PRÒXIM ORIENT
Internacional 11/10/2018

Dins els túnels de la resistència a Síria

L’ARA visita la xarxa que hi ha a prop de Damasc i que facilitava l’arribada d’aliments i armament

Gabriel Garroum
4 min
Dins els túnels de la resistència a Síria

DamascA només deu minuts en cotxe a l’est de la ciutat antiga de Damasc, el barri de Jobar va ser un dels últims reductes rebels a Guta Oriental. Aquest barri històric, un dels més venerats pels jueus sirians i d’arreu del món gràcies a la seva sinagoga de més de 2.000 anys d’antiguitat, va ser capturat pels rebels sirians de la Legió al-Rahman el març del 2013 i no ha sigut fins cinc anys després, el març del 2018, que l’exèrcit sirià i els seus aliats han aconseguit recapturar la zona durant la sanguinària ofensiva sobre Guta. Com s’ho han fet, doncs, els rebels de la Legió al-Rahman per sostenir el seu control enmig de bombardejos a només deu minuts en cotxe de la mesquita dels Omeies?

A la superfície, Jobar no és més que un munt de runa, edificis esberlats per les bombes i un silenci extremadament colpidor que contrasta amb l’efervescent Damasc. La resposta, en canvi, l’hem de buscar sota terra. Més concretament sota una antiga escola per a noies, reconvertida durant la guerra en caserna de la Legió al-Rahman a la zona i en l’inici d’una xarxa de túnels que van ser essencials per al manteniment econòmic i material del control rebel.

Una entrada aterridora

L’entrada a l’antiga escola és, per si mateixa, aterridora. De cap a cap de les dues plantes que s’han de baixar fins a arribar sota terra, fotografies de Baixar al-Assad recorden al visitant, rodejat de runa, a qui pertany ara Jobar. En arribar al soterrani de l’escola, el primer que sorprèn és l’amplada i l’aparent solidesa del túnel, ubicat uns 15 metres sota terra i de l’amplada d’un tanc. Les parets estan reforçades amb una estructura de bigues metàl·liques i el túnel compta amb un sistema d’il·luminació i càmeres de seguretat. “Aquest túnel és només una entrada a la xarxa de túnels rebels que s’estenien per tot Guta. Aquest tram en concret connecta Jobar amb Zamalka i Ein Tarma [poblacions que també estaven sota control de la Legió al-Rahman]”, comenta Abu Mohammad, el militar que ens acompanya en tot moment.

Estem parlant, doncs, d’un tram d’aproximadament uns cinc quilòmetres de llargada que aprofita la ja existent xarxa de coves i soterranis històrics que caracteritza el subsol de Jobar. A Alep, per exemple, aquestes xarxes van convertir-se en eines essencials per sostenir la guerra urbana que s’hi estava lliurant. “Un parell de mesos més amb els rebels excavant i haurien connectat els túnels amb el clavegueram de la ciutat de Damasc”, declara alleugerit Abu Mohammad.

Els túnels tenien una multitud de funcions, des de permetre que la població i els milicians es resguardessin dels bombardejos constants fins a ser l’únic canal de subministrament d’aliments i medecines bàsiques enmig del setge. Més enllà d’això, la xarxa de túnels que s’estenia per tota la regió de Guta Oriental era el vertader pilar d’una economia de guerra generada com a conseqüència del control prolongat d’aquesta zona per part de milícies rebels i jihadistes. Per aquesta xarxa de túnels es movia armament, combustible, qualsevol producte restringit pel govern i fins i tot presoners i batallons per evitar ser detectats per les forces governamentals.

Parets esculpides

Aproximadament un mes després de recapturar Jobar, i després d’haver assegurat la zona i netejar-la de mines, el govern sirià va decidir dur a terme una acció molt controvertida amb el túnel: esculpir a les parets una sèrie de figures commemoratives. “El president Baixar al-Assad va voler que aquest espai de guerra es convertís en un espai d’art que unís de nou els sirians”, em comenta Abu Mohammad. El mateix Baixar al-Assad va fer una visita sorpresa al túnel a l’agost per dedicar les escultures “a aquells ostatges que van morir excavant els túnels”.

La cara de Hafez al-Assad, pare de l’actual president de Síria, un soldat donant menjar a una nena o un nen amb un globus a la mà són només algunes de les pertorbadores figures esculpides a la mateixa pedra que mesos abans veia el dia a dia d’una de les milícies rebels més poderoses en un dels últims epicentres a Damasc de l’aixecament contra el govern d’Al-Assad.

Retirada d’armes pesants per evitar un bany de sang

Les faccions opositores de la regió siriana d’Idlib, al nord-oest del país i última província en mans dels rebels, han finalitzat aquesta setmana la retirada de l’armament pesant de la zona desmilitaritzada acordada per Rússia i Turquia i que separarà el bàndol rebel de les forces del govern de Baixar al-Assad per evitar un nou bany de sang al país. D’aquesta manera, els rebels han complert el pacte, que establia que tot l’armament pesant -que inclou tancs i sistemes d’artilleria- s’havia de retirar abans del 10 d’octubre. A canvi, el règim d’Al-Assad es comprometia a evitar una ofensiva militar a Idlib, on viuen uns tres milions de persones, moltes d’elles desplaçades d’altres zones de Síria. Segons l’acord, l’àrea neutral tindrà una amplada de 20 quilòmetres, comptarà amb el control de patrulles turques i russes -que ja s’han instal·lat a la zona, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans- i serà efectiva a partir de dilluns.

stats