Els 'three amigos' es retroben amb molta tensió per resoldre

WashingtonSer veïns no és garantia de convivència excel·lent, i com a exemple clar hi ha la regió nord-americana. Els Estats Units, el Canadà i Mèxic no són enemics, ans al contrari, però això no significa que tot siguin flors i violes, que la relació i la cooperació siguin fluides i que una cimera trilateral com la que s'ha viscut aquest dijous a Washington sigui bàsicament una trobada d'aparador per somriure i encaixar les mans. Els líders dels tres països de l'Amèrica del Nord s'han vist bàsicament per refer ponts. La paraula que més es repeteix és confiança, concretament la confiança que cal recuperar.

Els three amigos –títol manllevat (amb un cert cinisme) d'una comèdia western de finals dels anys 1980 sobre tres actors que són confosos amb herois– no són tan amics com el malnom indica. No es veien des del juny del 2016, quan fins llavors havien anat fent rotacions per trobar-se en un gest de bona convivència.

Ja se sap que dos (o tres, en aquest cas) no són amics si l'altre (o els altres) no ho volen, i amb Donald Trump no hi va haver cap voluntat d'establir-hi comunicació ni punts de contacte constants. L'única vegada que hi va haver un intent de cooperació i de treball conjunt durant el mandat trumpista va ser per un interès comú i molt concret: arribar a un acord per salvar l'amenaça dels EUA de desfer el tractat de comerç lliure a la regió. La signatura del pacte va ser l'únic moment de trobada en els quatre anys de parèntesi de Trump.

Intent de tornar a l'essència

Ara ha arribat Joe Biden a la Casa Blanca i l'intent de demostrar al món que tot ha canviat i que es tornen a respectar codis diplomàtics i protocols també ha afectat el veïnat. Les coses, no obstant això, no tornaran a ser com abans.

Fa uns dies Kenneth Frankel, president del Consell Canadenc per a les Amèriques, rebutjava continuar anomenant-los els Three Amigos. "Ja no semblen tres amics sinó tres companys de viatge, movent-se en una direcció vaga sense gaire en comú", reflexionava. El cas és que les tensions i els punts de fricció entre els tres socis són múltiples i l'època trumpista, unida amb l'arribada del populista d'esquerres Andrés Manuel López Obrador al govern mexicà, ha canviat el panorama.

Les crítiques i peticions d'explicacions es creuen i s'entortolliguen. Els EUA volen que Mèxic faci més esforç en immigració i té moltes reticències a la reforma energètica que vol aplicar el seu veí del sud. El Canadà es queixa del proteccionisme que imposa la Casa Blanca i necessita resoldre immediatament les disputes en temes històrics, com les exportacions de fusta, i més recents, com el futur impost als cotxes elèctrics. Mèxic necessita dels EUA col·laboració per aturar el flux d'armes i que es resolgui la situació dels milions de mexicans que viuen al nord.

I aquesta només és una llista parcial: les desavinences al veïnat, encara que no acaparin grans titulars i no derivin en conflictes diplomàtics internacionals, viuen en un permanent estat subjacent que fa que la cimera d'aquest dijous, tot i que neix amb la millor voluntat, no acaba amb res tancat ni amb les ferides curades.

Confiança i integració

Això no vol dir que no serveixi de res. L'interès per recuperar la confiança és genuí, i la integració regional ha de ser capital, especialment per tenir més bases en la competició econòmica amb la Xina. L'èxit del nou tractat de lliure comerç, en vigor des de fa poc més d'un any, no ha sigut suficient per evitar el desabastiment i els problemes econòmics derivats dels efectes de la pandèmia, ni per millorar la cooperació i trobar punts de trobada i coincidència.

Que la regió sigui més competitiva és imperatiu, i de la trobada en poden sortir les bases per a un pla conjunt o una idea marc de com pot ser l'Amèrica del Nord del futur.

Però la cosa més urgent és la pandèmia. Tots tres s'han vist obligats a resoldre temes de manera coordinada, com la reobertura de fronteres terrestres que no es va produir fins fa uns dies. La interconnexió és ineludible, com viure en un mateix edifici, i la necessitat d'estar en bona sintonia amb els veïns és fonamental per encarar els problemes regionals.