Victòria històrica per a la comunitat LGTBI als Estats Units

WashingtonCinc anys després que el Tribunal Suprem certifiqués la constitucionalitat del matrimoni homosexual, la comunitat LGTBI dels Estats Units ha celebrat aquest dilluns una important resolució de la instància judicial més alta del país. Per sis vots a favor i tres en contra, els jutges han conclòs que el títol VII de l'apartat de la llei de drets civils del 1964, que protegeix el treballador de la discriminació laboral per motius de sexe, raça, color, nacionalitat o religió, empara igualment homosexuals i transgènere. És a dir, el Suprem entén que el concepte de sexe no es limita a la seva definició biològica, sinó que empara l'orientació sexual i la identitat de gènere. L'administració Trump s'hi havia postulat en contra i al·legava que la llei del 64 no tenia com a propòsit la protecció d'homosexuals i transgènere.

La garrotada per a la Casa Blanca és doble. El Suprem no només hi dicta en contra sinó que, irònicament, la resolució està signada per Neil Gorsuch, el primer dels dos jutges conservadors nomenats fins ara per Donald Trump. Gorsuch argumenta que "un empresari que acomiadi un individu per ser homosexual o transgènere acomiada aquesta persona per trets o accions que no hi hauria qüestionat en membres d'un sexe diferent". Per això, conclou, "el sexe juga un paper necessari i indiscutible en la decisió, exactament el que el títol VII prohibeix". Fins a 28 estats del país no tenen mesures específiques contra la discriminació laboral d'aquest col·lectiu.

Els quatre jutges progressistes, així com el president del Suprem, el conservador John Roberts, se sumen a l'argument de Neil Gorsuch, mentre els tres restants dissenteixen, inclòs Brett Kavanaugh, el segon jutge escollit per Trump. El text de dissentiment, signat per Samuel Alito, ocupa la majoria de la resolució feta pública aquest dilluns. Alito insisteix que "el concepte de discriminació per sexe és diferent de discriminació per orientació sexual o identitat de gènere".

Resposta a tres casos

La decisió del Tribunal Suprem dona resposta a tres casos, dos d'orientació sexual i un d'identitat de gènere. El primer, el de Gerald Bostock, un home gai que treballava a Geòrgia en un programa governamental d'ajuda a menors abandonats i víctimes d'abusos. Bostock va ser obligat a deixar la feina després que es descobrís que participava en un campionat de softball només per a gais. Aquest dilluns ha celebrat "poder anar a treballar sense la por de ser acomiadat per ser qui s'és i estimar qui s'estima".

El segon cas és el de Donald Zarda, un instructor de paracaigudisme a Nova York que va perdre la feina després que es conegués la seva homosexualitat. Una clienta va dir sentir-se incòmoda perquè el seu instructor en les pràctiques fos un home. Ell li va aclarir que no havia d'incomodar-se ja que, li va dir, era "100% gai". Després va arribar l'acomiadament. Zarda va morir en un accident de paracaigudisme el 2014. La seva germana, Melissa Zarda, va celebrar la resolució. "El que li va passar al Donald va estar malament. La gent d'aquest país ja ho sabia", ha apuntat en un comunicat.

El tercer cas, el d'Aimee Stephens, és el d'una dona transgènere que es va quedar sense feina el 2013. Feia sis anys que treballava en una funerària de Michigan i el seu cap la va acomiadar quan ella li va anunciar la seva nova identitat de gènere. El propietari, Thomas Rost, va reconèixer que havia decidit prescindir de Stephens "perquè ja no es presentaria com un home". Aparentment que es volgués "vestir com una dona" el va disgustar. Aimee Stephens va morir a principis del mes de maig, als 59 anys. Donna Stephens, la seva dona durant dues dècades, ha destacat aquest dilluns que la decisió del Suprem és "una victòria que honora el llegat de l'Aimee". La difunta va deixar preparat un text per a l'ocasió. A l'escrit diu que està "contenta que el tribunal reconegui" que el que li va passar "està malament i és il·legal".

Alphonso David, president de Human Rights Campaign (Campanya pels Drets Humans), l'organització més important de defensa dels drets LGTBI als Estats Units, ha afirmat que, tot i la bona notícia, "queda molta feina per fer". David va sol·licitar al Congrés que aprovés la llei d'igualtat, que busca protegir el col·lectiu de la discriminació no només laboral, sinó també en l'accés a l'habitatge, el crèdit o l'educació.