“Pots passar a la història com un patriota o com un cagat”: així va pressionar Trump a Pence

Després de quatre anys mossegant-se la llengua, el vicepresident dels EUA no va cedir als insults

P. BAKER, M. HABERMAN, A. KARNI (THE NEW YORK TIMES)

Per al vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, havia arribat el moment de la veritat. Després de tres anys i onze mesos navegant per les aigües traïdores de l’ego del president Donald Trump, després de tants moments de mossegar-se la llengua i empassar-se l’orgull, de sobte es va trobar sent insultat pel president. Trump estava enfurismat perquè Pence s’havia negat a intentar capgirar el resultat electoral. En una sèrie de reunions, el president l’havia pressionat incansablement, uns cops fent-li la gara-gara i d’altres intimidant-lo. Finalment, just abans que Pence es dirigís al Capitoli per presidir el recompte dels vots electorals dimecres de la setmana passada, Trump va trucar a la residència del vicepresident per pressionar-lo una última vegada: “Pots passar a la història com un patriota o pots passar a la història com un cagat”, li va dir Trump, segons dues persones amb coneixement de la conversa.

El xoc entre els dos càrrecs més alts dels Estats Units va experimentar llavors un gir dramàtic quan el president va vituperar el vicepresident en públic en un míting incendiari i va enviar els seus exaltats seguidors cap al Capitoli, que va ser assaltat mentre alguns cridaven “Pengeu Mike Pence”. Va ser una ruptura extraordinària per a una relació que havia sobreviscut a més desafiaments dels que es poden comptar.

El fidel lloctinent que gairebé mai no havia divergit del president va arribar a un punt crític que no podia evitar: ratificaria el resultat de les eleccions malgrat el president i la multitud. I pagaria el preu d’enfrontar-se a la base política que havia confiat que li serviria per al seu propi salt a la Casa Blanca. “Pence havia de triar entre el seu deure constitucional i el seu futur polític, i va fer el que havia de fer –diu l’expert en dret John Yoo–. Penso que, en molts sentits, va ser l’home del moment. Va complir el seu deure tot i saber que probablement això significaria que mai podrà ser president”.

“És difícil considerar algú coratjós per haver escollit no ajudar a derrocar el nostre sistema democràtic”, diu Tom Malinowski, membre demòcrata de la Cambra de Representants, i afegeix: “Ha d’entendre que l’home per a qui ha estat treballant i a qui ha defensat lleialment és pràcticament l’únic responsable d’haver creat un moviment que el vol penjar”.

Pence rebutja activar l'esmena 25 i aboca el Congrés a l''impeachment'

El trencament entre Trump i Pence ha marcat els seus últims dies de mandat, especialment perquè el vicepresident té la capacitat d’apartar el president del càrrec, amb el suport del gabinet, sota la 25a esmena de la Constitució. Dimarts Pence va anunciar que no actuaria, però Trump ha estat prou nerviós per haver-lo convocat a una reunió al Despatx Oval dilluns a la nit, després de cinc dies fent-li el buit, per intentar suavitzar la ruptura. La descripció oficial de la conversa, que va durar una hora, és “bona”. La no oficial és “insubstancial” i “poc natural”.

Vicepresident sense atribucions

Trump va arribar al càrrec sense haver entès com havien gestionat els seus predecessors la relació amb els seus companys. Els primers dies, Pence es presentava al Despatx Oval sense agenda oficial. Arribava a l’Ala Oest, l’informaven de quan arribaria el president i es quedava al Despatx Oval durant la major part del dia. Gairebé mai no va ser convidat enlloc i el seu nom apareixia molt poc sovint a la llista oficial de participants a les reunions. Tranquil i impertorbable, Pence va adoptar el paper de confident per als membres del gabinet i altres alts càrrecs que temien la ira de Trump, i els aconsellava sobre com abordar temes incòmodes amb el president sense fer-lo saltar.

“¿Estava completament d’acord amb les polítiques i les declaracions que s’estaven fent? ¿O pensava que era millor convertir-se en algú de confiança per intentar moderar algunes d’aquestes estratègies?”, es pregunta David J. Shulkin, exsecretari d’Afers de Veterans, que considera “molt complicat saber exactament quina era la seva posició”.

Finalment, Pence va descobrir que la lleialtat a Trump només és important fins que deixa de ser-ho. La tensió entre tots dos havia crescut els últims mesos, quan el president va començar a malparlar en privat de Pence. L’ambient ja era tòxic abans de les eleccions. Després que els intents de Trump per canviar el resultat dels comicis fossin rebutjats repetidament, el president va ser informat, erròniament, que el seu segon tenia la capacitat d’aturar la validació definitiva de l’elecció de Joe Biden. Greg Jacob, assessor de Pence, es va informar i va concloure que el vicepresident no tenia aquesta autoritat. En el míting que va organitzar contra el seu propi vicepresident, Trump va irritar els seus seguidors dient: “Espero que no faci cas d’aquests falsos republicans i de la gent estúpida a qui està escoltant”.

“Li va parar una trampa a Pence, aquell dia, carregant-lo amb aquella responsabilitat. És insòlit que un president deixi el seu propi vicepresident als peus dels cavalls i animi els seus seguidors a enfrontar-s’hi. Em sembla inconcebible”, diu Ryan Streeter, exconseller de Pence.

A diferència de Trump, Pence té intenció d’assistir a la presa de possessió de Joe Biden, dimecres que ve. Independentment del que faci a partir de llavors, serà recordat per un moment. “Tenim sort que el vicepresident no sigui un fanàtic –diu Joe Grogan, exassessor de Trump–. Crec que [la seva actuació de la setmana passada] justifica la decisió de Mike Pence d’haver resistit allà durant tant de temps”.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF