SÈRIE AFGANISTAN (1/4)

La venda de taüts, un dels pocs negocis que triomfen a Kabul

En pocs anys s’han multiplicat les botigues de venda de caixes per a morts
Dos afganesos transporten diversos taüts per enterrar les víctimes d’un atemptat suïcida a la capital de l’Afganistan, Kabul. / OMAR SOBHAN / REUTERS

Haji Reza Mohammad presumeix de ser el primer afganès a Kabul que es va dedicar a la venda de taüts. En té una botiga des de fa dues dècades a la zona de Sarai Shamali, a prop d’un dels cementiris més emblemàtics de la capital, on precisament està enterrat un dels senyors de la guerra més controvertits de l’Afganistan. Fins fa tres anys només hi havia una única botiga de taüts a Kabul. Ara n’hi ha desenes. Totes són petits comerços d’escassos metres quadrats on amb prou feines hi caben les caixes de fusta per als cadàvers, però que tenen la clientela assegurada. El negoci de la mort és un dels pocs que triomfa a la capital afganesa.

“Abans podien morir cent persones en un any. Ara en moren cent en un sol dia”, declara Mohammad. Des que els atemptats suïcides es van convertir en el pa de cada dia a Kabul -és estranya la setmana que no hi ha un atac-, els taüts s’han posat de moda. Els morts s’acostumen a sepultar embolicats en un simple llençol blanc i directament a terra en els enterraments musulmans. “En els atemptats, els cossos queden destrossats, mutilats”, explica Mohammad, que justifica així per què ara molts prefereixen enterrar els seus familiars dins d’una caixa de fusta.

L’efecte dels atemptats

De fet, les botigues de taüts a Kabul van començar a proliferar a mesura que els atemptats a la capital van augmentar a partir del 2014, amb la retirada de la majoria de les tropes internacionals de l’Afganistan i la presa de possessió del govern d’Aixraf Ghani després d’unes eleccions presidencials que van ser completament caòtiques.

Només al nord de la capital, a Sarai Shamali -una zona on els carrers encara estan sense pavimentar-, ja hi ha una vintena de comerços que anuncien la seva oferta amb cartells rudimentaris amb els taüts dibuixats. També hi ha més botigues en altres àrees de la ciutat.

“Jo fabrico taüts de tres mides diferents: de 2 metres de llarg, d’1,80 i d’1,20. Els més petits són per a infants”, detalla Mohammad, que diu que els fa en funció del que li demanen. “Una vegada em vam encarregar vuit taüts en un sol dia que eren per a una mateixa família. Tots els seus membres havien mort en un mateix atemptat. Va ser terrible”, explica. Mohammad també recorda especialment l’atemptat a Kabul del 31 de maig passat amb un camió cisterna, que va deixar la terrorífica xifra de 150 víctimes mortals. Admet que aquell dia va fer l’agost, però és una data que passarà a la història com una jornada negra.

Els taüts acostumen a ser senzills i no hi ha gaire per triar. Tots estan fabricats amb el mateix tipus de fusta i tenen la mateixa forma. Només varia el color: poden ser de color fusta o estar pintats de blanc. “Els preus oscil·len entre els 1.200 i els 1.800 afganis”, afirma Mohammad. O sigui, entre els 17 i els 26 euros, segons la mida del taüt. El cost, si més no, és assequible.

El secret més ben guardat del país

521, 711, 566, 402... Aquestes són les xifres de soldats estrangers que van morir a l’Afganistan els anys 2009, 2010, 2011 i 2012. A partir del 2014, les baixes es van reduir dràsticament -l’any passat només se’n van registrar 16- amb la retirada de la majoria de les tropes internacionals del país. Per contra, la xifra de morts entre les forces de seguretat afganeses es va disparar. El govern de Kabul evita facilitar estadístiques sobre el seu nombre de baixes -és el secret més ben guardat-, però les dades parcials resulten esfereïdores. Per exemple, al juliol de l’any passat van morir 900 soldats afganesos en un únic mes.

Mohammad i Fatima lamenten la mort del seu fill, Mohammad Rezai, de 21 anys, que va perdre la vida quan servia com a soldat al sud del país. “Havia de tenir permís cada sis mesos, però feia un any que no el vèiem”, diu el pare. “Quan hi parlava per telèfon m’explicava que no hi havia fusells per a tots els soldats i que molts no funcionaven”.

image-alt

Per saber-ne més

Un Hitler a l’Afganistan

Etiquetes