Totes les trucades de Vladímir Putin

Barcelona¿Es pot acabar amb una guerra per telèfon? En el cas d’Ucraïna, nombrosos líders mundials almenys ho estan intentant. I el president rus, Vladímir Putin, ha despenjat el seu, encara que per ara es nega a reunir-se amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. No només manté els canals diplomàtics oberts, sinó que el Kremlin informa religiosament de les nombroses converses que Putin va mantenint amb líders mundials per abordar la situació a Ucraïna. Segons experts consultats, una manera de deixar clar que hi ha espai per a la negociació i que, en tot cas, no és Rússia qui trenca el diàleg. La seva actitud, però, també indica, explica el politòleg especialitzat en l’espai postsoviètic Abel Riu, que “l’única cosa amb la qual tothom coincideix és que aquesta situació només pot acabar amb un acord”.

En aquest escenari, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha erigit en el principal interlocutor europeu del govern rus: han informat d’almenys nou llargues converses telefòniques -d’entre una hora i una hora i mitja- des de l’inici del conflicte armat. Però no és l’únic adversari amb el qual Putin ha parlat de manera freqüent. Tot i així, des dels primers dies del conflicte el president rus va córrer a demanar suport als seus potencials aliats: va parlar amb els líders de l’Iran, l’Índia, Síria, la Xina, l’Uzbekistan, l’Aràbia Saudita i Veneçuela, entre d’altres -el primer ministre del Paquistan, Imran Khan, va visitar Moscou el 24 de febrer-. En alguns casos, el resultat ha sigut desesperançador per la part russa: la Xina, per exemple, ha optat per fer equilibris en relació al conflicte.

El contacte amb els principals líders europeus és constant. Putin també ha parlat en almenys cinc ocasions amb el canceller alemany, Olaf Scholz , i en tres amb el president del Consell Europeu, Charles Michel. Pel que fa a Israel, el primer ministre, Naftali Bennett, hi ha conversat cinc cops, i també va ser rebut per Moscou. “Naftali ha condemnat la invasió, però no ha donat suport a les sancions”, explica Francesc Serra, professor de relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “La seva posició prudent el posiciona com un actor ideal per fer de mitjancer”. També juga aquest rol el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb qui Rússia s’ha trucat almenys dues vegades. De fet, Turquia, juntament amb Bielorússia -principal aliat de Putin en aquesta guerra-, ha acollit les converses de pau entre les delegacions russa i ucraïnesa.

El paper de Macron

Els experts apunten diversos motius pels quals Macron ha liderat les converses amb Putin per la part europea. El més evident és que França -únic país de la UE amb armament nuclear- va assumir la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea fins al juny i això l’hi obliga. Però, a més, Serra recorda que França està en plena campanya electoral i que les converses amb Putin han fet guanyar punts a Macron als sondejos. “Macron ha vist una oportunitat per assentar el lideratge tradicional de França a la Unió Europea i així rellançar la comunitat”. Riu recorda, al seu torn, que des del 2015 Macron ha sigut “el líder europeu més predisposat a prendre en consideració les demandes russes, el que més havia pressionat Ucraïna perquè implementés els acords de Minsk”. D’entre els seus adversaris, doncs, és possible que Putin pensi que “Macron és qui més l’entén”. Malgrat que les converses entre els dos líders no hagin aconseguit frenar la guerra, hi insisteixen.

En paral·lel, l’expert en relacions internacionals i ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Lluc López, assenyala un motiu més pragmàtic: “Hi ha qüestions essencials que s’han de parlar, relacionades amb l’ajuda humanitària, els corredors humanitaris”. Cal recordar, a més, que Europa continua pagant 667 milions d’euros diaris a Rússia a canvi de subministraments energètics, segons dades de l’organització independent CREA.

La diplomàcia entre Rússia i Europa funciona millor -almenys de cara al públic- que la nord-americana, malgrat que van ser els serveis d’intel·ligència nord-americans els que van advertir de la possibilitat que Putin entrés en guerra. El president dels Estats Units, Joe Biden, va reunir-se virtualment amb el seu homòleg rus al desembre en un intent infructuós de frenar la invasió, però des de llavors el diàleg entre ells ha estat a través de les declaracions públiques creuades o, com a molt, a través de representants dels dos països.

En aquest escenari emergeix el president finlandès, Sauli Niinistö. Finlàndia és el país europeu que més quilòmetres de frontera comparteix amb Rússia després d’Ucraïna, considerat el líder de la UE que més bé coneix Putin: la premsa internacional ha recollit que tant Macron com Biden han acudit a ell per demanar-li consell. Niinistö també ha parlat per telèfon amb Putin almenys dos cops. Per la seva banda, el Regne Unit, que busca situar-se al món després del Brexit, ha sigut el país més contundent contra Rússia. Segons Serra, és una manera de “reforçar el seu perfil de defensor de l’OTAN”. Johnson no ha parlat amb Rússia, però el govern britànic va acusar dilluns el Kremlin d’estar al darrere d’una sèrie de videotrucades falses a diversos dels seus ministres per part de persones que es feien passar per polítics ucraïnesos.

Què en treu Putin?

Segons López, l’actitud de Putin és coherent amb el que ha sigut la política exterior russa des del 1991. “Les seves dues grans estratègies són la mediació i la militarització”, assegura, i recorda que el govern del Kremlin, i concretament el ministre d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, és “molt expert” en la diplomàcia. Per això la delegació russa continua reunint-se amb la ucraïnesa malgrat que les bombes continuen caient. “Encara que sigui un diàleg fictici, tens, ningú abandonarà les taules de negociació, seria una molt mala propaganda per a ells”, afegeix Serra. Amb tot, coincideixen els experts, la situació actual és d’estancament del diàleg. No hi ha motius per a l’optimisme.