Internacional 21/09/2021

El Tribunal Europeu de Drets Humans acusa Rússia de l'assassinat de l'exespia Litvinenko

Va tenir una mort agònica, enverinat amb poloni 210, després de denunciar els escàndols de Putin i la màfia russa

ARA
2 min
Litvinenko, l’exespia rus, podria haver sigut enverinat dos cops

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que Rússia és responsable de l'esfereïdor assassinat, el 2006 a Londres, de l'exagent del KGB Aleksandr Litvinenko, que va agonitzar durant tres setmanes després d'haver ingerit poloni 210, un isòtop radioactiu. L'hi havien subministrat dins d'un te fred que es va prendre en un hotel de la capital britànica.

"Hem determinat que l'assassinat del Sr. Litvinenko es pot imputar a Rússia", diu la sentència del tribunal amb seu a Estrasburg. És la mateixa conclusió a què havia arribat la investigació feta pel Regne Unit: que el president rus, Vladímir Putin –aleshores un desconegut que dirigia els serveis secrets hereus del KGB (FSB)–, havia aprovat l'operació per assassinar l'exespia i que l'exguardaespatlles del KGB Andrei Lugovoi i un altre home rus, Dmitri Kovun, havien perpetrat l'assassinat com a part d'una operació dirigida des de Moscou.

"La planejada i complexa operació que va comportar l'obtenció d'un estrany verí mortal, l'organització dels viatges dels assassins i els intents repetits de subministrar-li el verí indiquen que Litvinenko era l'objectiu", diu el dictamen, que assegura que Moscou no ha aportat cap prova que fonamenti la idea que els assassins van actuar pel seu compte. El Kremlin sempre ha negat qualsevol implicació en els fets. El cas, però, és que les autoritats russes sempre han protegit els dos autors i s'han negat a extradir-los: Lugoi va arribar a ser elegit diputat a la Duma el 2011 per un partit d'ultradreta.

Quan va ser assassinat, l'exagent secret rus era un ciutadà britànic (havia demanat asil polític a Londres perquè deia que els serveis secrets russos el perseguien) i col·laborava amb l'MI6, el servei d'espionatge del Regne Unit i també amb els serveis d'intel·ligència espanyols per lluitar contra la màfia russa. També investigava l’assassinat de la periodista crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia.

L'exagent del KGB es va donar a conèixer el 1998, quan, acompanyat d’altres persones –algunes d’elles encaputxades–, va fer una roda de premsa a Moscou per denunciar que els seus superiors els havien ordenat assassinar Borís Berezovski, un dels oligarques pròxims a l'aleshores president rus, Borís Ieltsin, que també va morir en estranyes circumstàncies.

El nom de Litvinenko va sonar en altres escàndols que es van viure a Rússia aquells anys, com les misterioses explosions d’edificis d’habitatges a Moscou, Buinaksk i Volgodonsk la tardor del 1999, que van provocar la mort de gairebé 300 persones i que el Kremlin va atribuir als rebels txetxens, un dels pretextos per començar la segona guerra de Txetxènia, en què es va construir la imatge d'home fort de Putin.

Nou sospitós del cas Skripal

D’altra banda, la policia britànica ha assenyalat un tercer sospitós en l’intent d’assassinat de l’exespia i agent doble Serguei Skripal i la seva filla el 2018 a Salisbury. Tots dos van ser enverinats amb Novitxok, el mateix agent amb què van intentar matar l’opositor Aleksei Navalni. L’acusat és el rus Serguei Fedotov, que Londres considera un agent de la intel·ligència militar (GRU).

stats