Tretze anys de presó per a l'alcalde que acollia refugiats

Domenico Lucano, l'exalcalde de Riace, la localitat italiana símbol de l'acollida d'immigrants, ha estat condemnat a tretze anys i dos mesos de presó per la gestió fraudulenta dels fons destinats a l'acollida de refugiats i sol·licitants d'asil, cinc anys més que la pena que demanava la Fiscalia. El Tribunal de Locri ha considerat que l'exresponsable polític és culpable de frau, malversació de fons, associació per delinquir i abús d'autoritat.

Mimmo Lucano va ser detingut el 2016 en el marc d'una investigació de la Guàrdia de Finances oberta per esclarir les suposades irregularitats en la gestió dels fons procedents de la Unió Europea i del ministeri de l'Interior italià per finançar el sistema d'acollida d'immigrants a Riace, un municipi de només 2.000 habitants situat a Calàbria, al sud del país, una de les regions més empobrides i assotades per la màfia.

La Fiscalia va acusar l'exalcalde de Riace d'utilitzar indegudament fons destinats als migrants i haver facilitat matrimonis per conveniència entre homes italians residents a la localitat i dones estrangeres, amb la finalitat que elles obtinguessin els permisos de residència a Itàlia. "La veritable finalitat dels projectes d'acollida a Riace era crear un sistema clientelar" en què el màxim responsable era Lucano, que actuava mogut per un "interès polític". "No li importava la qualitat de l'acollida, sinó fer que els seus veïns treballessin per obtenir, a canvi, el suport polític electoral", van defensar els fiscals al judici.

"Aquesta és una història sense precedents. M'he passat la vida perseguint ideals, he lluitat contra les màfies, també per millorar la imatge negativa de la meva terra", ha declarat aquest dijous l'exalcalde després de conèixer la sentència en primer grau, que serà recorreguda pels seus advocats. "No tinc paraules, no m'ho esperava. No crec que els delictes de la màfia siguin castigats amb penes tan severes", ha lamentat.

De 400 a 2.000 veïns

El model Riace va fer la volta al món. Tot va començar a finals dels anys 90, quan Mimmo Lucano, professor de química a l'escola local, va tenir la idea de repoblar el seu municipi, que llavors tenia tan sols 400 habitants, oferint una casa abandonada als immigrants que arribaven a les costes italianes. En companyia d'altres veïns, Lucano va fundar l'associació Ciutat Futura, i amb els primers refugiats que van començar a arribar, va desenvolupar un sistema d'acollida innovador.

Lucano va crear un sistema basat en l'economia social, amb el qual el que entregava als immigrants era una mena de val que després podia ser bescanviat als comerços locals del municipi. L'Ajuntament va cedir desenes de cases que estaven abandonades, ja que la majoria dels seus propietaris havien emigrat al pròsper nord d'Itàlia o fins i tot a fora del país, perquè els immigrants les arreglessin i les ocupessin gratuïtament.

A l'associació, els immigrants estudiaven italià i aprenien diversos oficis que els van permetre en poc temps començar a treballar a l'agricultura, l'artesania, fundar els seus propis negocis... I el poble va començar a repoblar-se. Gràcies a aquest projecte, es calcula que Riace ha acollit més de 6.000 refugiats durant les últimes dècades.

Lucano va ser elegit alcalde de Riace per primera vegada el 2004 i, fins a l'arribada de Matteo Salvini al ministeri de l'Interior el 2018, va guanyar totes les eleccions municipals. La croada contra la immigració del líder de la Lliga va trobar en Lucano un dels opositors més ferms.

El 2016 la revista Fortune el va incloure a la llista de les 50 persones més influents del món, juntament amb el papa Francesc i Angela Merkel, per haver retornat la vida a un poble a través d'un model d'acollida exemplar. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que el va visitar, va definir el model Riace com un "exemple de bona política en l'acollida de refugiats" i de "lluita contra la xenofòbia". Els advocats de l'exalcalde han defensat que Lucano "va fer a Riace el que hauria d'haver fet l'Estat". "I ho va fer, no només tapant l'absència de l'Estat, sinó sense ànim de lucre", afegeixen.