l'aigua dels espais urbans densos a parcs i llacs, on es pot absorbir o fins i tot reciclar.

A Yu Kongjian, degà de l’Escola d’Arquitectura del Paisatge de la Universitat de Pequín, se li atribueix la popularitat de la idea a la Xina. "Des dels anys vuitanta, la Xina s’havia dirigit a dissenys d’Occident que no eren adequats per als extrems que el clima del país ja experimentava. Les ciutats estaven cobertes de ciment, colonitzades —segons ell mateix— per infraestructures grises". Segons la seva opinió, la Xina necessita "reviure la saviesa antiga i millorar-la" i reservar els espais naturals per a l'aigua i la vegetació, tal com feien els antics agricultors.

El professor Chan explica que a la Xina la qüestió del canvi climàtic no ha estat tan polaritzada políticament com, per exemple, als Estats Units. Això podria facilitar la creació de suport públic per als canvis que han de fer els governs locals i nacionals, que costaran grans inversions de diners. "Sé que, per a les ciutats, les qüestions sobre l'ús del sòl són cares, però estem parlant del canvi climàtic", diu. "Estem parlant del desenvolupament de la pròxima generació, o de l'altra, o de l'altra".

Copyright by The New York Times

stats