Pròxim Orient
Internacional 13/11/2022

La ultradreta vol manar al futur govern de Netanyahu

Sionisme Religiós, tercera força al Parlament, li reclama els ministeris de l’exèrcit i de la policia

3 min
Benjamin Netanyahu

JerusalemL’ex primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ultima les negociacions per formar govern després de la victòria a les eleccions de l’1 de novembre. És el moment de pactar amb els partits d’extrema dreta i religiosos, autèntics vencedors de les parlamentàries, el preu a pagar pel seu suport. L’ultradretà Sionisme Religiós, nova tercera força al Parlament, té clares les seves peticions: volen controlar els ministeris de Seguretat Pública, de Defensa i de Justícia. I, últimament, han demanat el d’Educació, un ministeri que també és clau per als altres dos partits ultraortodoxos aliats de Netanyahu: el Shas i Judaisme Unit de la Torà. El poder inèdit que podrien acumular aquests tres partits preocupa a dins d’Israel i a fora.

“Ens encaminem cap a l’establiment d’un govern complet, totalment de dretes, que mirarà als ulls les persones, algunes de les quals tenen por de caminar pel Nèguev i Galilea, per retornar-los la seguretat i el govern”, va dir dilluns el colíder de Sionisme Religiós, Itamar Ben-Gvir, en un comunicat després de la primera reunió amb Netanyahu, en la qual va reclamar per a si mateix un rol “expandit” com a ministre de Seguretat Pública. De la trobada en va sortir també la primera fotografia conjunta entre Ben-Gvir i Netanyahu, que havia evitat fins ara aparèixer públicament amb el líder ultradretà. Conegut per les seves posicions racistes, homòfobes i ultranacionalistes, Ben-Gvir defensa la pena de mort per als “terroristes” i l’expulsió dels “deslleials”.

Currículum escolar

En l’àmbit de l’educació, les ambicions dels aliats de Netanyahu se centren en assegurar-se el control del currículum a les escoles laiques per incloure-hi més referències a la religió i a l’herència jueva d’Israel. També volen blindar les escoles religioses. A Israel hi ha escoles diferents per a jueus seculars, àrabs (musulmans i cristians) i jueus ultraortodoxos, que es limiten a estudiar la Torà.

Cal recordar que el màxim responsable de la policia, el comissari Kobi Shabtai, va acusar Ben-Gvir d’haver atiat els disturbis del maig del 2021. Ben-Gvir, que ha moderat el seu discurs durant la campanya, ha volgut tranquil·litzar els israelians que veuen amb preocupació la seva presència al govern: “Malgrat l’odi, la divisió i la demonització, tots som germans”, va assegurar en un article d’opinió al diari Israel Hayom. I afegia: “Encara que no m’entusiasmen les festes de l’orgull gai, em preocuparé de garantir la seguretat dels assistents”.

Amb tot, coincidint amb l’aniversari de l’assassinat de l’ex primer ministre israelià Isaac Rabin a mans d’un extremista jueu contrari als acords de pau amb Palestina, moltes veus han recordat a Ben-Gvir que ell mateix va amenaçar de mort Rabin. Poques setmanes abans del magnicidi, el 4 de novembre del 1995, un jove Ben-Gvir va aparèixer a la televisió mostrant l’emblema del Cadillac d’Isaac Rabin i dient: “Hem arribat fins al seu cotxe i també arribarem fins a ell”. També li han recordat que, fins fa ben poc, tenia al seu despatx un retrat de Baruch Goldstein, que va assassinar 29 musulmans a Hebron l’any 1994. "He madurat, m'he moderat i he arribat a entendre que la vida és complexa", ha declarat Ben-Gvir al respecte.

Però aquesta aparent moderació no convenç els àrabs, els progressistes israelians i els Estats Units. El líder del partit islamista Ra'am, Mansour Abbas, ha advertit que permetre la pregària dels jueus a l'Esplanada de les Mesquites –una reivindicació de Ben-Gvir– "conduirà a la guerra". I, segons un reportatge del digital Axios, l'administració nord-americana estaria disposada a boicotejar Ben-Gvir en cas que participés en el govern. El portal ha informat que el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, i l'assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, van advertir al president israelià Isaac Herzog que els EUA podrien negar-se a cooperar amb "polítics específics", en una referència probable a Ben-Gvir.

stats