Internacional 06/06/2022

Tres mesos de vaga de fam del pres polític més popular d'Egipte

Ala Abdel Fattah, una icona de la revolució del 2011, arrisca la vida per denunciar les vulneracions de drets humans

4 min
Imatge d'arxiu de l'activista egípci Ala Abdel Fatah

El CaireFins fa poc més de dos mesos, preparar el menjar era l’única activitat que permetia a Ala Abdel Fattah, el pres polític de major perfil a Egipte, evadir-se de la petita cel·la en una presó de màxima seguretat on havia llanguit amb dos reclusos més des de finals del 2019. La seva família ha explicat que sovint els demanava que li portessin oli d’oliva i espècies per experimentar i reinventar els pobres i insípids àpats que els oferien. Fins que un oficial va assabentar-se’n i va prohibir-li, també, rebre herbes com el comí.

Fill d’una reputada família d’advocats de drets humans i activistes, l’Abdel Fattah, enginyer informàtic, es va convertir en una icona de la revolta egípcia del 2011 que va forçar la caiguda del dictador Hosni Mubàrak. Però la seva destacada activitat política i com a bloguer li ha costat haver de passar gairebé tres quartes parts de l’última dècada entre reixes. De fet, tots els que han dirigit Egipte des que va néixer –des de Mubàrak fins al president actual, Abdel Fattah al-Sissi, passant per una junta militar i l’islamista Mohammed Mursi– l’han enviat a presó en algun moment o altre.

Condemnes en cadena

El seu últim periple carcerari va començar a finals del 2019, quan va ser arrestat mentre complia un període de llibertat condicional de cinc anys que l’obligava a passar fins a 12 hores al dia a comissaria. Feia només sis mesos que havia tornat a trepitjar el carrer després de passar quatre anys a presó. I des d’aleshores va romandre en detenció preventiva fins a l’octubre del 2021, quan va ser enviat a judici en un tribunal d’emergència poc abans que s’aixequés l’estat d’excepció al país, sense el qual hauria d’haver estat jutjat en un procés ordinari. La sentència es va dictar després d’un judici exprés en què s’enfrontava a l’acusació d'haver publicat notícies falses a les xarxes, i fou condemnat a cinc anys de presó. Els més de dos que hi havia passat des que fou detingut no es descomptaran.

Des del seu últim arrest, la família ha denunciat que l’Abdel Fattah ha patit agressions físiques repetides i que ha estat privat de drets com fer exercici, disposar de llibres i una ràdio i poder veure el seu fill en un espai segur. Unes condicions que van portar-lo a prendre la decisió de començar el 2 d’abril passat una vaga de fam. “La situació de l’Ala Abdel Fattah és crítica ara que entra en el seu tercer mes en vaga de fam”, alerta a l’ARA Hussein Baoumi, investigador del nord de l’Àfrica a Amnistia Internacional.

Nacionalitat britànica

A mitjans d’abril, la família d’Abdel Fattah va anunciar, com a part de la campanya per aconseguir la llibertat i denunciar la sistemàtica vulneració de drets humans en el sistema penitenciari egipci, que l’enginyer havia obtingut la nacionalitat britànica a través de la seva mare, la destacada activista de drets humans Laila Soueif, nascuda a Londres. Des d’aleshores, el seu entorn s’ha mobilitzat per involucrar les autoritats del Regne Unit, en tant que ciutadà del país, perquè pressionin i vetllin per la seva integritat i llibertat.

Malgrat estar en vaga de fam, i fins i tot després d’anunciar que tenia la nacionalitat britànica, les autoritats penitenciàries i judicials egípcies han impedit que rebi una visita consular, han continuat privant-lo de múltiples drets i l’han agredit en més d’una ocasió, segons ha denunciat el seu entorn. En aquest sentit, la família ha aconseguit mobilitzar diversos polítics britànics a favor de la causa i el primer ministre, Boris Johnson, va tractar la seva situació en una trucada amb Al-Sissi a finals de març. Però, tot i així, afirmen que els esforços de Londres són insuficients. Països com els Estats Units, el Canadà i França, que igual que el Regne Unit mantenen estrets vincles amb el Caire, s’han mobilitzat en el passat per alliberar ciutadans en presons egípcies.

“El Regne Unit ha d’utilitzar la seva estreta relació amb Egipte per pressionar a favor d'Ala Abdel Fattah. Però el més important és que el govern britànic, inclosos el ministeri d’Afers Exteriors i el primer ministre, han de deixar clar en públic que Abdel Fattah no ha d’estar a presó ni un sol dia més, que la seva detenció és arbitrària, que ha de ser posat en llibertat immediatament i incondicionalment, i que se l’ha de deixar sortir del país,” afirma Baoumi.

Una cel·la amb matalàs

Gràcies a la pressió de la família, els amics i la gent que s’ha mobilitzat, Abdel Fattah va ser traslladat a mitjans de maig de la presó de màxima seguretat del Caire on es trobava des del 2019 fins a un nou macrocentre penitenciari als afores de la ciutat. Allà els agents no tenen animositat cap a ell, la cel·la està monitoritzada 24 hores, ha pogut dormir en un matalàs per primer cop en anys i ha rebut llibres, paper i un bolígraf. "Ha començat a prendre 100 calories diàries en resposta a aquestes millores limitades, però la seva condició segueix sent crítica”, apunta Baoumi. L’entorn d'Abdel Fattah, però, alerta que la seva situació està canviat massa a poc a poc tenint en compte la condició crítica en què està. I temen que el tracte que està rebent sigui també un missatge amenaçador per a la resta de veus crítiques del país.

“Abdel Fattah fa molt de temps que està sotmès a un tracte discriminatori precisament per enviar un missatge a tothom, dins el país i fora, que així és com es tracta la dissidència. Que si goses enfrontar-t’hi i exigir els teus drets, acabaràs a la presó de manera injusta, seràs difamat, romandràs en unes condicions inhumanes a la presó, seràs torturat i patiràs greus abusos”, afirma Baoumi.

stats