La UE respon en bloc al joc de cartes de Putin sobre el conflicte a Ucraïna

Brussel·les / LondresAmb la signatura de Josep Borrell i Fontelles, màxim representant de la diplomàcia europea. Així és com la Unió Europea ha respost a diverses cartes que el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va fer arribar als governs dels països que integren l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea i de l'OTAN, en un nou intent d'arraconar la Unió i d'explotar les diferències entre els socis comunitaris. D'aquesta manera, la UE envia un altre missatge d'unitat a Putin, el qual ha reforçat, a més, amb una altra missiva coordinada per part de l'Aliança Transatlàntica. "No es pot discutir de la seguretat d'Europa sense Europa", és la consigna a Brussel·les.

"He respost en nom de tots els estats membres de la UE a les cartes que van rebre del ministre Lavrov. Les tensions i els desacords s'han de resoldre a través del diàleg i la diplomàcia. Demanem que Rússia desescali i reculi en la seva acumulació de tropes al voltant de Rússia i Bielorússia", ha piulat l'exministre espanyol aquest dimecres. Tots els països de la UE estan integrants a l'OSCE, formada també per 57 estats de l'Àsia central i de l'Amèrica del Nord, però fins ara Moscou ha esquivat la Unió Europea com a interlocutor i només ha dialogat directament amb l'OTAN o caps d'estat i de govern de manera individual.

L'objectiu d'aquest joc de cartes és aprofundir en les escletxes del bloc europeu, que des dels inicis d'aquesta crisi ha fet tot els esforços per mantenir la unitat i esquivar els intents de divisió vinguts des de Moscou. Segons ha explicat el portaveu d'Exteriors, Peter Stano, els vint-i-set governs europeus han estat d'acord en respondre a través de Josep Borrell. Tot i això, Brussel·les no donarà detalls del contingut fins que tingui la certesa que Lavrov l'ha llegit.

Tot plegat s'ha produït el mateix dia que Rússia comença jornades de maniobres militars a la frontera de Bielorússia i a prop d'Ucraïna i també quan el primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha reunit amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. En una roda de premsa conjunta, tots dos han repetit les consignes que Occident no ha abandonat des que va començar a pujar la tensió amb Rússia: Kíev té dret a triar si vol formar part de l'OTAN o no, i aquesta és una línia vermella. Per això, pràcticament a la mateixa hora, a Moscou, Lavrov, insistia que "Occident no ha respost satisfactòriament a les preocupacions russes". La principal exigència de Moscou és que l'OTAN no permeti l'entrada de països de l'Est com ara Ucraïna.

"Aquest matí he enviat una carta al ministre d'Afers Exteriors [Serguei] Lavrov i he reiterat a Rússia el nostre desig de continuar buscant una via diplomàtica. Estem preparats per escoltar les preocupacions de Rússia i discutir maneres de mantenir els principis de seguretat europea", ha dit Stoltenberg per anunciar que l'OTAN també havia respost per escrit, de nou, a Putin. Des de la seu de l'OTAN a Brussel·les, Johnson s'ha mostrat preocupat per l'escalada de tensió: "La nostra informació d'intel·ligència, em temo, segueix sent preocupant, i estem veient la concentració d'un gran nombre de grups de batallons tàctics" a la frontera. El moment, en tot cas, "és molt perillós", en tant que es tracta de "la crisi de seguretat més gran a la qual s'enfronta Europa en les últimes dècades", han recordat Stoltenberg i Johnson.

Maniobres a Bielorússia

Sobre els exercicis militars de Rússia amb Bielorússia, des de Moscou, i després d'entrevistar-se amb la ministra d'Afers Exteriors del Regne Unit, Liz Truss, el seu homòleg, Serguei Lavrov, ha assegurat que les tropes del seu país tornaran a les seves bases després dels exercicis. En conferència de premsa, Lavrov ha repetit que no és Rússia qui augmenta la tensió, sinó Occident. "Ignoreu totes les nostres declaracions", ha dit. "Sembla que Rússia no té els mateixos drets en l'àmbit internacional que el Regne Unit". A més, tenint ben present la situació interna de Johnson, també ha suggerit que els polítics occidentals utilitzen Ucraïna com a "crossa" per "millorar els seus índexs de popularitat". Per la seva banda, Truss ha acusat Rússia d'intentar "desestabilitzar la democràcia ucraïnesa", tot i que també ha afegit que ha rebut garanties de Lavrov segons les quals Rússia "no té plans per envair Ucraïna". Londres però, "necessita que les paraules vinguin seguides de fets", ha reblat.

El mateix dia, el govern de Dinamarca (membre de l'OTAN) ha anunciat que està negociant un reforçament de la cooperació militar amb els Estats Units, que entre altres coses inclouria que soldats i equipament militar nord-americà poguessin entrar a sòl danès, per primera vegada en dècades. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha assegurat que les converses amb els EUA van començar fa un any i que no estan vinculades amb la situació a Ucraïna. Les discussions no giren al voltant de l'obertura d'una base nord-americana, sinó a permetre que les tropes estatunidenques facin exercicis amb els seus homòlegs danesos, així com augmentar la cooperació naval. Malgrat ser un estat petit amb menys de sis milions d'habitants, Dinamarca juga un paper clau en les relacions internacionals, tenint en compte que manté les competències en seguretat i defensa a Groenlàndia, un dels territoris que està guanyant rellevància a la geopolítica global per la seva riquesa mineral i les noves rutes marítimes.