"Ves a prendre pel cul": Berlusconi torna al Senat

La cambra alta elegeix com a president Ignazio La Russa, mà dreta de Meloni i un reconegut admirador de Mussolini

3 min
Silvio Berlusconi durant la sessió d'aquest dijous al Senat.

RomaSilvio Berlusconi ha tornat aquest dijous a ocupar l'escó de senador que fa nou anys va haver d'abandonar després de ser condemnat per frau fiscal i, com a conseqüència, quedar inhabilitat per exercir càrrecs públics. I la tornada del Cavaliere a la cambra alta després del seu obligat exili no ha estat exempta de polèmica. El Parlament italià ha celebrat la primera sessió de la nova legislatura amb l'elecció dels presidents de les dues cambres. Una prova de foc per a la coalició de dretes que va guanyar les últimes eleccions i que es prepara per formar un govern encapçalat per Giorgia Meloni. Les dificultats de Germans d'Itàlia, Lliga i Força Itàlia per assolir un acord han quedat en evidència.

Amb 116 vots a favor, el Senat ha triat Ignazio La Russa, un reconegut admirador de Mussolini, com el seu nou president. Ho ha fet sense el suport de Força Itàlia. Els senadors del partit de Silvio Berlusconi s'han abstingut i entre les seves files només han participat en la votació l'expresidenta del Senat Maria Elisabetta Casellati i el Cavaliere. Qui va ser tres vegades primer ministre ha volgut demostrar així el seu descontentament amb els seus socis durant les negociacions per a la formació del pròxim govern. Una irritació que Berlusconi ja no pot dissimular i que ha quedat palesa quan les càmeres de televisió han capturat com l'exmandatari tancava una breu conversa amb La Russa amb un inconfusible "vaffanculo" (a prendre per cul), que s'ha convertit en la imatge de la jornada.

A les eleccions celebrades al setembre, Força Itàlia va aconseguir un 8,3% dels vots i es va convertir en el tercer partit de la coalició conservadora darrere de la Lliga de Matteo Salvini, que va obtenir un 8,9%, i de Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, que va sumar el 26% del consens. Tot i la garrotada a les urnes, Berlusconi, amb 86 anys acabats de fer, va ser reelegit amb més del 50% dels vots a la ciutat de Monza, a prop de Milà, on és propietari de l'equip de futbol local.

Negociacions complicades

Tot i això, les aspiracions del polític de convertir-se en peça clau del pròxim executiu s'han vist eclipsades pel rebuig de Meloni a acceptar algunes de les seves reivindicacions. Des de fa setmanes els tres líders de la dreta estan immersos en unes negociacions complicades per repartir-se els ministeris i càrrecs polítics. Berlusconi reclama sense èxit el ministeri de Justícia i el control de la televisió pública, així com un ministeri per a una de les col·laboradores més lleials, la senadora Licia Ronzulli, que s'ha trobat amb el veto de Meloni. El líder de Força Itàlia tampoc aprova que la Lliga i els Germans d'Itàlia s'hagin repartit les presidències del Senat i de la Cambra de Diputats, el president de les quals serà elegit previsiblement aquest divendres. Tot i l'abstenció dels seus socis, Ignazio La Russa ha sortit igualment elegit gràcies al vot secret d'almenys una desena de senadors de l'oposició. Exministre de Defensa i mà dreta de Meloni, en el discurs, La Russa ha promès ser imparcial i ha reivindicat una de les promeses electorals del seu partit que més divisió suscita: la reforma de la Constitució.

El nou president del Senat va ser un dels fundadors de Germans d'Itàlia després de la descomposició d'Aliança Nacional, la formació que va néixer de les cendres del Moviment Social Italià, el partit fundat per exmembres del govern de Mussolini. Amb un passat recent a les files del postfeixisme, La Russa mai no ha ocultat la seva admiració pel dictador, com va reconèixer el 2018 en una entrevista en què va mostrar les relíquies del règim que conserva a la seva residència, inclòs un bust del Duce.

L'absència per problemes de salut de l'expresident de la República Giorgio Napolitano ha fet que l'encarregada d'ocupar la presidència provisional del Senat en aquesta sessió inaugural fos precisament la senadora vitalícia Liliana Segre, que va sobreviure al camp de concentració d'Auschwitz. “És impossible per a mi no sentir vertigen al recordar com aquesta mateixa nena que el 1938 va haver de deixar buida la seva cadira a l'escola primària obligada per les lleis racials, és avui a la cadira més prestigiosa del Senat”, ha recordat Segre en un aplaudit discurs, en què ha instat els senadors a combatre els missatges d'odi.

stats