La Cécile, a qui un grup d'homes armats van violar i després van assassinar la seva filla de 17 anys

"Quan aquells homes van arribar em van violar i el meu fill es va amagar en un racó"

En un any i mig, Metges Sense Fronteres atén 2.600 casos de violència sexual en una ciutat del Congo

La Cécile, a qui un grup d'homes armats van violar i després van assassinar la seva filla de 17 anys / GHISLAIN MASSOTTE / METGES SENSE FRONTERES

En 17 mesos Metges Sense Fronteres (MSF) ha atès 2.600 víctimes de violència sexual a Kananga, una ciutat congolesa d’uns 750.000 habitants obligats a conviure amb un conflicte enquistat que enfronta grups armats amb els lleials al govern de Joseph Kabila, que si compleix la paraula –es va saltar la Constitució– convocarà eleccions el 23 de desembre, amb dos anys de retard.

Kananga és la capital de la província de Kasai Central, fronterera amb Angola, on milers de persones intenten a la desesperada trobar refugi. Les violacions de dones i nenes estan a l’ordre del dia, la majoria perpetrades per milicians, però aprofitant-se de la falta de control i la impunitat els homes civils també s’atreveixen a assaltar i abusar de veïnes. És el cas de la Bijou, a qui amb 16 anys un veí la va violar i la va deixar embarassada. “El considerava un amic o un germà gran”, ha relatat la menor a l’organització humanitària que intenta curar les ferides físiques i sobretot les psicològiques que deixen aquest tipus de violència. Molt sovint les dones no poden rebre l’atenció necessària fins al cap d'un temps, perquè senzillament no hi ha serveis psicològics. Des de MSF admeten que les xifres són només la punta de l’iceberg d’un drama amb què han de conviure moltes congoleses de per vida.

La de la Cécile, una altra pacient de MSF a qui li han canviat el nom, és una història d’aquestes. Uns homes armats van irrompre a casa seva, van matar el seu marit, i a ella la van violar amb el cadàver al costat i en presència dels seus fills. Els agressors no en van tenir prou i van abusar i assassinar els tres nens grans. Desemparada i sense res més que la vida, va fugir i un altre cop els van violar. “Els impactants testimonis mostren fins a quin punt la violència ha destruït les vides i les comunitats i com de difícil els resultarà superar-ho i seguir endavant”, diu en un comunicat Karel Janssens, coordinador de MSF al Congo.

Els equips de l’ONG donen atenció psicològica en teràpia grupal i individual per als casos més traumatitzats. Sovint les violacions i agressions van acompanyades d’assassinats i robatoris de totes les pertinences i de la destrucció total de la casa familiar. A l'Anny, de 45 anys, els homes la van sorprendre a casa amb el seu fill petit de quatre anys. “Em van violar, el nen es va amagar en una cantonada”, explica.

Hi ha un altre tipus de víctimes: MSF ha atès a Kananga 32 homes, alguns dels quals asseguren que van ser obligats a agredir. Al Pitshou, un any després, encara li costa fer front al que va fer: “Cada cop que explico la història sento com si estigués veient una pel·lícula al davant dels meus ulls, al meu cap. ¿Una pel·lícula o un somni? La veritat, no ho sé”, relata a l’ONG. La història d’un violador víctima.

Denis Mukwege: "Cada cop que violen una dona és com si violessin la meva família"

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF