Von der Leyen sobre la gestió de la pandèmia: "Hem complert"

En el discurs de l'estat de la Unió, la mandatària treu pit però passa de puntetes pels reptes del nou curs

4 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

EstrasburgLa satisfacció quan es tatxen totes les línies de la llista de coses per fer és amarga si aviat toca omplir-ne una de nova. I encara més si s'arrosseguen deures de cursos anteriors. El to del discurs de l'estat de la Unió que ha pronunciat aquest dimecres a Estrasburg la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha deixat un regust semblant. Per a qui és la primera presidenta de la Comissió ha sigut el moment de respirar, d'enumerar un per un tots els obstacles superats malgrat les crítiques i entrebancs amb què va topar abruptament amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus. "Hem complert" i "Hem fet moltes coses bé", ha celebrat. Però no hi ha temps de descans, els reptes als quals s'enfronta aquest nou curs la Unió Europea no són menors, però li falten ganes. "Europa necessita una ànima, un ideal, i la voluntat política per assolir-lo", ha dit la presidenta citant Robert Schuman.

Primer, Von der Leyen s'ha referit a la compra conjunta de vacunes, al desplegament del certificat de vacunació –que ha permès recuperar el lliure moviment dins l'espai Scheghen– i a la posada en marxa dels fons antipandèmia i de tot el conjunt de mecanismes financers que han permès encaminar la recuperació econòmica. I tot això sense deixar d'exportar vacunes, sense deixar de donar dosis i malgrat el caos fronterer inicial, les reticències d'alguns països a emetre deute conjunt i les crítiques a les seves pròpies decisions.

L'èxit de les vacunes

"Quan vaig comparèixer fa 12 mesos no sabia quan o ni tan sols si algun dia tindríem una vacuna segura i eficaç contra el covid. Tot i així, ara i en contra de totes les veus crítiques, Europa ocupa una posició de lideratge al món", ha reivindicat, abans de recordar que Europa ha sigut l'única regió del món que ha "compartit" la meitat de dosis que ha produït. Però aquí Von der Leyen, metge de professió, no ha pogut esquivar l'evidència. La desigualtat en la vacunació està perjudicant els països més empobrits i per això ha anunciat que la UE donarà 200 milions de dosis més abans de primavera.

També ha citat en el capítol de victòries el fons de recuperació de 800.000 milions d'euros que es va pactar després d'una llarga i turbulenta negociació. Von der Leyen ho ha comparat amb l'anterior crisi financera i ha celebrat que aquesta vegada s'hagi actuat millor: "Hem après del passat, de quan vam estar massa dividits i vam actuar massa tard", ha dit, i ha assegurat que el canvi ha permès que actualment el PIB europeu creixi més ràpidament que el dels Estats Units i la Xina i que fins i tot el Banc Central Europeu ja s'hagi atrevit a començar a retirar els estímuls.

Un error del passat, però, va ser donar la tempesta per acabada abans d'hora i Von der Leyen s'ha mostrat conscient que la pandèmia ha agreujat problemes estructurals del teixit socioeconòmic europeu, especialment la situació d'aquells que ja eren més vulnerables. I aquí ha fet especial atenció als joves. L'exministra de Defensa de Merkel ha reconegut que són una generació durament colpejada per aquesta crisi, i si Europa necessita un ideal el seu jovent també. L'any 2022 serà l'any dels joves europeus i Brussel·les posarà en marxa un programa similar a l'Erasmus per a joves que vulguin treballar arreu de la UE. La generació més nova també ha sigut clau a l'hora d'impulsar la lluita contra l'emergència climàtica, un capítol del qual la presidenta de la Comissió també ha presumit recordant que la Unió és la primera potència a posar per escrit els objectius climàtics.

Els grans buits

Però Von der Leyen ha dedicat més atenció als joves que als reptes que se li tiren a sobre. Després del fiasco de l'Afganistan, la Unió Europea ha revifat el debat sobre el seu rol geopolític global i s'ha tornat a posar sobre la taula la falta d'autonomia estratègica de la UE i d'una força militar pròpia. Von der Leyen ha dit que cal reflexionar sobre els errors comesos i emprendre un debat profund sobre la Unió Europea de la defensa, però ha deixat el fons de la qüestió per a una futura cimera a França.

Els capítols difícils, però, han quedat en poc. En l'última part del discurs l'alemanya ha mencionat superficialment el que serà el gran repte dels pròxims mesos: el pacte migratori. Ha fet una crida als Vint-i-set a posar-se d'acord: "Mentre nosaltres no aconseguim consens sobre com gestionar la immigració, els nostres oponents continuaran fent-ho servir per atacar-nos". Ella mateixa ha constatat la realitat: "Els avenços han sigut dolorosament lents". Tampoc ha mencionat l'escalada del preu de la llum que pateix tot Europa i gairebé no ha fet referència a la batalla oberta que Brussel·les manté amb Hongria i Polònia pel seu desafiament a l'estat de dret. S'ha limitat a assegurar que es defensarà l'estat de dret "de manera decisiva", amb un lleuger recordatori que els fons europeus també es poden retirar si es vulnera. No hi ha hagut propostes, ni tan sols contundència o una direcció política en cap d'aquests grans fronts.

I després d'un discurs més tècnic que polític i poc emotiu, l'ànima d'Europa l'ha portada a l'hemicicle la medallista italiana Beatrice Vio, campiona primer olímpica i després paralímpica que s'ha emportat més aplaudiments que la mateixa Von der Leyen. La mandatària, però, ha volgut fer servir la història de superació d'aquesta esportista per recordar que, encara que sembli impossible, trobar la voluntat política d'Europa i la seva ànima "es pot aconseguir".

stats