Brussel·les proposa encara més retorns de persones migrants en comptes de repartir les acollides

També avala la suspensió temporal de les gestions de sol·licituds d'asil en casos de "crisi"

Els països europeus que fins ara s'han negat a acollir persones refugiades i migrants poden seguir com fins ara. La nova proposta de política migratòria i d'asil de la Comissió Europea tampoc forçarà tots els països de la Unió a acollir de manera compartida totes aquestes persones que arriben a territori europeu. A canvi, però, els exigeix que col·laborin per intensificar-ne (i "patrocinar-ne") els retorns. Brussel·les assegura que la proposta es basa en els principis de la solidaritat i la responsabilitat però, a la pràctica, la solidaritat se centra en les devolucions més que en l'acollida. Les ONG denuncien que la Comissió Europea està cedint a les pressions dels antiimigració

Les ONG denuncien que la Comissió ha cedit a les pressions dels antiimigració

"Hi ha un missatge important: seràs retornat si arribes a la UE i no tens el dret a quedar-te i això és el que els ciutadans europeus ens demanen", amb aquesta claredat ho ha dit la comissària de l'Interior, Ylva Johansson. 

Així és com l'executiu d'Ursula von der Leyen pretén superar el fracàs del Tractat de Dublín, substituint l'obligació d'acollir per l'obligació de contribuir a la carta: amb recursos per executar devolucions, defensar les fronteres o oferir acollida. S'enterra així el sistema de quotes obligatòries després de cinc anys de bloqueig liderat pels països del Grup de Visegrád (República TxecaEslovàquiaPolònia  i Hongria), que s'hi oposen rotundament. I, malgrat les queixes dels estats del Mediterrani, també es deixa en mans dels receptors el pes de la gestió de totes les sol·licitud d'asil. 

"Contribucions flexibles"

Fonts diplomàtiques del sud europeu ja es mostraven escèptiques la setmana passada davant les opcions que la proposta de la Comissió fos una "solidaritat a la carta". I Brussel·les ho anomena un sistema de "contribucions flexibles", pel qual els governs farien una mena "d'oferta" en funció de la seva voluntat (i no de les seves capacitats) que, segons fonts europees, "sempre plantejaria una alternativa a l'acollida". Així doncs, un govern pot oferir reubicar persones,  "patrocinar" vols de retorn, oferir agents per a Frontex o pagar despeses de construcció d'instal·lacions, per exemple. 

ANÀLISI: Més política simbòlica (Blanca Garcés. CIDOB)

El "patrocini" de devolucions  dona vuit mesos al país-sponsor per assegurar el retorn: organitzar vols, finançar el retorn, fer les gestions diplomàtiques amb el tercer país... Si no s'aconsegueix en vuit mesos, les persones són enviades al patrocinador perquè ho resolgui des d'allà. Però, ¿i què passa si aquestes ofertes voluntàries no són suficients? Aleshores Brussel·les pot fer una crida per demanar més implicació i si ningú respon, pot activar un mecanisme de correcció en què es forci a augmentar la contribució però mai es forci a acollir. 

Més control a les fronteres

"Sabem que hi ha països que mai acceptaran el sistema de repartiment obligatori", ha admès el comissari encarregat de Promoure l'Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas, que creu que la proposta és una solució "efectiva" que "equilibra" interessos "contraposats". 

Després de la qualificada com a "crisi migratòria" del 2015, la UE ha anat endurint progressivament la seva política al respecte i ha reforçat les fronteres exteriors empesa per la puixança de la ultradreta de països com Àustria i Itàlia. Es continua, doncs, en aquesta línia.  Es planteja reforçar les fronteres exteriors, el paper de Frontex i la gestió de les sol·licituds d'asil a la mateixa frontera amb un sistema de control "previ a l'entrada", on es recolliran les dades d'aquelles persones (com ara les seves empremtes) per crear una base de dades de persones refugiades. També es potenciarà i pressionara es països tercers perquè acceptin les devolucions a través de la política de visats. 

Suspendre el dret d'asil

Al març, Turquia va obrir les portes de la frontera amb Grècia a milers de persones refugiades provinents de Síria que Erdogan reté a canvi de fons europeus. La resposta del govern conservador d'Atenes va ser mà dura contra les persones que intentaven travessar la frontera, i Brussel·les ho va secundar. Aleshores Atenes va anunciar la suspensió del dret d'asil durant un mes i Brussel·les també ho va amparar. Ara, la Comissió Europea proposa donar encaix legal a aquesta reacció: "En situacions de crisi d'una magnitud que pot sobrepassar el sistema d'asil i migració de l'estat membre, les dificultats pràctiques es podrien reconèixer a través d'un marge limitat i temporal per derogar els procediments i terminis normals, mentre s'assegura el respecte als drets fonamentals i el principi de no-devolució". 

Les demandes de Grècia no només es responen des de Brussel·les amb l'aval legal a la suspensió del dret d'asil, sinó que davant la incapacitat de poder crear un sistema de quotes obligatori, la presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen ha insistit que es  convertirà el nou camp de refugiats reconstruït després de l'incendi de Mória en un projecte pilot de cogestió grega i europea amb el suport d'agències europees. 

Una negociació dura

El conjunt d'aquesta proposta arriba accelerada des de l'incendi de Mória, però amb retard per les insalvables discrepàncies entre els bloc dels països receptors del Mediterrani i el liderat per Polònia i Hongria amb governs d'ultradreta. I la pandèmia de coronavirus i la resposta econòmica que la Unió ha proposat els han donat encara més poder de negociació en un moment en què cal unanimitat per posar en marxa els 750.000 milions d'euros en crèdits i transferències que han d'ajudar els estats més colpejats pel coronavirus a sortir-se'n.

Els mateixos països que es neguen a acollir refugiats són aquells que es neguen a vincular la concessió de fons al compliment d'uns mínims estàndards de llibertat d'expressió i separació de poders (l'estat de dret), una minoria d'estats que ha aconseguit, però, que Brussel·les enterri el sistema de quotes i opti per intensificar les devolucions en comptes de repartir les acollides. Aquesta és però, la proposta de partida que ara hauran de negociar i pactar els Vint-i-set i també l'Eurocambra en una negociació que es preveu dura. 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF