Cursa Espacial
Internacional 15/05/2021

La Xina aterra a Mart en la seva primera missió al planeta

L'èxit situa Pequín com el principal competidor dels Estats Units a l'espai

Steven Lee Myers/ Kenneth Chang (The New York Times)
4 min
Imatge de Mart presa per una sonda xinesa el passat mes de febrer.

Nova YorkEls Estats Units ara tenen companyia a Mart. Una nau espacial xinesa ha travessat la fina atmosfera marciana i ha aconseguit aterrar en una gran plana aquest dissabte, informen els mitjans de comunicació estatals, en una gesta que fins ara només havia assolit la NASA. L'aterratge arriba després del llançament el mes passat a la Xina del mòdul bàsic d’una nova estació espacial, així com d’una reeixida missió al desembre que va recollir gairebé quatre quilos de mostres de roques i sòl lunar i els va portar a la Terra. El mes que ve, Pequín té previst enviar tres astronautes a l’espai.

Des que va posar la nau a l'òrbita de Mart, el febrer passat, la Xina havia confirmat el seu lloc entre les grans potències espacials. Ara que n'ha executat l'aterratge –el pròxim pas serà desplegar un robot a la superfície–, s’ha consolidat com el principal candidat del que alguns ja veuen com una nova era de competència espacial. "L'èxit de l'aterratge de la Xina a Mart demostra al món que hi ha un altre país amb capacitats espacials interplanetàries avançades", explica l'analista independent Namrata Goswami.

Thomas Zurbuchen, responsable científic de la NASA, ha felicitat la Xina: "Juntament amb la comunitat científica mundial, espero les importants contribucions a la humanitat d'aquesta missió per comprendre el Planeta Vermell", ha dit a Twitter.

Fins divendres, l'Administració Espacial Nacional de la Xina havia revelat pocs detalls de l'aterratge, amb el secretisme habitual al voltant de les seves operacions. La televisió estatal xinesa no en va informar en directe, però després va dedicar hores a la missió. El president del país, Xi Jinping, va lloar la gesta dels científics i el personal de l'agència: "És un altre avenç important en els esforços aeroespacials del nostre país", va dir. "Heu tingut el coratge del desafiament, heu lluitat per l'excel·lència i heu portat el nostre país a l'avantguarda mundial de l'exploració interplanetària".

En què consisteix la missió a Mart de la Xina?

La Xina va llançar la missió Tianwen-1 des de la Terra el mes de juliol passat, amb l'objectiu d'aprofitar la finestra de temps que s'obre cada dos anys quan Mart i la Terra són més a prop en les seves òrbites al voltant del Sol. La missió consisteix en una nau orbitadora, un mòdul d'aterratge i un robot explorador. La nau va entrar en l'òrbita marciana el 10 de febrer i ha estat orbitant el planeta a una distància segura, preparant-se per a l’intent d’aterratge. El robot porta el nom de Zhurong, un déu del foc dels contes populars xinesos i pesa uns 240 quilos. És una mica més pesant, doncs, que els robots Spirit i Opportunity que la NASA va fer aterrar a Mart el 2004, però només aproximadament una quarta part de la massa dels que treballen actualment al Planeta Vermell, el Curiosity i el Perseverance. D'aquí a uns dies el robot sortirà del mòdul per explorar el planeta. Igual que els seus homòlegs nord-americans, el Zhurong funcionarà amb plaques solars retràctils per netejar periòdicament la pols que s'hi acumula.

On ha aterrat el vehicle i què estudiarà?

La nau ha aterrat a Utopia Planitia, una enorme conca d'uns dos mil quilòmetres d'amplada a l'hemisferi nord que probablement es va crear arran de l'impacte d'un meteorit. El 1976 la nau Viking 2 de la NASA va visitar la mateixa regió. Les planes formen part de les terres baixes del nord de Mart. Si hi havia aigua fa uns quants milions d’anys al planeta, aquesta regió podria haver estat submergida. Algunes de les aigües d’aquest hipòtetic oceà es poden haver escolat sota terra i encara podrien estar congelades avui. El 2016, científics de la NASA van concloure que, de fet, hi ha molt de gel. Un dels objectius de la missió Tianwen-1 és entendre millor la distribució del gel a la regió, que els futurs colons humans a Mart podrien utilitzar per mantenir-s'hi.

L’agència espacial xinesa ha destacat la col·laboració internacional en la missió Tianwen-1, incloses les contribucions de l’Agència Espacial Europea i de l'Argentina, França i Àustria.

Com s'ha fet l'aterratge?

L'aterratge al Planeta Vermell és perillós: els enginyers de la NASA s'hi refereixen com els set minuts de terror. Com que la Tianwen-1 ja estava en òrbita al voltant de Mart, la seva velocitat d’entrada no era tan ràpida, però en el seu cas el terror s'ha allargat nou minuts. Les naus espacials baixen cap a Mart a gran velocitat i la fina atmosfera no fa prou per frenar-les. A més, s'ha de fer de manera autònoma, perquè els senyals triguen 17 minuts a recórrer la distància des de la Terra. Diverses missions soviètiques, de la NASA i europees ja s'hi han estavellat.

Un gran paracaigudes de 200 metres quadrats s'ha desplegat per esmorteir la caiguda de la nau, abans de desprendre-se'n juntament amb la coberta exterior que la protegeix de les elevades temperatures produïdes pel xoc amb l'atmosfera marciana. Després s'ha activat un retrocoet del mòdul que gairebé ha frenat la caiguda. A uns 100 metres de la superfície, l'artefacte s'ha quedat uns instants en suspensió per poder identificar possibles obstacles i mesurar el desnivell, cosa que li ha permès escollir una zona relativament plana i baixar lentament fins a tocar la superfície amb els quatre braços esmorteïdors.

Copyright The New York Times

stats