Vacunes: molta demanda i molt poca oferta

Dels 86,1 milions de persones vacunades fins ara, el 86% són de la Unió Europea i cinc països més

5 min
vacunes al món

LondresTot plegat és molt simple. El món necessita milers de milions de dosis de vacunes contra el covid-19. Hi ha molta demanda i, de moment, molt poca oferta. Una situació que s'allargarà durant bona part d'aquest any 2021: el càlcul aproximat pot ser d'11.000 milions de punxades, si tothom més gran de 16 anys n'ha de rebre dues. La conseqüència de la situació és el retorn (o la continuació) de la llei de la selva.

Dijous passat, mentre la Unió Europea (UE) i els directius d'AstraZeneca feien un pas més en la guerra que va esclatar la setmana anterior per la falta dels subministraments compromesos, mancança que ha fet saltar pels aires els molts més que optimistes plans d'immunització dels governs comunitaris –inclòs l'espanyol–, una cadena de supermercats del Regne Unit, Asda, obria a l'oest d'Anglaterra, a la farmàcia de la macrobotiga, el primer espai per posar-se la injecció. En aquest cas, el producte desenvolupat per la Universitat d'Oxford, i que produeix l'esmentada AstraZeneca.

Potser res més simbòlic de les diferències arreu del món en la cursa per posar fi a la pandèmia. Vacunar-se en un supermercat, com si triar individualment, que no és el cas, la d'Oxford, la de Pfizer/BioNTech o la de Moderna –de moment les tres autoritzades tant al Regne Unit com a la Unió Europea i als Estats Units– fos com fer-ho entre una marca de cervesa i una altra. Qüestió de gustos? No. Pel que fa a les vacunes, bàsicament de diners. La prova és Israel: no n'hi falten perquè ha pagat més que ningú (gairebé 40 dòlars per les dosis de Pfizer/BioNTech) a més d'haver ofert a Pfizer dades –en principi anònimes– dels ja vacunats per continuar els estudis clínics.

Asda

Al mateix temps que Asda feia publicitat de l'esdeveniment a les xarxes socials –ja arriben gairebé als 8 milions el nombre de persones que al Regne Unit han rebut la primera dosi–, a l'aeroport Ministro Pistarini de Buenos Aires aterraven 226.000 dosis de la Sputnik V russa, de les quals 6.000 havien de seguir viatge a Bolívia. A Ucraïna, però, amb 44 milions d'habitants, de moment no n'ha arribat cap. Europa no en té prou per enviar-n'hi –tot i que el portafolis comprat fins ara és de 2.300 milions de dosis– i la Rússia de Vladímir Putin no n'hi ven com a càstig. En tindrà en un futur pròxim 1,8 milions de dosis de la Sinovac xinesa, després que Kíev i Pequín signessin un contracte de proveïment l'últim dia de l'any passat.

Mohamed VI

I a l'Àfrica? La vacuna és un bé infinitament molt més escàs que a la benestant Europa occidental, als Estats Units o als països del golf Pèrsic. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, va alertar fa dues setmanes de la catàstrofe moral a què s'enfrontava el món si no n'arribava als països pobres.

Adhanom va donar una xifra esfereïdora: el 18 de gener només s'havien posat 25 injeccions a l'Àfrica, concretament a Guinea. Dijous passat, però, el rei del Marroc, Mohammed VI, va llançar la campanya d'immunització al país, el primer del continent a fer-ho. Per donar exemple i perquè és asmàtic, tot i que no ha de viure en condicions infrahumanes d’amuntegament que suposin un més que probable contagi. El Marroc havia rebut un dia abans mig milió de dosis de la Sinovac xinesa i dimarts dos milions més de la d'AstraZeneca, però de les produïdes a l'institut Serum de l'Índia, no pas a les plantes britàniques ni a les comunitàries.

Richard Mihigo, de l'OMS regional per a Àfrica, assenyala el problema clau a què s'enfronta el continent, on plou sobre mullat: "Hem viscut una situació en què els països rics han precomprat cinc o sis vegades més vacunes de les que necessiten. Això fa que sigui rellevant una qüestió moral: ¿quan rebran les que necessiten els països pobres?" També una de sanitària: mentre no es vacuni tot el món, la pandèmia continuarà activa.

Els presidents de Nigèria, Ghana, el Senegal i Sud-àfrica han llançat una campanya perquè les farmacèutiques comparteixin la tecnologia (patents lliures) amb l'objectiu que es puguin produir més dosis per a tothom, i més ràpidament. Empresa molt difícil davant de l'Organització Mundial del Comerç –on també pressiona l'Índia per alliberar les patents–, ja que la Unió Europea i els Estats Units, i altres països com Austràlia o el Japó, s'hi oposen. De moment, només Noruega, que no forma part de la UE, ha manifestat la posició de lliurar la meitat de les vacunes a què tingui accés als països pobres.

Per intentar posar remei a l'escassetat, la Unió Africana va signar el 13 de gener un contracte amb tres productors –Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Johnson&Johnson/Jansen, tot i que aquesta vacuna encara no ha sigut aprovada enlloc– per tenir 270 milions de dosis, a banda de la part proporcional dels compromesos amb el programa Covax de l'OMS. Els primers vials de Covax per a l’Àfrica començaran a arribar a partir del segon trimestre del 2021. El pla espera haver cobert a finals d'any només el 10% de la població del continent (130 dels 1.300 milions d’habitants). D’altra banda, el contracte de les 270 milions de dosis signat per la Unió Africana es materialitzarà a partir de l’abril. Entre abril i juny, 50 milions de dosis.

¿Però si les previsions fetes per a la Unió Europea ja van pel pedregar, què pot passar amb les de l'Àfrica? Des del desembre, a tot el món, s'han administrat 86,1 milions de vacunes, el 99% de les quals en només 66 països. Quan es mira el detall, l'abisme és més gegantí: cinc països (Israel, els Estats Units, el Regne Unit, els Emirats Àrabs Units i la Xina) més els 27 de la UE suposen el 86% de les persones vacunades globalment.

Proporcionalment és Israel qui va al capdavant (4,5 milions de dosis, el 50,3% de la població). En termes absoluts, la cursa la lideren els Estats Units, que han administrat 26 milions de dosis (7,9% dels residents); la Xina, 22; els Emirats Àrabs Units, 2,8, i els 27 membres de la UE, que tot i els entrebancs, han vacunat 11 milions de persones, el 2,48% de la població. D’aquests 11 milions de comunitaris, 1,4 viuen a a l’estat espanyol i 186.273 a Catalunya: el 2.41% del total.

El servei de previsió global de The Economist ha publicat aquesta setmana un estudi sobre les perspectives d'immunització dels 84 països més pobres del món. Amb sort, el 2024 s'haurà vacunat tota la seva població. És un càlcul fet a partir de models matemàtics, i pot variar en funció de problemes de producció o de decisions polítiques, com ara l'alliberament de patents (que potser estimularia la fabricació i distribució), o d'estratègiques, com va anunciar dimarts el conseller delegat de la francesa Sanofi, Paul Hudson, que ha acordat produir cent milions de dosis de la vacuna del competidor Pfizer/BioNTech en les plantes europees a partir del juliol.

La Cambra Internacional de Comerç, amb seu a París, també va fer el dia 25 la seva aportació a la literatura de la pandèmia. El món perdrà 9,2 bilions de dòlars si els governs dels països rics no asseguren l’accés de les economies en desenvolupament a les vacunes. La catàstrofe s'aprofundiria no només moralment, com diu el director general de l'OMS, sinó també en termes materials. Més encara.

stats