Internacional 30/11/2019

El terrorista del Pont de Londres va demanar ajuda per desradicalitzar-se

Boris Johnson vol que les sentències per terrorisme es compleixin íntegres

Quim Aranda
3 min
Oficials de la policia científica de Scotland Yard ahir al Pont de Londres recollint proves de l’atac terrorista que va tenir lloc divendres al migdia.

LondresLa pèrdua de tres vides humanes, la de dos innocents i la del terrorista que els va matar abans-d’ahir al Pont de Londres; tres ferits més, un dels quals en estat crític però estable; els actes heroics de ciutadans anònims, que es van enfrontar a l’agressor amb el que van trobar a l’abast, com un extintor o l’ullal d’una balena narval de metre i mig de llargada; un sistema penitenciari, de rehabilitació de presoners i de seguretat que ha tornat a fallar estrepitosament; la dolorosa generositat del pare d’una de les dues víctimes mortals, honorant allò en què creia el seu fill, Jack Merrit, de 25 anys, graduat en criminologia per la Universitat de Cambridge: tot plegat enmig de la campanya electoral més decisiva en dècades al Regne Unit.

Aquests són els elements bàsics del nou cop de terror a la capital britànica, després de l’onada d’atemptats del 2017, que van causar uns 40 morts al Regne Unit. Ahir l’Estat Islàmic va reivindicar l’atac al Pont de Londres, com sempre sense proves.

Encara amb el Pont de Londres tancat al trànsit i els carrers dels voltants acordonats, el país s’assabentava ahir a la matinada que l’home a qui la policia havia mort a trets divendres, poc després de les dues del migdia a la banda nord del pont, es deia Usman Khan. Era un ciutadà britànic de 28 anys convicte per delictes de terrorisme en llibertat condicional des de feia un any i que duia un dispositiu electrònic per controlar els seus moviments. També tenia restringits els contactes que podia fer.

Khan, detingut a finals del 2010, havia sortit de la presó abans d’haver complert la meitat de la pena -el mínim obligatori- després que el 2013 fos sentenciat a 16 anys per conspiració per atemptar contra la Borsa de Londres i per establir un camp d’entrenament terrorista en terres de la família, al Caixmir controlat pel Pakistan.

La revelació del passat criminal de Khan i el fet que fos alliberat abans del que tocava va ser aprofitat gens subtilment pel primer ministre, Boris Johnson, que el 12 de desembre s’enfronta al judici dels ciutadans. Es va personar al lloc dels fets i va afirmar: “He dit des de fa molt de temps que el sistema [de revisió de penes] no funciona. No té sentit per a nosaltres, com a societat, que gent que ha comès [o ha intentat cometre] actes terroristes siguin fora [de la presó] abans d’hora. Han de complir la condemna a la qual se’ls sentencia”.

Que no serveixi d’excusa

Les paraules de Johnson van ser contestades pel pare de la fins ara única víctima mortal identificada, Jack Merritt, treballador de la Universitat de Cambridge i coordinador del programa per millorar els processos de rehabilitació de presos al qual assistia Usman Khan, al Fishmongers’ Hall, històric centre de convencions on es van desencadenar els fets i on les persones que es van enfrontar a l’atacant van treure els esmentats extintor i ullal de balena.

En un seguit de piulades, David Merritt sostenia: “El meu fill, el Jack, que ha mort en aquest atac, no voldria que la seva mort fos utilitzada com a pretext per a sentències més draconianes o per detenir persones innecessàriament. Cambridge ha perdut un fill orgullós i un campió per als menystinguts de tot arreu, però sobretot per a aquells que han acabat al sistema penitenciari”.

Un sistema que l’advocat d’Usman Khan, Vajahat Sharif, va denunciar ahir com a ineficient després d’assegurar que mentre el seu client era a presó, poc abans de sortir-ne, li va demanar ajuda per entrar en un programa de desradicalització. “Me la va demanar una o dues vegades abans de ser alliberat el 2018. La llibertat condicional sota supervisió va bé amb els delinqüents convencionals, però no poden tractar amb els ideològics”. Havia fet la mateixa petició per escrit l’any 2012, segons una carta difosa per ITV News.

Alguns mitjans britànics vinculen Khan amb l’imam radical Anjem Choudary, de 52 anys, condemnat el 2016 a cinc anys de presó per donar suport a l’organització islamista Al-Muhajiroun. D’altra banda, la policia va fer dos escorcolls ahir en adreces d’interès vinculades al sospitós. Scotland Yard va informar al vespre que va actuar tot sol.

stats