OBSERVATORI DE L’EST

La vacuna que arriba del fred

Tot i el rebuig mediàtic i la desconfiança d’una part important de la societat, sembla clar que la vacuna Sputnik V s’està obrint pas dins i fora de Rússia. No és perquè sí que a hores d’ara centenars de milers de dosis estan sent inoculades a l’Argentina, cosa que trenca les expectatives de les vacunes europees i nord-americanes de quedar-se amb el mercat sud-americà. Al maig Rússia provocava perplexitat i no poc recel per les bones xifres de la pandèmia. Aquest dimecres el Kremlin admetia 70.921 morts per covid-19, un 27,5% més del que informaven les autoritats sanitàries, a més de la mort per altres causes de 45.109 persones més contagiades del virus. ¿S’havien amagat xifres, com va passar amb les víctimes de Txernòbil o els deportats al gulag? Sembla que les sospites no estaven fonamentades. Al cap d’uns mesos, amb els encomanats i els morts pujant, els informes de Moscou sobre l’epidèmia no han deixat de publicar xifres contrastades, ni de bon tros tan altes -comparativament- com les dels EUA i alguns països de la UE. La ciència russa ha aconseguit que la revista The Lancet publiqués els seus arguments davant l’hostilitat de científics occidentals. D’això ben poc se n’ha parlat, ni del fet que l’OMS hagi agraït a Moscou la seva aportació. El procés de “captura de credibilitat” per part del Kremlin va culminar fa unes setmanes quan el realitzador nord-americà Oliver Stone va declarar al diari The Moscow Times que s’havia vacunat amb la SputnikV aprofitant la seva estada a Rússia i va afegir que no entenia “el perquè de tanta desconfiança”.

L’ensorrament de l’URSS va deixar trinxada la indústria farmacèutica. Ho vaig comprovar entre el 1988 i el 1991, quan amics periodistes de Moscou aprofitaven alguna de les meves estades per demanar-me aspirines, paracetamol o antibòtics. Però darrere aquelles farmacèutiques en fallida hi havia tot un potencial científic i mèdic. Des del 1917 el servei de salut pública es va anar construint i consolidant a l’URSS tot i els obstacles de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial. Dels laboratoris soviètics en van sortir tota mena de vacunes -la més important, la de la verola- per protegir una població en què la mortalitat infantil arribava als dos terços de les criatures. El drama social era tan intens que fins i tot la monarquia tsarista s’havia sentit obligada a promoure la investigació. A principis dels anys 30 el Kremlin va poder anunciar el final de la verola al territori de l’URSS. El món encara trigaria 50 anys a erradicar-la totalment. I cal no perdre de vista les aportacions dels científics soviètics a les investigacions contra la poliomelitis, amb una vacuna que podia competir amb l’elaborada als EUA.

La Sputnik V no arriba a Vigo

A la Sputnik V li van sortir acompanyants per fer assajos clínics i producció a Veneçuela, l’Índia, el Brasil i Corea del Sud. I també, curiosament, la possibilitat de distribuir-la a Espanya per part de l’empresa Iberatlantic, amb seu a Vigo. Què se n’ha fet d’aquells plans anunciats l’estiu del 2020? El ministeri espanyol de Sanitat mai no n’ha parlat. La vacuna de Putin, en cursa de fons sobretot amb Pfizer, AstraZeneca, Moderna i Johnson & Johnson, i amb les xineses, pot aconseguir puntuacions gens menyspreables. Caldrà veure’n els resultats. Mentrestant cal recordar el diguem-ne pòsit científic heretat de l’URSS que va prendre força en temps de la Guerra Freda. I que, ves per on, el realitzador nord-americà Oliver Stone ha deixat clar que coneix a fons.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF