Turisme de guerra a Ucraïna: "Mireu, això ho van destruir els russos"

Irpin (Ucraïna)“Aquesta és la carretera que va cap a Butxa. Aquí hi havia una altra línia de front de guerra. Això era el Palau de Cultura d’Irpín, construït amb l’arquitectura típica soviètica a mitjans dels anys cinquanta. També va ser destruït pels russos durant la batalla d’Irpín”. El Ian condueix el seu totterreny mentre assenyala a banda i banda de la carretera i, a cada pas, se sorprèn de com ha canviat de ràpid el paisatge al seu voltant en els últims mesos. “Només imagina’t que dos dies abans de l’inici de la guerra, els meus amics i jo érem en aquest supermercat, on vam comprar una mica de carn i vam fer una barbacoa al mig del bosc, prop del riu Irpín”, explica aquest jove de 31 anys, que treballa des d’aquest estiu com a guia de l’agència de viatges ucraïnesa Visit Ukraine. Ara, el supermercat, als afores d'Hostómel, està totalment arrasat pels atacs russos, però la vida ha tornat als parcs que, fins a principis d’abril, ocupaven els vehicles blindats i els soldats.

Mentre recorre les poblacions properes a la capital ucraïnesa que a l’inici de la invasió van ocupar les tropes russes, al Ian se li barregen els records personals amb els de la història recent del seu país. Nascut i resident a Kíiv, fins al febrer treballava de guia a Txernòbil, acompanyant periodistes i turistes als voltants de la central nuclear, ara tancada a causa de la guerra i per la seva proximitat amb Bielorússia, enemiga de Kíiv al costat de Moscou. “Ho he vist tot amb els meus propis ulls i, per tant, puc explicar molts més detalls que aquells que només ho han llegit a la Viquipèdia, per exemple. Així que quan vaig saber que Visit Ukraine començava a organitzar tours a les àrees desocupades, vaig pensar que era una bona oportunitat de treballar com a guia”, explica el Ian.

Des d’aquest agost, ofereixen visites privades amb guia i transport a les ciutats desocupades per les tropes russes: Butxa, Irpín, Hostómel, Romanivka, Txerníhiv i Borodianka. La visita té un preu tancat de 278 euros, que l’agència destina, segons detalla a la seva pàgina web, a reconstruir les ciutats “heroiques” afectades per la guerra. Fins ara, han acollit uns 30 visitants en grups organitzats, i separadament també s’hi han apuntat periodistes, psicòlegs i estudiants estrangers de països com Alemanya, els Estats Units, Letònia, Espanya i el Regne Unit. També els mateixos ucraïnesos.

La guerra ho canvia tot

“Visit Ukraine és una associació turística que, des del 2018, ha estat involucrada en la promoció i popularització del turisme ucraïnès en el mercat domèstic i estranger, però la guerra ho ha canviat tot”, explica Anton Taranenko, director general de l’agència. Ara, en un context de guerra, “l’objectiu principal d’aquest acompanyament és ensenyar a gent de tot el món que la guerra ens toca de molt a prop, al bell mig d’Europa, i ensenyar com en un moment la vida pacífica i els plans de futur s’han convertit en horror per culpa dels invasors russos. Volem contar els esdeveniments que estan passant al nostre país per obrir els ulls del món a les conseqüències de l’alliberament rus”, continua Taranenko.

Les carreteres que connecten les ciutats desocupades no amaguen l’horror que han viscut fa pocs mesos. Tampoc volen fer-ho. Les autoritats ucraïneses mantenen desenes de tancs russos destrossats als vorals, i ara és habitual veure famílies amb infants, sovint procedents d’altres regions d’Ucraïna, visitar aquestes restes i fer-s’hi fotografies. Aquí, la majoria de zones han estat desminades, i molta part de la infraestructura, reconstruïda en temps rècord. A l'entrar a les ciutats, però, la destrucció es fa evident. Tot i la rapidesa a l’hora de reconstruir, molts edificis tenen encara cicatrius dels míssils russos. És freqüent veure habitacions en quarts o cinquens pisos que pengen d’un fil i parets exteriors calcinades. Impossible viure-hi de nou, de moment. Als carrers, de mica en mica retorna la vida en els comerços. Al setembre, una avaluació conjunta entre el govern ucraïnès, la Comissió Europea i el Banc Mundial va calcular que el cost de la reconstrucció podria ascendir a 349.000 milions d’euros, amb la previsió que aquesta xifra continuï augmentant al llarg de l’hivern.

El Ian atura el cotxe cada pocs minuts en diferents punts de la carretera, per tenir temps d’observar de prop els tancs i, un cop dins de cada ciutat, també destina una estona a poder passejar pels seus carrers. El guia adverteix que la majoria de veïns ja no volen parlar més del que han viscut, cansats, diu, de la premsa. De sobte, un veí s’apropa. “Ets estrangera? Què en penses, d’aquesta guerra?”, pregunta, en anglès. Amb la mirada trista i capcot, diu que treballava en el sector de la informàtica i les telecomunicacions, tot i que ara no té feina. És de Butxa, i ha viscut tota l’ocupació de les tropes russes des de casa seva. El guia se sorprèn de trobar un veí que, sense preguntar-l'hi prèviament, accedeixi a parlar.

“La situació és completament diferent d'abans de la guerra. Abans la situació econòmica no era bona, però era més o menys estable. Sí, hi havia guerra a l’est, ho sabíem, però no podíem entendre què hi passava realment. Ara entenem què és la guerra”. Aquest veí de Butxa, que prefereix no revelar el seu nom, va plantejar-se fugir amb la família a l’inici de la invasió, però de seguida va canviar d’idea. “Vam prendre la decisió de marxar per trobar una mica de pau en alguna regió sense soldats, però quan vam sentir que els cotxes amb infants eren atacats a la carretera, vam decidir quedar-nos aquí”, lamenta.

“Què et sembla que una agència organitzi aquestes visites guiades a localitats com la teva?”, li preguntem. “Està bé que els estrangers vegin el que passa i el que significa la guerra, ensenyar aquesta imatge i explicar la vostra visió a la gent del teu país. Crec que de vegades la gent no entén què està passant realment a Ucraïna de la mateixa manera que ho sabem nosaltres”.

"Sí, i tant!"

En el camí de tornada cap a la capital, el moment de travessar la carretera que condueix d’Irpín cap a Kíiv fa retornar a la memòria del Ian els viatges d’evacuació de civils que va fer mesos enrere. A mesura que les tropes russes s’apoderaven de localitats pròximes a Kíiv, i quan les autoritats ucraïneses van destruir el pont d’Irpín per evitar que les tropes russes arribessin a la capital, el Ian rememora els dies que va passar conduint el seu totterreny amb l’armilla i el casc antibales posats, a 120 o 140 quilòmetres per hora, unes 20 o 30 vegades al dia, per una carretera sovint atacada per les tropes russes, transportant els ciutadans que fugien. “Tots em deien moltes vegades «gràcies»".

Tot i els riscos que va assumir, fer-ho li ha permès sentir-se útil enmig de la guerra. “No soc soldat, però puc ajudar com a civil més que no pas si marxés a l’oest o m’assegués a casa a mirar la televisió. Pera mi és impossible estar sense fer res. La meva dona i jo, al principi de la guerra, vam decidir no marxar d’Ucraïna. De fet, jo no puc marxar, perquè un dia el ministeri de Defensa em pot demanar de ser soldat per protegir el meu país. I diré: Sí! I tant! D’acord, hi vaig! Ara no estic mobilitzat, però ho espero i estic preparat per ser soldat un dia”, explica, convençut.