Internacional 13/09/2021

La UE no aconsegueix retornar 25.000 afganesos cada any

Només una de cada cinc ordres de devolució emeses des d'Europa a tercers països es fan efectives

3 min
Evacuació a l'aeroport internacional Hamid Karzai de Kabul, Afganistan

Brussel·lesLa Unió Europea tem que la crisi humanitària a l'Afganistan repliqui les imatges viscudes el 2015, quan milers de refugiats provinents de la guerra de Síria s'acumulaven a les portes d'Europa. Però des d'aleshores els socis europeus no han fet la feina, no han sigut capaços de pactar una política de migració i asil que comparteixi esforços i, en canvi, han centrat l'atenció en una estratègia de retorns que, més enllà de tots els qüestionaments ètics o de drets humans, s'ha provat més que ineficaç. Des del 2008 s'han emès 500.000 ordres de retorn cada any, però menys d'una de cada cinc s'han fet efectives. I justament el país on més ordres de devolució van fracassar va ser l'Afganistan, amb una mitjana de 25.690 intents fallits de retorn de persones considerades migrants irregulars cada any.

Són xifres d'un informe del Tribunal de Comptes Europeu que conclou que els acords que la UE ha establert amb tercers països per forçar el retorn de persones que volen migrar a Europa no funciona com voldrien governs i autoritats, malgrat que des de la crisi del 2015 s'hagin augmentat els esforços en aquesta línia. "L'actual sistema de retorn de la UE presenta moltes ineficiències que produeixen l'efecte contrari al desitjat: en comptes de dissuadir, fomenten la migració il·legal", diu Leo Brincat, responsable de l'informe. Brincat espera que aquesta evidència contribueixi al debat sobre el nou pacte de migració i asil a la UE, que amb la caiguda de Kabul en mans dels talibans s'ha situat de nou al capdamunt de les urgències de l'agenda europea, tot i que els ministres de l'Interior i de Justícia dels Vint-i-set ja van deixar clar fa unes setmanes que la voluntat al Vell Continent no és obrir les portes i repartir-se l'acollida dels milers de refugiats, sinó reforçar les fronteres, evitar les arribades i fomentar que es quedin als països de la zona.

Sobre la rebuda no hi ha consens, però sí que n'hi ha sobre el que anomenen dimensió exterior de la migració, és a dir incentivar pactes amb tercers països perquè retinguin les persones o perquè les acullin, encara que no siguin els seus nacionals sinó que siguin països de trànsit. Per això anava en aquesta línia l'última proposta de la Comissió Europea que pretenia desencallar el pacte migratori i que va topar ràpidament amb el rebuig dels països receptors com Itàlia, Grècia o Espanya, que no han vist que les polítiques de devolució alleugereixin la pressió sobre les seves fronteres sinó tot al contrari: han vist com els últims anys s'estan agreujant les arribades de persones de manera dramàtica, com en els casos més recents de les Illes Canàries o de Grècia.

El cas de l'Afganistan n'és un clar exemple. Els afganesos són la segona nacionalitat que sol·licita més peticions d'asil a la UE, després de Síria, segons les dades de l'Oficina Europea de Suport al Refugiat. L'any 2020, quan la pandèmia va fer disminuir els moviments de persones, van sol·licitar asil 49.905 persones de l'Afganistan, i d'aquestes se'n van rebutjar un 6% en primera instància i un 9,3% en segona instància. I totes aquestes són xifres prèvies a la caiguda de Kabul i per això els auditors de la UE situen l'Afganistan com un dels països "prioritaris" per negociar un acord de readmissió o un conveni vistes les poques esperances d'un acord migratori de manera imminent. Després dels afganesos, el màxim nombre de retorns fallits són de persones que provenen de Síria (25.199), el Marroc (23.287) i el Pakistan (16.943).

Les devolucions o retorns forçats són extremadament complexos, tant des del punt de vista pràctic com polític. Arribar a acords perquè els països d'origen assumeixin el retorn de milers de persones que molt probablement s'han jugat la vida per marxar-ne és inevitablement impopular. "Els tercers països poden ser reticents a negociar els acords de readmissió principalment a causa de consideracions polítiques internes (poden constituir un focus d'hostilitat pública en alguns països)", diu l'informe dels auditors, que apunta que per això la Comissió s'ha dedicat a negociar convenis de cooperació pràctica i sis acords legalment no vinculats en matèria de retorn. Són acords paral·lels als que pot tancar qualsevol govern amb un altre país, com passa per exemple a Espanya amb el Marroc. Aquest és justament un altre dels motius pels quals el Tribunal de Comptes creu que el sistema és ineficaç, perquè està fragmentat i sovint els tercers països troben més avantatges en negociar bilateralment i de manera més opaca amb un govern estatal que amb el conjunt de la UE.

stats