Nou anys més de presó per a Navalni, la veu més crítica amb el Kremlin

Un tribunal el condemna per un altre cas de suposat frau

Leandro Gutiérrez
4 min
El líder de l'oposició russa Alexei Navalni a través d'una pantalla, durant el veredicte en el seu judici

Tbilissi (Geòrgia)El principal opositor rus, Aleksei Navalni, haurà de passar gairebé una dècada entre reixes. Un tribunal de Moscou l'ha condemnat aquest dimarts a 9 anys de presó, que se sumen a la condemna que ja compleix per un altre cas. Aquest segon judici, per una suposada estafa i per desacatament al tribunal, pot suposar el seu ingrés en una presó de màxima seguretat d'una zona remota, on segons els seus companys la seva vida estaria en perill. Navalni va sobreviure a un intent d'enverinament l'agost del 2020 , quan preparava la campanya electoral a Sibèria. Diversos equips científics europeus van acreditar que Navalni havia estat enverinat amb Novitxok, una substància només a l'abast dels serveis secrets russos i que ja s'havia utilitzat en altres assassinats d'opositors al Kremlin.

Ara el tribunal l'ha sentenciat a nou anys de reclusió i a una multa d'1,2 milions de rubles (poc més de 10.000 euros). El judici s'ha fet en un tribunal a dins de la presó de màxima seguretat de Pokrov, a uns 100 quilòmetres a l'est de Moscou, on el principal opositor al Kremlin compleix una condemna de tres anys i mig per haver violat la llibertat condicional quan el van portar d'urgència a Alemanya per tractar-lo de l'enverinament.

Els advocats de Navalni han promès recórrer la sentència. La Fiscalia russa demanava una condemna de 13 anys de presó en aquest nou cas contra Navalni, acusat de frau i desacatament als tribunals. Els investigadors l'acusaven inicialment d'haver-se embutxacat 4,2 milions d'euros en donacions a la seva fundació de lluita contra la corrupció a Rússia, que ha estat il·legalitzada després de ser considerada "extremista" segons les noves lleis russes. En el transcurs del judici, però, la suma suposadament defraudada s'ha rebaixat a menys de 25.000 euros.

La portaveu de Navalni, Kira Iarmix, ha declarat des de l'exili que l'opositor "està cara a cara amb els que ja han intentat assassinar-lo, i res els impedirà tornar-ho a provar".

Crida a l'acció

Després de sentir la sentència, Navalni ha agraït a través de les xarxes socials el suport rebut i ha fet una nova crida a seguir lluitant contra el "règim mentider i lladre" del president rus, Vladímir Putin. "El millor suport per a mi i altres presos polítics no és la compassió o les paraules càlides, sinó les accions. Qualsevol acció contra el règim mentider i lladre de Putin. Qualsevol enfrontament a aquests criminals de guerra", ha dit. L'opositor ha recordat la seva primera condemna, el 2013, quan ja va demanar als seus seguidors que actuessin.

Amnistia Internacional ha considerat que la condemna a Navalni suposa una violació dels drets humans i que està motivada políticament. "El veredicte era previsible, però això no el fa menys impactant", ha dit Marie Struthers, directora per a Europa de l'Est i Àsia Central de l'organització humanitària. "El món no ha d'ignorar aquesta sentència i les seves implicacions en el context de les horribles violacions de drets humans que estem presenciant com a resultat de l'agressió russa contra Ucraïna", ha afegit. A més, la responsable regional d'AI ha alertat que el líder opositor rus ha utilitzat la sala del tribunal per parlar en contra de la guerra, "cosa que probablement podria comportar-li càrrecs addicionals en contra".

L'oficina de l'ONU per als drets humans ha manifestat els seus dubtes sobre la transparència i la imparcialitat del procés contra Navalni, especialment el fet que el judici hagi tingut lloc a la presó i a porta tancada.

Una carrera contra Putin

Navalni va fer-se un nom el 2011, quan va sorgir com una de les veus referents a les protestes contra el govern. Des de llavors va intensificar la seva lluita a favor de la democràcia i contra la corrupció de les elits russes, especialment de polítics del govern i oligarques.

Al llarg de la seva vida ha estat empresonat una desena de vegades, la primera el 2011, i ha rebut diverses condemnes, que li han impedit presentar-se a les eleccions presidencials russes, com va intentar fer el 2018, i ara podria passar-se fins al 2032 a la presó.

La seva organització, la Fundació Anticorrupció (FBK, per les seves sigles en rus), també ha estat jutjada en dues ocasions. El 2019 va ser declarada oficialment “agent estranger”, una expressió de la Guerra Freda amb connotacions negatives. Posteriorment, el 2021, va ser declarada “organització extremista” –una categoria que també han rebut el Partit Nacional Bolxevic i l'organització terrorista Estat Islàmic–. L'ONG lligada a Navalni va ser il·legalitzada pel tribunal de Moscou, i alguns dels seus membres van ser inclosos a la llista de terroristes i extremistes.

Per aquest motiu molts dels membres de l’equip de Navalni són a l’estranger, com Ivan Zhdanov (actual director de l'FBK), Vladimir Aixurkov (director executiu) i Liubov Sobol (productora del canal de YouTube de l'organització). Kira Iarmix, la directora de premsa, està sota arrest domiciliari.

Aquest dilluns, l'opositor ha subratllat que la seva organització no només continuarà treballant, sinó que es projectarà a nivell internacional, i ha anunciat que destinarà part dels diners del Premi Sàkharov a la llibertat de consciència del Parlament Europeu com la "primera aportació a aquest fons".

Tant Aleksei Navalni des de la presó com el seu equip s’han posicionat en contra de la guerra que Putin i el seu govern han començat contra Ucraïna. Navalni és un dels pocs personatges públics que s’han posicionat obertament contra la guerra: pocs dies després de l’inici de la invasió va subratllar a les xarxes socials que “Rússia no és Putin” i va cridar obertament a la desobediència civil contra la guerra.

stats