13/06/2016

El terrorisme entra en la campanya electoral

3 min
Pànic entre els supervivents del tiroteig a la discoteca LGBT Pulse d’Orlando, minuts després de l’atac, en una captura de vídeo cedida pel canal de Florida Univision.

Nova YorkEn un episodi de la magnífica sèrie 'El ala oeste de la Casa Blanca' hi apareix el director de campanya del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units dibuixant en una pissarra tres requadres. Al de l’esquerra hi apunta els temes de seguretat; al central, els d’economia; a la dreta, les sorpreses. La seva conclusió és que, si domina el requadre de l’esquerra, si es parla de seguretat, sempre guanyen els republicans, que en aquest terreny els demòcrates no convencen. L’ ala oest és ficció. El tiroteig a la discoteca d’Orlando, dramàtica realitat. Però val la pena parar atenció al que escriuen uns guionistes tan coneixedors de la política nord-americana com els d’aquesta sèrie.

Amb aquest tiroteig el terrorisme jihadista ha entrat en la campanya electoral, en la cursa entre Hillary Clinton i Donald Trump per la presidència dels Estats Units. Una matança d’aquestes proporcions, i que arriba amb les esgarrifances que van provocar els atacs de París encara ben vives, multiplica l’alarma i el temor que ja envaïa molts ciutadans, a Europa i als Estats Units.

La pitjor matança des de l'11-S

Aquest nou tiroteig, amb un balanç encara més terrible que el de San Bernardino, posa la por a flor de pell a molts ciutadans. Un terreny ideal per al missatge radical i simplista de Donald Trump que, amb els primers indicis sobre els lligams amb el terrorisme, ja en va tenir suficient per enviar els primers tuits -una arma que utilitza amb profusió i eficàcia com a gran agitador que és- en què demanava mà dura i més vigilància. En les seves intervencions respecte al terrorisme, Trump sempre repeteix el mateix mantra: que serà molt dur i que en poc temps l’Estat Islàmic quedarà disminuït, però sense concretar mai les mesures que aplicaria.

El pragmatisme de Clinton

Contrasta aquest discurs radical amb el de la seva rival Hillary Clinton, molt més pragmàtica, que defensa una línia similar a la que ha mantingut Barack Obama els últims 8 anys, en què evita la sobrereacció davant dels atemptats terroristes. Clinton, com a exsecretària d’Estat, també coneix millor que ningú la complexitat de la xarxa que, en l’àmbit internacional, s’ha de lligar per actuar contra l’Estat Islàmic o contra Al-Qaida als països on es refugien.

És la Hillary Clinton que utilitza en campanya la foto de la Situation Room de la Casa Blanca, en el moment en què, amb ella present, es decideix l’atac dels equips especials dels SEAL que van matar Bin Laden. Amb aquella fotografia intenta demostrar la seva capacitat de prendre decisions en moments crítics i contrastar-la amb la irresponsabilitat de Donald Trump que, segons la seva teoria, no és una persona preparada convertir-se en president i tenir el botó nuclear.

La mà dura de Trump

Trump no concreta mesures en la lluita contra l’Estat Islàmic, però proporciona algunes pistes en referir-se a temes molt connectats, com quan apunta a la reintroducció del waterboarding, la simulació de l’ofec, un mètode d’interrogatori considerat com a tortura, o quan menciona la possibilitat d’eliminar les famílies dels terroristes.

Una de les seves mesures estrella i més polèmiques és la de prohibir temporalment als musulmans l’entrada als Estats Units. Prohibició que no hauria evitat ni l’atac de San Bernardino ni el d’Orlando, perquè en tots dos casos els autors són ciutadans nord-americans, als quals, per tant, no els afectaria la prohibició si mai s’arriba a aplicar.

stats